El ruc o ase, el nom científic del qual és Equus africanus asinus, pertany a la família dels equins i està considerat com un animal domèstic que si bé des de temps remots ha estat emprat per traslladar càrregues, a la actualitat també s'utilitza per fer teràpia de munta, resultant aquesta afavoridora per a nens amb trastorns afectius i persones amb diferents graus de discapacitat.
Es tracta d'un animal molt longeu l'esperança de vida del qual oscil·la entre els 30 i 40 anys, per tant, la seva adopció és sinònim d'adquirir una gran responsabilitat, però té un amable i dolç caràcter i és capaç d'entaular forts vincles amb altres animals.
Si sents curiositat per aquest equí, en aquest article del nostre lloc et mostrem quins són els cures bàsiques d'un burro.
Comportament i sociabilitat del ruc
El ruc posseeix una immerescuda fama de tossut que no es correspon en res amb la realitat, ja que es tracta d'un animal molt intel·ligent alhora que amable i contemplatiu, que únicament requereix de paciència i afecte per aprendre determinades ordres bàsiques, com ara deixar-se passejar amb corretja o deixar-se muntar.
Un aspecte molt important en la cura d'aquest animal és la seva alta sociabilitat, si un burro no es troba en companyia d'un altre animal de la seva mateixa espècie pot sentir-te trist i abatut, repercutint això directament sobre la seva salut.
No és recomanable tenir un ruc, sinó dos, podent optar per les combinacions següents:
- 2 rucs femella
- 2 rucs mascle esterilitzats
- 1 ruc femella i 1 ruc mascle, sempre esterilitzant el mascle si no volem reproduir-los
Hem de tenir en compte que la decisió de mantenir més d'un ruc ha de ser sostinguda en el temps, ja que aquests animals creen vincles molt profunds, i privar-lo posteriorment de la presència d'un company també resultaria contraproduent.
Si convius amb gossos has de saber que el ruc no està especialment predisposat a tenir una bona convivència amb els gossos, exceptuant aquells casos on ambdós animals són criats junts des de les primeres etapes de vida.
El graner del ruc
Els rucs són animals molt resistents però sempre senten predilecció pel clima càlid, entre altres motius, perquè el seu pelatge no és impermeable i l'aigua per tant els produeix un refredament general que pot desencadenar el desenvolupament de pneumònia i bronquitis.
Per tant el ruc ha de comptar amb un cobertizo o graner perfectament cobert i prou ampli perquè pugui exercitar-se durant l'hivern sense necessitat d'estar exposat a climes adversos.
Els terres han de ser durs i de fusta i posteriorment han de ser coberts de palla per aportar més calidesa.
El ruc i l'exercici físic diari
El ruc necessita exercitar-se diàriament i això li resulta molt positiu, sobretot per mantenir el seu pes corporal, que com veurem més endavant, augmenta molt fàcilment en cas de sobrealimentació.
Serà el mateix ruc el que s'exerciti pel seu compte si disposa d'una zona de pastura prou gran , en canvi, durant l'hivern, hem de ser nos altres qui el traiem cap a una zona on pugui fer exercici, però en el cas que el clima sigui molt fred o plujós, hem de tenir una àrea alternativa prevista, que com esmentàvem anteriorment, se supleix amb un cobert de grans dimensions.
L'alimentació del ruc
L'alimentació del ruc ha de ser rica en fibra i baixa en sucre, prestant sempre especial importància a no sobrealimentar-lo, ja que fàcilment podríem situar el seu organisme en un estat d'obesitat i minvar per tant la seva salut.
El ruc necessita ingerir poca quantitat d'aliment, però fer-ho amb prou freqüència, la millor opció és basar la seva alimentació en palla ordi i que la pastura sigui un complement addicional però sense arribar a constituir la major part de la seva dieta.
Si ens trobem a l'hivern o si per diversos factors el burro no disposa de prou pastura, llavors sí que és possible suplementar la seva dieta amb fenc de prat, evitant sempre l'alfals, a excepció que es tracti de un ruc en gestació o lactant.
Hem d'evitar que el ruc ingereixi cereals o grans, ja que són molt rics en midons i sucres, òbviament, sota cap concepte li podem donar carn o peixja que es tracta d'un animal herbívor.
Pots premiar el teu ruc de forma esporàdica amb les llaminadures següents: pastanaga, poma, plàtan (amb closca inclosa) o fulles de menta.
És important que vigilis el teu ruc perquè aquest no ingerís certes plantes que li resultarien tòxiques, sent les següents les més perilloses: teixeix, herba cana, glans, fulles de roure i fulles d'auró vermell.
Òbviament el ruc sempre ha de disposar d'aigua neta i fresca, que a l'hivern hem de supervisar periòdicament perquè no es congeli.
Cures veterinàries del ruc
És important que el ruc realitzi revisions veterinàries de forma periòdica, ja que si bé és un animal fort i resistent necessitarà les següents cures:
- Se li haurà d'administrar anualment la vacuna contra el tètanus, la grip i el brot. Segons l'àrea geogràfica pot ser necessari administrar altres vacunes.
- La femta del ruc s'ha d'analitzar periòdicament per descartar la presència de paràsits intestinals.
- El veterinari haurà de revisar periòdicament les dents del ruc per descartar qualsevol alteració en el creixement.
Abans d'adoptar un ruc has d'informar-te prèviament del lloc i dels professionals que et poden prestar l'atenció veterinària que aquest animal necessita.
Altres cures del ruc
Per mantenir un ruc en perfecte estat de salut i benestar cal que també tinguis en compte les consideracions següents:
- Has de mantenir en perfectes condicions higièniques l'àrea destinada a la seva alimentació.
- El graner del ruc s'ha de netejar un dia sí i un altre no.
- Cada 8 setmanes aproximadament el ruc necessita que li tallin els cascos, ja que són similars a les ungles i van creixent.
- El ruc no és amic de l'aigua, per mantenir la seva higiene res millor que fer un raspallat de forma diària.
A més d'aquestes cures, finalment hem de tornar a recalcar que per a un burro és prioritari l'afecte i l'amabilitat.
