Els paràsits són organismes capaços de colonitzar un hoste i alimentar-se a costa seu. En el cas concret dels gossos, són múltiples els agents parasitaris capaços de causar mal altia. Els símptomes associats a la presència de paràsits als gossos són molt variables i depenen fonamentalment dels òrgans i teixits afectats.
Tipus de paràsits en gossos
Existeix una gran varietat de paràsits capaços d'infectar o infestar els gossos. La classificació d'aquests agents paràsits es pot fer sobre la base de nombrosos criteris, encara que el més habitual és classificar-los en dos grups en funció de la localització que ocupen a l'hoste:
- Ectoparàsits o paràsits externs: es troben fora del cos, és a dir, a la pell i als cabells dels gossos.
- Endoparàsits o paràsits interns: es troben dins del cos, parasitant tant les cavitats corporals com els diferents òrgans i teixits.
A continuació, parlarem més en profunditat sobre els ectoparàsits i endoparàsits més freqüents a l'espècie canina.
Tipus de paràsits externs en gossos
Els ectoparàsits inclouen una gran varietat d'artròpodes paràsits que pertanyen a:
- La subclasse Acari: dins d'aquesta subclasse s'inclouen les paparres i els àcars.
- La classe Insecta: dins d'aquesta classe s'inclouen les puces, polls, flebotoms, mosquits i mosques.
La importància dels ectoparàsits en els gossos rau en els punts següents:
- Causen lesions cutànies.
- Poden produir una resposta immunitària patològica, com passa en la dermatitis al·lèrgica a la picada de puces.
- Poden actuar com a vectors de diferents mal alties, ja que són capaços de transmetre altres agents patògens en picar o mossegar al seu hoste.
- Poden ser zoonòsics, és a dir, poden transmetre's a les persones.
Tipus de paràsits interns en gossos
Els endoparàsits que afecten els gossos es poden classificar en dos grans grups:
- Protozous: són organismes unicel·lulars microscòpics. Aquest grup inclou els flagel·lats (com Giardia) i els coccidis (com Cystoisospora, Cryptosporidium, Neospora, Hammondia, Sarcocystis i Babesia).
- Helmints: són organismes pluricel·lulars que, en general, es poden observar a simple vista en el seu estat adult.
Dins dels helmints, hi ha dos grups ben diferenciats:
- Gusanos o vermes rodons: coneguts com nematodes (com Toxocara, Toxascaris, Ancylostoma, Uncinària, Strongyloides, Trichuris, Dirofilària i Thelazia)
- Gusanos o vermes plans: inclouen els cistodes (com Taenia i Echinococcus) i els trematodos (com Opistorchis, Alaria alata i Paragonimus). Actualment, les trematodosis són molt poc freqüents als gossos.
D'igual manera, els paràsits interns tenen importància perquè:
- Poden originar diferents mal alties en funció de l'òrgan o òrgans que afectin.
- Poden induir una resposta immunitària patològica, com en alguns casos de dirofilariosi.
- Poden ser zoonòsics, és a dir, poden transmetre's a les persones.
Quina és la diferència entre infecció i infestació?
Ara que coneixem els diferents tipus de paràsits més comuns en gossos, convé aclarir quan cal parlar d'“infecció” i quan d'”infestació”.
Encara que hi ha disparitat d'opinions, els criteris més comunament emprats són:
- Parlar de infecció per als paràsits interns i de infestació per als paràsits externs.
- O bé, parlar d'infecció només per als paràsits microscòpics (és a dir, els protozous) i d'infestació per a tots els altres.
Símptomes de paràsits en gossos
Com saber si un gos té paràsits? Cada espècie paràsita té un cicle biològic diferent que implica la infecció de diferents òrgans i, en alguns casos, la migració per diversos teixits corporals. Per això, les mal alties parasitàries poden anar acompanyades de signes clínics molt diversos, depenent dels teixits corporals que es vegin afectats.
Per detectar una mal altia parasitària és fonamental conèixer quins són els símptomes d'un gos amb paràsits. Els signes cínics més habituals que solen observar-se en gossos parasitats són:
- Signes digestius: diarrea, vòmits, anorèxia, timpanisme (acúmul de gas a l'intestí), etc.
- Signes cardiorespiratoris: tos, dispnea, fatiga, intolerància a l'exercici.
- Signes dermatològics: picor, alopècia, descamació, eritema (envermelliment), pàpules, pústules, crostes, etc.
- Pèrdua de pes o retard en el creixement.
- Deshidratació.
- Anèmia.
- Febre.
- Alteracions neurològiques.
En aquest punt, és important esmentar que no totes les infeccions parasitàries s'acompanyen de simptomatologia, sinó que en ocasions els gossos poden mantenir-se asimptomàticsÉs el cas, per exemple, de la giardiosi, en què els adults es poden convertir en portadors asimptomàtics que suposen una font d'infecció per als animals més joves. No et perdis aquest altre article sobre paràsits en cadells.
Com es contagien els paràsits en gossos?
Les vies de transmissió dels paràsits als gossos es poden classificar en dos grans grups:
- Transmissió directa: per contacte directe entre animals infectats, per via or-fecal (quan la femta d'animals infectats contaminen l'entorn i l'aigua), per ingesta de teixits infectats (especialment procedents de remugants i rosegadors), per via lactogènica o transplacentària.
- Transmissió indirecta: per mitjà de vectors, com paparres, flebòtoms i mosquits.
Perquè es produeixi una infecció parasitària és indispensable que els gossos entrin en contacte amb la forma infectant d'un paràsit A més, hi ha una sèrie de factors predisponents que afavoreixen la instauració d'una infecció parasitària. Alguns dels factors de risc més importants a l'espècie canina són:
- Edat: els animals joves estan més predisposats a patir parasitosi a causa de la seva immaduresa immunitària.
- Deficiències higienicosanitàries: els entorns amb excés d'humitat i amb defectes de neteja i ventilació afavoreixen la supervivència dels paràsits al mitjà.
- Amuntegament: les col·lectivitats (refugis, residències, vivers, rehales, etc.) mal gestionades i amb escàs control sanitari afavoreixen la transmissió d'aquest tipus de mal alties.
- Estrès i desnutrició: ambdós factors ocasionen immunodepressió, cosa que fa que els gossos desnodrits o sotmesos contínuament a un entorn estressant estiguin més predisposats a patir infeccions parasitàries.
- Hàbits de caça: la carn i vísceres, especialment de remugants i rosegadors, poden ser una font d'infecció per als gossos de caça o amb instint de caça.
- Animals de granja: els gossos pastors estan més predisposats a patir aquestes infeccions pel possible contacte amb pastures contaminades pel bestiar.
- Consum de carn crua: les dietes basades en el consum de carn i vísceres crues impliquen diversos riscos per a la salut, entre ells, la transmissió de mal alties parasitàries.
Els paràsits en gossos es contagien a humans?
Com ja hem comentat, existeixen alguns paràsits capaços de transmetre's dels gossos a les persones. Alguns exemples són Giardia, Cryptosporidium, Echinococcus, Toxocara (produeix larva migrans) i Leishmania.
Les zoonosis parasitàries poden afectar qualsevol persona, encara que existeixen determinats grups de població especialment sensibles, com són:
- Nens.
- Persones immunodeprimides.
- Cuidadors de gossos.
- Persones l'activitat laboral de les quals es desenvolupa amb gossos.
Per prevenir aquestes zoonosis parasitàries, és fonamental conèixer com es transmeten els paràsits dels gossos a les persones. El contagi sol produir-se:
- Per contacte directe amb animals parasitats.
- Per consum d'aigües o aliments contaminats a partir d'animals infectats (via or-fecal).
- Per via vectorial: un vector (com una paparra o un mosquit) pot transmetre la infecció d'un gos parasitat a una persona susceptible.
Com detectar paràsits en gossos?
En base a la simptomatologia ia la situació epidemiològica de cada animal, és possible establir una llista de diagnòstics diferencials. No obstant això, per assolir el diagnòstic etiològic definitiu, cal fer anàlisis complementàries:
- Raspats cutanis i tricogrames: per al diagnòstic de parasitosis externes.
- Anàlisi coprològic: mitjançant frotis, tècniques de flotació o tècniques de sedimentació, que permeten detectar les formes parasitàries a la femta dels gossos.
- Altres proves laboratorials: com a immunodiagnòstic (ELISA, immunofluorescència, etc.) i diagnòstic molecular (PCR).
Com eliminar paràsits en gossos? - Tractament
Com és lògic, les mal alties parasitàries als gossos s'han de tractar amb fàrmacs antiparasitaris El tractament terapèutic sempre ha de ser pautat per un professional veterinari en funció de l'espècie parasitària responsable de la infecció. Actualment, hi ha una àmplia varietat de medicaments per als paràsits en gossos, els quals poden administrar-se per diferents vies (via oral, parenteral, tòpica, òtica, oftàlmica, etc.).).
El tractament etiològic es pot complementar amb una teràpia de suport quan sigui necessari, per tal d'alleujar els símptomes i evitar complicacions. Aquesta teràpia de suport pot incloure:
- Fluidoteràpia.
- Manejo dietètic.
- Transfusions.
- Fàrmacs antiinflamatoris, etc.
A més, és important esmentar que algunes parasitosis afavoreixen l'aparició d'infeccions bacterianes secundàries, com l'ancilostomidosi o la demodicosi. En aquests casos, és important instaurar de manera complementària un tractament antibiòtic.
Com evitar els paràsits en gossos?
A l'apartat anterior hem parlat del tractament terapèutic (és a dir, curatiu) de les infeccions parasitàries. No obstant això, els fàrmacs antiparasitaris també es poden fer servir com a tractament profilàctic o preventiuCal esmentar que el tractament profilàctic enfront de les parasitosis canines pot variar en funció de la situació epidemiològica de la regió on viu l'animal i dels riscos individuals de cada individu (per exemple, riscos associats a la caça oa la dieta a base de carn crua). Per això, la desparasitació profilàctica dels gossos s'ha d'adaptar a cada animal i sempre ha de ser pautada per un professional veterinari
De forma general, la prevenció dels paràsits als gossos ha d'incloure:
- Protecció davant de paràsits externs: mitjançant collarets antiparasitaris, pipetes, banys antiparasitaris, esprais, etc.
- Protecció davant de paràsits interns: mitjançant fàrmacs administrats, generalment, per via oral. Hi ha alguns fàrmacs d'administració oral que són eficaços per a la prevenció tant de paràsits interns com externs.
No et perdis aquest altre article on detallem Com desparasitar un gos. A més de la profilaxi farmacològica, és important prevenir les infeccions parasitàries mitjançant una correcta gestió de l'entorn i els hàbits dels gossos:
- Mantenir l'entorn dels gossos net i sec.
- Subministrar sempre aigua potable.
- Subministrar aliments segurs: cuinats o prèviament congelats (a -20ºC, almenys 4 dies).
- Evitar hàbits de caça i contacte amb animals morts.
Ara que saps com són els paràsits en gossos, com tractar-los i prevenir-los, instaura un adequat calendari de desparasitació i mantingues el teu can lliure.
