En aquest article del nostre lloc parlarem del càncer de pròstata en gossos, una de les patologies que poden afectar aquesta glàndula. Descobrirem els símptomes més freqüents que podrem observar al nostre gos i el seu tractament.
El principal problema d'aquesta mal altia, com veurem, és que no sol manifestar-se fins que ja està molt avançada i estesa, cosa que fa que el seu pronòstic sigui desfavorable. Per tot això recomanem acudir a les revisions que ens pauti el nostre veterinari amb l'objectiu de poder fer un diagnòstic precoç.
Què és la pròstata i per a què serveix?
Abans de parlar del càncer de pròstata en gossos i per entendre'n les conseqüències cal conèixer les característiques d'aquest òrgan. La pròstata és una glàndula sexual accessòria dels mascles. Envolta la uretra per sota de la bufeta, presentant un aspecte bilobulat. Es pot palpar la zona superior en un examen rectal.
La seva funció és produir un líquid que ajuda a la motilitat i el suport dels espermatozoides. Són diverses les patologies que poden afectar la pròstata i, per la seva localització, poden provocar difuncions en l'eliminació d'orina i excrements, com veurem.
Problemes de la pròstata al gos
Les alteracions que poden afectar la pròstata, sobretot en gossos de més edat, són les següents:
- Prostatitis: es tracta d'una infecció bacteriana que sol produir-se després d'una cistitis. Provoca dolor, febre, vòmits, diarrea i secrecions amb sang o pus. Es tracta amb antibiòtics i es recomana la castració.
- Hiperplàsia benigna de pròstata: creixement uniforme de la pròstata freqüent en gossos grans i relacionat amb l'activitat hormonal, concretament amb la testosterona, de manera que la castració sol ser el tractament d'elecció. Després de la cirurgia, la pròstata disminueix la seva mida i, si hi ha símptomes, aquests remeten.
- Neoplàsies: sol ser carcinoma prostàtic caní, del qual parlarem a continuació. La pròstata apareix augmentada de mida de forma asimètrica. Aquest càncer és rar en gossos i no sembla dependre de la testosterona.
Per arribar al diagnòstic el veterinari realitzarà un tacte de la pròstata a través del recte i també pot prescriure proves per al diagnòstic com la ecografia, l'analítica d'orina, la biòpsia o la citologia.
Símptomes del càncer de pròstata en gossos
Ja hem explicat on es localitza la pròstata als gossos. Quan alguna causa la fa augmentar de mida s'exerceix una pressió tant a la uretra com al recte que tindrà conseqüències sobre la micció i la defecació normal. Les deposicions poden aparèixer aplanades i podrien produir-se impactacions fecals
També és freqüent que el gos gotege sang a través del seu penis, sense que tingui relació amb la micció. En alguns casos al gos li costarà caminar. Davant de qualsevol d'aquests símptomes hem d'acudir al nostre veterinari.
El problema del càncer de pròstata en gossos és que pot ser asimptomàtic, és a dir, no notarem cap alteració fins que el càncer es hagi estès tant com per provocar un altre tipus de símptomes com l'aprimament, l'anorèxia, els vòmits o fins i tot la paràlisi.
Tractament del càncer de pròstata en gossos
Així com per a la hiperplàsia benigna de pròstata es recomana la castració en relacionar-se amb la producció d'hormones, no sembla que aquestes siguin la causa del càncer de pròstata, de fet, encara no es té clar què origina aquest tipus de càncer. Sí que sembla que patologies com les que hem esmentat, és a dir, la prostatitis o la hiperplàsia, poden ser prèvies a la seva aparició.
Aquest fet implica que pot afectar tant gossos castrats com sencers. No es recomana tractar amb cirurgia. Es pot intentar administrar radi o quimioteràpia.
Com hem comentat, la principal dificultat a l'hora de tractar aquest càncer és que sol manifestar-se quan ja està en una fase molt avançada, amb metàstasi en ganglis limfàtics, pulmons, fetge, melsa o ossos. Com que els símptomes seran comuns a diferents mal alties pot ser que ni tan sols arribem al diagnòstic. Els gossos amb metàstasi tenen molt mal pronòstic.
Com prevenir el càncer de pròstata en gossos?
En aquest cas convé acudir a revisions veterinàries, mínim una a l'any, aproximadament des que el nostre gos compleix els 7 anys. En elles, a més d'incloure una revisió general i una analítica, s'ha de ttactar la pròstata per comprovar que no hi hagi cap augment de mida, encara que el gos no en tingui cap símptoma. També podem aprofitar qualsevol visita a la clínica per fer aquesta palpació.
