No és estrany que els gossos pateixin, de manera puntual, algun problema digestiu. Un vòmit, excrements tous o un dia sense defecar poden deure's a una situació d'estrès, la ingesta de qualsevol element poc recomanable o un canvi important a la rutina. En general, aquestes situacions es resolen espontàniament sense haver d'acudir al veterinari. Però altres vegades, la simptomatologia no remet o es complica.
En aquest article del nostre lloc en col·laboració amb Lenda, revisarem les causes i els símptomes dels problemes digestius més comuns en gossos, a més d'explicar els tractaments que, en aquest cas, sí que haurà de prescriure el veterinari.
Causes de problemes digestius en gossos
Són múltiples les causes que poden desencadenar en un gos una alteració a nivell digestiu. Destaquem les següents, encara que n'hi ha més:
- Alimentació inadequada: ens referim tant a la ingesta d'escombraries o de substàncies no digeribles com a un canvi brusc a la dieta o al consum d'aliments perjudicials per als gossos.
- Estrès: situacions que pertorben la rutina del gos, com una visita al veterinari, poden tenir conseqüències digestives.
- Mal alties infeccioses: algunes patologies afecten principalment el sistema digestiu. En aquest grup estaria, per exemple, la temuda parvovirosi, una mal altia vírica molt greu i potencialment mortal que pateixen, sobretot, els cadells.
- Paràsits intestinals: un munt d'espècies de cucs que parasiten el tracte digestiu poden provocar alteracions més o menys intenses.
- Obstruccions totals o parcials: la ingesta d'un objecte o un tumor, entre altres causes, pot obstruir totalment o parcialment algun punt del sistema digestiu.
- Intoleràncies alimentàries: de vegades es parla d'intolerància com a sinònim d'al·lèrgia, però la veritat és que en les intoleràncies no es veu involucrat el sistema immune. Originen desarreglos a nivell digestiu, com a exemple, la llet és un dels aliments que molts gossos adults no toleren. Cal assenyalar que en una al·lèrgia alimentària el signe clínic característic és la picor i no un problema digestiu.
- Torsió-dilatació d'estómac: es tracta d'una urgència on l'estómac del gos s'infla i pot arribar a rotar sobre el seu eix. Cal anar al veterinari immediatament.
- Malabsorció intestinal: quan el gos és incapaç d'aprofitar els nutrients dels aliments que ingereix el resultat és un mal estat general, a més d' alteracions a nivell digestiu.
- Mal alties cròniques: insuficiència renal, hepàtica o diabetis causen, entre altres signes clínics, problemes digestius com vòmits o diarrea.
Símptomes de problemes digestius en gossos
Depenent de la causa, el gos afectat podrà presentar diferents signes clínics, aguts o crònics, de major o menor intensitat. Destaquem els següents:
- Nàusees o vòmits: poden ser d'escuma, contenir menjar sense pair, sang, etc.
- Regurgitacions.
- Fecs toves o diarrea: amb sang, greix, mucositat, paràsits, etc., però, també, restrenyiment.
- Pèrdua de la gana o, al contrari, fam voraç i, també, modificacions a la ingesta d'aigua.
- Dolor o inflamació abdominal.
- Borborigmos i flatulències.
- Mal estat general: amb pèrdua de pes, mantell deteriorat, debilitat, apatia, etc.
- Deshidratació.
- No cal oblidar que les alteracions dermatològiques, sobretot la picor, són el signe clínic típic de les al·lèrgies alimentàries.
Tractaments per als problemes digestius en gossos
Com hem assenyalat, un vòmit puntual, un dia sense menjar o un parell de deposicions toves, sobretot si el gos és un exemplar adult i sa que ha passat un moment d'estrès, ha menjat una mica de les escombraries o fa molta calor, no ha de ser sinònim que pateixi alguna patologia. En canvi, si el gos no millora, empitjora, és un cadell o un ancià, ja té diagnosticada alguna mal altia o sospitem que pateix alguna patologia concreta, cal acudir al veterinari.
El tractament, com és lògic, dependrà que aquest professional determini quina és la causa. Per això, cal que examini el nostre gos, realitzi l'anamnesi i totes les proves pertinents fins a descobrir de què es tracta. Les més habituals són l'anàlisi coprològica, l'analítica de sang i d'orina, radiografies o ecografies abdominals i endoscòpia. Fluidoteràpia, antibiòtics, antiemètics, desparasitadors, intervenció quirúrgica o una dieta especial, es troben entre els tractaments que el veterinari pot prescriure per recuperar un gos amb problemes digestius.
L'alimentació dels gossos amb problemes digestius
A més del tractament farmacològic o veterinari que decideixi el professional segons la causa del problema digestiu del nostre gos, l'alimentació serà un pilar clau per restablir-lo. En primer lloc, perquè un estómac en procés de recuperació pot tenir problemes per gestionar la que fins ara era l'alimentació habitual del gos.
D' altra banda, els exemplars amb intoleràncies alimentàries poden necessitar, de per vida, una dieta específicament formulada per cuidar el seu sistema digestiu. Finalment, quan el que es diagnostica és una al·lèrgia a algun aliment, la recomanació és oferir al gos allò que s'anomena una dieta d'eliminació Aquesta es compon d'ingredients limitats i nous per a ell, idealment que mai no ha ingerit fins llavors. L'objectiu és evitar aquells que li produeixen la reacció al·lèrgica.
En aquests casos, sempre seguint les instruccions del veterinari, es pot oferir al gos una recepta de pinso natural, comLenda Sensitive , pensada per a gossos amb al·lèrgia alimentària, intolerància severa o un problema gastrointestinal d'importància. S'elabora amb peix blanc, sense cereals i és apta tant per a gossos adults com per a exemplars més joves. En concret, es fa a base de lluç i de creïlla. És un aliment dels anomenats hipoal·lergògens, ja que la proteïna animal que aporta és de baix pes molecular, amb la qual cosa és menys probable que causi una reacció al·lèrgica. A més, la creïlla és molt digestible, afavorint el procés de digestió en aquests gossos més delicats i sensibles. La recepta es completa amb altres ingredients que ajuden a reforçar el sistema immune, millorar el trànsit intestinal i aportar un efecte analgèsic i antiinflamatori.
