La clamidiosi o psitacosi és una de les mal alties més comunes a les aus. Dins de les aus que poden habitar a les nostres llars o jardins, sempre amb les condicions òptimes (sense estar confinades en una gàbia), les pistàcides, com les cacatues nimfes i els periquitos australians, es troben entre les que més solen infectar-se amb Clamydophila psittaci, de manera que si convius amb una au d'aquesta espècie, has d'estar molt atent als símptomes.
Com que la clamidiosi és una zoonosi, és a dir, es pot transmetre als humans, és encara més important que els cuidadors d'aus coneguin aquesta mal altia, sàpiguen detectar-ne els símptomes i actuïn en cas de contagi. Per això, en aquest article del nostre lloc t'explicarem tot sobre la clamidiosi aviària, segueix llegint!
Què és la psitacosi o clamidiosi aviària?
La clamidiosi és una mal altia causada per bacteris intracel·lulars de la família Chlamydiaceae Segons la classificació actual, aquesta família es divideix en dos gèneres: Chlamydia i Chlamydophila. És dins d'aquest segon grup on es troba Chlamydophila psittaci, l'espècie responsable de la clamidiosi a les aus psitàcides, per la qual cosa és responsable de la clamidiosi a les cacatues. Anteriorment, aquest bacteri es deia Chlamydia psittaci.
La clamidiosi aviària es contagia a humans?
Sí, la psitacosi o clamidiosi a les aus, també anomenada clamidiofilosi, ornitosi o febre dels lloros, és una zoonosi, és dir, les aus portadores d'aquest bacteri el poden transmetre als humans. Aquesta transmissió ocorre per contacte directe entre humans i aus o per inhalació de partícules presents a l'orina o pols de les plomes.
De tota manera, la incidència de psitacosi o clamidiosi aviària en humans és molt baixa, tot i que hi ha milers d'aus portadores d'aquesta mal altia. La majoria de les persones són resistents als bacteris tret que el sistema immunològic estigui compromès. En qualsevol cas, és important alertar sobre el fet que la transmissió és possible, ja que alguns casos de clamidiosi en humans poden ser fatals si no es tracten adequadament.
Els símptomes de la clamidiosi en humans són:
- Dolores de cap severs.
- Malestar general.
- Calfreds.
- Mialgia.
Els casos greus fins i tot poden causar pneumònia, ja que el pulmó és un dels òrgans més afectats [1]. No obstant, en la majoria dels casos, la clamidiosi en humans pot ser asimptomàtica o tenir símptomes similars a una grip lleu.
Símptomes de clamidiosi en aus
Com altres aus psitàcides, les cacatues i els periquitos poden infectar-se amb C. psittaci, encara que no són les úniques, ja que la psitacosi o clamidiosi aviària també afecta especialment els coloms i els galls dindi. En qualsevol cas, les aus infectades per aquest bacteri poden ser asimptomàtiques, és a dir, poden no presentar símptomes, malgrat ser portadores i, per tant, poden infectar altres aus i humans. Les cacatues, per exemple, poden viure molts anys com a portadores sense mostrar cap símptoma.
Els problemes sorgeixen quan el sistema immunològic de l'au està inactiu. Els símptomes de clamídia en aves poden ser:
- Diarrea o femta aquosa.
- Conjuntivitis i secrecions oculars.
- Estordnuts i secreció nasal.
- Apatia.
- Anorèxia.
- Pèrdua de pes.
- Somnolència.
Els símptomes de la psitacosi o clamidiosi aviària, tant en cacatues com en periquitos o coloms, no són gaire específics i, a més, es poden veure afectats diferents òrgans, com el fetge, la melsa, el sistema respiratori i el tracte gastrointestinal. Per això, és fonamental consultar amb el teu veterinari de confiança si convius amb una d'aquestes aus i notes algun canvi en el comportament.
És important recordar que cap au no ha de romandre confinada en una gàbia les 24 hores del dia. Si has trobat una au malferida, has acudit al veterinari i has decidit tenir-ne cura, tingues present que necessitarà disposar d'espai i certa llibertat per poder volar; la gàbia ha de ser simplement el seu refugi, el lloc on acudir si vol amagar-se o descansar. Consulta la nostra guia sobre Com cuidar una cacatua nimfa o carolina.
Diagnòstic de clamidiosi aviària
Com que els signes clínics de la clamidiosi a les aus són inespecífics, el diagnòstic es torna més complicat. Per això, calen proves de laboratori per confirmar que es tracta d'aquesta mal altia. El teu veterinari pot utilitzar les proves següents per arribar a un diagnòstic definitiu de clamidiosi aviària:
- Radiografia.
- Ultrasò.
- Anàlisi d'enzims hepàtics.
- Recompte de glòbuls blancs.
Encara que són més costosos i sol ser necessari un laboratori fora de la clínica, hi ha mètodes de laboratori que permeten l'aïllament de C. psittaci. Un dels mètodes de diagnòstic més fiables és la detecció directa d'ADN de Chlamydophila mitjançant la tècnica de PCR
Tractament per a la clamidiosi en aus
Tant si una cacatua nimfa com si un colom o un periquito pateix aquesta mal altia, el tractament veterinari és fonamental. Hi ha diferents protocols de tractament per a la psitacosi o clamidiosi aviària i el veterinari/ària triarà el que millor s'adapti a cada cas.
El tractament més comú és la teràpia amb antibiòtics, que pot ser oral, soluble en aigua o injectable. Si només hi ha una au mal alta a casa, és probable que l'opció injectable sigui la millor per la seva efectivitat. Tot i això, si hi ha més d'una au contagiada, l'opció soluble pot ser més pràctica, encara que és difícil controlar la quantitat d'aigua que beu cada au.
D' altra banda, com hem comentat a l'apartat destinat als símptomes, la regió ocular sovint es veu afectada per clamídia, provocant secreció ocular. Per això, si és el cas de la teva au, el veterinari/ària pot receptar l'antibiòtic en forma de gotes per poder-lo aplicar directament sobre els ulls.
A més del tractament amb antibiòtics per eliminar els bacteris, és possible que se'n necessitin altres tractaments per alleujar els símptomes.
La durada del tractament i el pronòstic són molt variables i depenen principalment de com es detecti la clamidiosi aviària. Si conviuen diverses aus juntes, és recomanable separar les que presentin signes clínics de les que semblin sanes fins que finalitzi el tractament. Generalment, després de 45 dies de tractament, les aus s'han de tornar a examinar.
Prevenció de la psitacosi en aus
Com ja hem comentat, les aus poden transmetre aquest bacteri a altres aus a través de secrecions nasals, orals o fecals. Per aquest motiu, és fonamental mantenir net l'entorn de les aus en tot moment Als llocs amb moltes aus, el risc de psitacosi existent és molt més gran i es deu redoblar la cura. La neteja regular ha d'incloure abeuradors i menjadores, no només l'àrea on hi ha deixalles.
Una altra mesura preventiva és controlar el nombre d'aus. Una alta densitat de població augmenta el risc de clamidiasi i fa que sigui més difícil mantenir-ho tot desinfectat. Sempre que decidiu adoptar o acollir una nova au, deixeu-la en quarantena abans de presentar-la a la resta d'aus. D'aquesta manera podràs detectar qualsevol signe clínic abans de córrer el risc de transmetre qualsevol mal altia a altres aus sanes. Això és especialment important per a aquelles associacions o centres de rescat que recullen aus en condicions compromeses per ajudar-les. En casos particulars, novament, insistim en la importància de disposar de prou espai a casa perquè l'ocell o les aus puguin gaudir d'una bona qualitat de vida.
Finalment, visitar regularment un veterinari d'animals exòtics és una mesura preventiva més que recomanable. No només els gossos i els gats necessiten atenció veterinària. A les aus, les visites periòdiques també permeten identificar de forma precoç qualsevol canvi o problema, millorant el pronòstic.
