Els mirlos (Turdus merula) són animals intel·ligents i afectuosos que han de viure sempre en llibertat, en el seu hàbitat natural. Però, de vegades, els hem de mantenir en captivitat. Seria el cas de les cries que podem trobar fora del seu niu i que no se saben valer per si mateixes en no poder encara ni alimentar-se soles, però, també, poden necessitar ajuda merir-los adults que presentin alguna lesió o mal altia.
En aquest article del nostre lloc ens centrarem en l'alimentació de la merla comuna com a part fonamental de la seva recuperació abans d'alliberar-lo. Tens una merla en captivitat rescatat? No saps quin és el menjar per mirar-los més indicat? Aleshores aquest article t'interessa, segueix llegint!
Característiques de la merla comuna
La merla és un ocell comú a Europa. Presenta dimorfisme sexual, cosa que vol dir que la femella i el mascle són diferents a simple vista. Així, el mascle és totalment negre i de bec i anell ocular groc-taronja, mentre que la femella és de to marró fosc i amb el bec marró. La mida és d'uns 25 centímetres de longitud.
Són insectívors, per la qual cosa estan proveïts d'un bec fi i allargat, i crien durant els mesos d'abril i maig, fent niu en arbustos, tanques, coberts, llenya amuntegada, etc. El niu ho fan amb materials variats. Ponen uns 4-6 ous. Accepten també alimentar-se de baies, erugues, mol·luscs i fins i tot menjar humà.
Les cries en néixer no saben volar ni tampoc alimentar-se soles, sent totalment dependents dels seus progenitors, que en comparteixen la cura. Els ous, clapejats i de color blavós, eclosionen aproximadament a les 2 setmanes de la seva posta i altres 2 setmanes després les cries abandonen el niu, romanent amagats a terra. Les cries desenvolupen la capacitat de volar i d'alimentar-se soles alhora. El mascle encara immadur és negre amb el bec negrós. El seu hàbitat són jardins, bardisses, muntanya baixa, arbrats, etc. Veurem al següent apartat la importància de l'alimentació de la merla comuna per a les cries.
Com alimentar una merla nounada?
Com hem dit, les merles són aus insectívores, encara que puguin consumir algun altre aliment. Durant les primeres setmanes de vida són alimentats directament pels seus progenitors, que els introdueixen el menjar a l'interior de la boca. pics cada cop que s'aproximen els adults. Sense els seus pares seria impossible la seva supervivència, ja que sols no saben utilitzar el bec per fer-se amb menjar.
Per això és de vital importància, si ens trobem amb una merla cria fora del seu niu i perdut, sense possibilitat que torni amb els seus pares, que l'alimentem tal com explicarem. En primer lloc hem de fer una pasta de cria amb els següents ingredients:
- Penso per a gats
- Ou cuit
- Pa ratllat
- Aigua
L'elaboració de la pasta és la següent:
- Cobrim amb aigua tèbia un grapat de pinso fins que s'estovi de manera que puguem aixafar-lo fàcilment amb un cobert.
- Coem l'ou i li retirem la closca.
- Aixafem l'ou i el pinso i els barregem.
- Afegim pa ratllat fins que la pasta ens quedi prou sòlida per poder agafar-la amb unes pinces, però sense que sigui massa dura.
- Administrar a temperatura ambient.
Podem guardar-la tapada en un recipient de vidre i n'hem de fer una nova cada dia, encara que ens sobri.
Com fer que un colomí obri el bec?
Pot passar que l'ocell no obri el bec per alimentar-se, cosa freqüent si ha estat alimentada anteriorment pels seus progenitors. A continuació t'expliquem com administrar la pasta de cria per alimentar un pollastre de merla acabada de néixer, tenint en compte les indicacions següents:
- El més difícil és aconseguir que la petita merla ens identifiqui com un adult de la seva espècie i, en conseqüència, obri la boca. Al principi el normal és que haguem d'obrir-li la boca amb molta delicadesa, cosa que podem fer pressionant amb suavitat ambdós costats de les comissures del bec.
- Amb la boca oberta, introduirem la pasta amb unes pinces el més enrere que ens sigui possible, sempre amb molta cura.
- Una vegada que l'ocell relacioni les nostres pinces amb menjar, cosa que sol passar després del primer dia, obrirà la boca només ens vegi.
- Hem de donar-li la pasta aproximadament cada dues hores, podent descansar durant el període de foscor.
- Cal donar-li, a cada presa, les vegades necessàries fins que vegem que queda satisfet i deixa de demanar menjar.
Aquesta pasta és la recomanada per a ocells insectívors, per això s'ajusta a la correcta alimentació de la merla comuna. Si la cria que recollim del carrer és d'una altra espècie o tenim dubtes sempre podem consultar amb un especialista Per descomptat, tan sols hem de recollir una cria si no és possible que es reuneixi amb els pares i corre perill la seva vida.
Com alimentar una merla en captivitat?
Si recollim un mir-lo adult ferit l'alimentació serà molt més senzilla, ja que poden menjar sols. Podem buscar al mercat pasta per a insectívors, aliment en gra per a insectívors i fins i tot podem adquirir insectes directament, com larves de cucs entre d' altres. Aquests productes els podem trobar a botigues físiques de productes per a mascotes, botigues Online ia clíniques veterinàries per a animals exòtics.
Cures per a les merles
A més de l'alimentació de la merla comuna, és important observar les recomanacions següents per tenir-ne cura:
- Si ens hem trobat una merla nadó, l'haurem d'instal·lar en una caixa de cartró de les dimensions adequades. Aquesta caixa el mantindrà a bona temperatura i, a més, l'aïllarà d'estímuls de l'exterior que el puguin espantar. També la podem fer servir per transportar-lo. La caixa la mantindrem normalment oberta i només la tancarem, deixant sempre obertures perquè passi l'aire quan sigui necessari. En una caixa de cartró no es farà mal.
- A la seva caixa és recomanable que instal·lem un pal suficient per a la seva mida, col·locat a mitja alçada i que la travessi de banda a banda. En merlar-lo li encantarà posar-s'hi per trinar, menjar i descansar.
- Al terra de la caixa podem posar empapadors o qualsevol material que protegeixi el cartró i es pugui treure i reposar per mantenir el terra sempre net.
- Podem posar la caixa en un lloc elevat, ja que els agrada situar-se a certa altura i, a més, així podrà practicar vol quan arribi el moment.
- Cal tenir en compte que faran les seves desposicions per qualsevol lloc, ja que no s'acostumen a utilitzar una determinada superfície o lloc.
- Podem desparasitar-lo (de fet, sense desparasitar internament, podrem sentir-los tossir si és que estan infestats), sempre consultant productes i dosis amb un veterinari especialitzat.
- Si recollim un adult en mal estat necessitarà assistència veterinària, que podrem obtenir en una clínica amb un veterinari format en aus o al nostre centre de recuperació de fauna silvestre més proper. En aquests casos els haurem de mantenir en una gàbia àmplia per evitar l'estrès i l'ansietat.
També hem de saber que les cries de merla comencen a poder alimentar-se soles ia volar pràcticament alhora, quan compten amb unes dues setmanes de vida A partir d'aquell moment podem planificar-ne la posada en llibertat. Si es tracta d'una merla ja adulta podrem deixar-la anar una vegada es recuperi del dany que li impedia valdre's per si mateix. Al següent apartat veurem com fer aquest pas amb garanties.
Com alliberar un ocell adult?
Després de repassar l'alimentació de la merla comuna i les seves cures bàsiques, veurem què fer per poder tornar-lo a la vida silvestre. Com comentem, el primer pas és que la cria sàpiga alimentar-se per si sola i volar o que l'adult estigui totalment restablert.
Si hem cuidat una merla nadó, és important que no interactuï més que amb una persona ja que, altrament, corre el risc d'acostumar-se i tenir dificultats una vegada viva en llibertat, ja que podria aproximar-se a qui no deu tant si parlem de persones com altres animals. Hem de buscar un centre de recuperació de fauna silvestre, ja que serà en aquestes instal·lacions on es pugui emportar la reintroducció al medi amb garanties, especialment si estem parlant d'una cria.
En aquests llocs anillaran a la merla i el traslladaran a un recinte tancat perquè desenvolupi l'habilitat d'atrapar el seu menjar. Un cop comprovat que es pot alimentar només li deixarà lliure accés a l'exterior perquè pugui adaptar-se a la nova vida tenint encara a prop una font segura d'aliment.
