Un dels pacients més comuns a les clíniques veterinàries d'animals exòtics són els loros(agapornis, nimfes, guacamais…). Molts acudeixen al veterinari per mal alties físiques. Les mal alties dels lloros més comuns són la col·libacilosi, parasitosi i pulmonia. Tot i que de vegades aquestes mal alties acaben amb la vida de l'animal, tenen tractament si es diagnostica aviat.
Els problemes comportamentals en lloros són un inconvenient més gran, ja que la majoria apareixen a causa de les condicions de captivitat en les que viuen. No obstant això, sembla que la personalitat de l'individu està relacionada amb la capacitat per enfrontar-se a les situacions estressants i l'absència d'enriquiment ambiental.
Per aquest motiu, si sospiteu que el vostre lloro pot estar patint ansietat, us aconsellem revisar els 4 símptomes d'estrès en lloros més comuns Aprèn a identificar-los en aquest article del nostre lloc i no dubtis a acudir a un centre veterinari especialitzat si el teu lloro els presenta.
Comportament anormal i estereotípies en lloros que viuen en captivitat
Les estereotípies en animals són comportaments anormals, repetitius, invariables i sense funció aparent que sovint realitzen els animals captius i domesticats que viuen en ambients pobrament enriquits. Aquest tipus de comportament no sol donar-se a la natura i tampoc són freqüents en recintes grans i ambientalment enriquits.
Aquests comportaments solen donar-se en lloros que no tenen suficients estímuls sensorials, que no tenen l'oportunitat d'interactuar amb diferents objectes o l'absència control sobre el seu propi entorn. El problema és que la majoria de les persones que han adoptat un o diversos lloros són incapaços de reconèixer aquests comportaments a causa de la manca d'experiència o entrenament.
A més, els lloros només realitzen aquests comportaments quan estan sols i per tant els humans mai veuen els seus lloros realitzar aquests comportaments. Una bona idea per reconèixer símptomes d'estrès en lloros és gravar-los mentre no hi som.
En aquest vídeo et mostrem un lloro amb una possible estereotípia:
Com saber si el meu lloro està estressat?
A continuació detallem els 4 símptomes d'estrès en lloros més comuns per aprendre a identificar-los i tractar-los com més aviat millor:
1. Picatge
Moltes persones que viuen amb lloros de companyia s'han enfrontat al frustrant dilema de com ajudar un lloro amb picatge. De fet, s'estima que un de cada deu lloros que viuen en captivitat s'arrenca les plomes.
A diferència d' altres símptomes d'estrès, en aquest cas només cal fer una ullada a un lloro per apreciar la pèrdua de plomatge al cos (mai al cap) i ambpetites ferides a la pell per veure que ens trobem davant d'aquest greu problema.
Aquest comportament apareix o roman encara que no hi hagi causes mèdiques. Els estudis científics suggereixen que pot estar associat amb un mal maneig del lloro, com ara una dieta inadequada, aïllament social i manca d'estimulació ambiental. Pel que fa al aïllament social, és molt important tenir en compte que una vegada que un lloro troba parella (un altre lloro o un humà), l'absència d'aquesta provoca un estrès important, de manera que si som nos altres "la seva parella" cada vegada que ens absentem el lloro patirà.
És vital no manipular en excés un lloro i evitar interactuar-hi besant-lo, ja que provocarem que s'aparelli. D' altra banda, aquest comportament també pot estar relacionat amb una pobra conducta de farratge (recerca d'aliment). Un aliment sempre disponible sense incentivar la cerca pot provocar també picatge.
2. Crits
Els crits continus són la segona conducta que els lloros estressats duen a terme. A més, és la causa més comuna d'abandonament d'aquests animals. La comunicació oral entre lloros és un comportament normal i natural. Aquells sons més aguts i repetitius s'usen com a senyal d'alarma quan les persones estan en perill o angoixa com a trucada de contacte entre els membres del grup.
No obstant això, quan aquests crits es tornen constants i repetitius no poden ser considerats normals i poden indicar avorriment o estrès S'ha demostrat que els lloros aparellats amb congèneres tenen menor probabilitat de desenvolupar aquest problema.
3. Por i agressivitat excessiva
L'agressivitat excessiva i les reaccions de por solen ser símptomes d'estrès. Aquests comportaments limiten les interaccions entre lloros que conviuen en una mateixa gàbia o entre lloros i els seus cuidadors. A més, moltes vegades alguns dels implicats acaben ferits. Un lloro poruc, que contínuament intenta escapar-se o que entra en pànic fàcilment, té més probabilitats de ser abandonat.
En lloros, l'aparició de persones, objectes o altres animals nous, pot desencadenar reaccions desmesurades de por o agressivitat. Això és perquè el lloro en qüestió es va criar en un ambient pobre i mancat d'estímuls. S'ha demostrat que aquells individus que quan eren petits vivien en un ambient altament estimulant no pateixen estrès i, per tant, no desenvolupen aquest tipus de problemes.
4. Traçat de ruta
En aquest comportament, un lloro repetirà contínuament i invariablement una ruta dins de la seva gàbia. Aquest és una conducta causada per estrès social. Els lloros, a la natura, viuen en grups molt grans d'individus. Quan mantenim un lloro aïllat d' altres de la seva espècie, certs comportaments com la cerca d'aliment no es duen a terme correctament. Per tant, una forma d'estimular el nostre lloro, si no podem introduir un nou membre, és amagar menjar per la gàbia perquè pugui buscar-la, entretenir-se i així reduir-ne l'estrès.
Enriquiment ambiental per a lloros
Un enriquiment ambiental adequat en lloros pot augmentar considerablement el benestar de la nostra mascota. Hem de proporcionar-los una gàbia prou gran on puguin caminar, volar i estirar-se lliurement, objectes amb què poder interactuar i companys per poder-se desenvolupar socialment.
També cal que fomentem el comportament de farratge o cerca d'aliment, creant joguines on poder amagar aliment. Si duem a terme aquestes accions disminuirem les probabilitats que el nostre lloro pateixi estrès i dugui a terme comportaments negatius i nocius per a si mateix.
En primer lloc, sempre hem de acudir a un veterinari especialitzat en animals exòtics si creiem que el nostre lloro mostra símptomes d'estrès evidents.
