Adoptar és un acte de pur amor que regala una nova oportunitat a milions de gossos i gats. Però hem de considerar que els animals abandonats o nascuts als carrers són vulnerables a diverses mal alties que poden posar en risc el seu bé estar. Per això és tan important proporcionar-los una medicina preventiva adequada des de les primeres setmanes de vida.
Què és la úvea i quines són les seves funcions?
El tracte uveal (o úvea) és una mena de vel vascularque representa la barrera protectora principal de l'ull. Entre les seves funcions, destaca la participació en la producció de l'humor aquós, responsable per lubricar el globus ocular. La seva estructura engloba una porció posterior, formada per les coroides, i una porció anterior que inclou els cossos ciliars i l'iris. D'aquesta manera, forma una barrera immunològica per protegir els principals components interns de l'ull.
Gràcies a la seva delicada estructura vascular, la úvea es torna a agents patològics interns i externs al cos. Quan el tracte uveal es veu afectat, sol implicar en disfuncions en la immunitat de l'ull, podent provocar pèrdua parcial o integral a la facultat visual.
La uveïtis en gats: definició i tipus
El terme "uveïtis" és aplicat per la Medicina Veterinària per designar diferents processos inflamatoris que atenen la úvea dels felins i canins. Depenent de la regió ocular afectada, tenim els següents tipus d'uveïtis:
- Uveïtis anterior: afecta primàriament l'iris i/o els cossos ciliars.
- Uveïtis intermèdia: compromet predominantment la porció posterior dels cossos ciliars.
- Uveïtis posterior: es desenvolupa principalment a les coroides.
Com que els límits entre els components del tracte uveal són difusos, és comú que la inflamació s'expandeixi i afecta conjuntament diferents estructures uveals. En casos més avançats, la uveïtis en gats pot assolir la retina i portar l'animal a la ceguesa sobre la Uveïtis en gossos.
Causes associades a la uveïtis felina
Com comentàvem anteriorment, la uveïtis en gats està associada a factors endògens i exògens. A continuació, destaquem les principals causes de la patologia en felins domèstics:
Causes endògenes
A prop de 70% dels casos de uveïtis en gats són provocats per patologies sistèmiques severes, com:
- FeLV (Virus de la Leucèmia Felina)
- FIV (Virus de la Immunodeficiència Felina o "SIDA Felino")
- PIF (Virus de la Peritonitis Infecciosa Felina)
- Micosis sistèmiques
- Toxoplasmosi sistèmica
Molts diagnòstics de uveïtis van ser realitzats en gats amb tumors intraoculars, principalment en casos de melanoma de l'iris. La hipertensió arterial també apareix com un factor de risc, per al desenvolupament d'uveïtis, trombosi i hemorràgies intraoculars.
Causes exògenes
Les causes exògenes de la uveïtis felina gairebé sempre estan associades a baralles de carrer, accidents o traumes Les ferides, perforacions, talls i contusions derivades d'aquests fenòmens poden afavorir l'aparició de la uveïtis.
Símptomes de la uveïtis en gats
Els primers símptomes de la uveïtis felina són considerats homogenis i silenciosos. Per això, solen ser difícils de reconèixer aviat, ja que es tracten de dificultats visuals o trastorns del tracte oftalmològic. Un gat que pateix uveïtis sol presentar:
- Hipotensió ocular
- Miosi (constricció de les pupil·les)
- Retracció del globus ocular
- Fotofòbia
- Llagrimeig excessiu
- Dolor
- Hipersensibilitat a la zona ocular
A més, pot desenvolupar mal alties secundàries com cataratas, glaucoma i despreniment de retina.
Un aspecte molt característic dels ulls afectats per la uveïtis és el fenomen conegut com Tyndall. La patologia provoca l'acumulació d'eritròcits, leucòcits i proteïnes a l'humor aquós, generant turbidesa a la porció anterior del globus ocular. Quan sotmès a l'impacte de la llum, aquestes partícules reflecteixen contínuament i poden deixar veure taques al globus ocular.
Tractament de la uveïtis felina
El tractament específic de la uveïtis felina dependrà del reconeixement de la causa de la patologia a cada animal. El veterinari procedirà adequadament per arribar a un diagnòstic diferencial, i aleshores podrà receptar fàrmacs adequats per eliminar o controlar l'avenç dels agents patogènics.
Normalment, són utilitzats col·liris amb antiinflamatoris corticoides i no corticoides per controlar i impedir l'avenç de la uveïtis. En alguns casos, també són recomanades injeccions de metilprednisolona que són aplicades sota el teixit del conjuntiu. Si l'animal sent dolor moderat, analgèsics podran ser recomanats per millorar el seu bé estar. Si el gat va patir traumes i presenta perforacions, probablement caldrà la intervenció quirúrgica acompanyada per l'administració controlada d'antibiòtics.
Val la pena recordar que els articles d'Expert Animal tenen caràcter informatiu i de cap manera substitueixen l'atenció especialitzada. El veterinari és l'únic professional capacitat per diagnosticar i recomanar un tractament adequat per a les nostres mascotes.
