La definició exacta de colitis és " inflamació del còlon", que és el penúltim tram de l'intestí gruixut, anterior al recte. A la pràctica, es tradueix en una diarrea que anomenarem d'intestí gruixut, per diferenciar-la de la que es coneix com a diarrea d'intestí prim, encara que moltes vegades el límit és confús. Es tracta d'una divisió sovint més aviat teòrica per facilitar l'orientació al diagnòstic de la colitis en gats.
Podem trobar-nos una mica sorpresos en veure el nostre gat patint un episodi de diarrea aguda i, per això, en aquest article del nostre lloc es parlarà sobre la colitis en gats , els seus símptomes i tractament, com a orientació fins que el nostre veterinari ens aconselli sobre el procés correcte per aturar-la, segons la causa subjacent.
Símptomes de la colitis en gats
Davant el que hem exposat, és evident que ens trobarem el nostre gat amb tot l'elenc de símptomes associades a una diarrea, amb certes variacions segons la causa que estigui originant aquesta situació. Entenem per diarrea un augment del volum i la freqüència de la femta diària. Així, els símptomes més comuns de colitis en gats són:
- Fecs voluminoses i freqüents, generalment amb absència de forma (pastoses), però amb color normal.
- Fecs amb mucosa blanquinosa i/o sang fresca, depenent això últim de si el responsable és un paràsit o el grau d'irritació de la mucosa intestinal.
- Visites freqüents al sorral adoptant la típica postura d'evacuació, encara que finalment no aconsegueixi defecar. També podem veure'l molt de temps en aquesta postura en acabar la deposició, ja que sempre queda la sensació d'evacuació incompleta (tenesme). De vegades, aquesta urgència es tradueix a trobar excrements per llocs més o menys propers al sorral, si no li ha donat temps d'arribar.
- Irritació anal per massa deposicions (2-3 vegades el nombre de vegades habitual, encara que varia segons el gat), o per llepat constant de la zona en quedar restes de femta i tractar de netejar-lo. Aquesta irritació s'anomena 'proctitis'.
- En cas de colitis cròniques, sigui per la causa que sigui, l'estat general del gat pot empitjorar, observant-se el pelatge aspre, poc polit, aprimament progressiu, etc. Tot i això, les colitis cròniques no són gaire habituals en gats, al contrari del que succeeix en gossos, i solem trobar-les com a patologia aguda, més que sostinguda en el temps.
Colitis en gats per paràsits
Una de les causes més comunes del que anomenem colitis és la presència de paràsits a l'intestí No han d'estar allotjats específicament a el còlon, però poden ocasionar la diarrea típica d'intestí gruixut, i de vegades, un altre tipus de simptomatologia. Els més habituals de trobar en gats són:
Paràsits microscòpics
Coccidios, Giardia o Trichomonas foetus. Solen ocasionar colitis agudes, amb dies en què es poden observar excrements relativament normals i, en general, l'estat del gat, al marge de la diarrea, és normal.
- En el cas de Giardia poden ocasionar símptomes d'afectació d'intestí prim també, com vòmits i pèrdua de gana, si és molt greu, però en general observem excrements sense forma, que poden contenir alguna gota de sang fresca i/o mucositat blanquinosa.
- En el cas dels Coccidios, s'observen diarrees amb un volum clarament augmentat, i una olor força característica.
- Trichomonas foetus és un paràsit infradiagnosticat que cal tenir molt en compte.
El diagnòstic d'aquests paràsits es basa en la realització de tests coprològics per part del veterinari, amb mostres de femta de diversos dies, i hi ha algun kitt ràpid per a Giardia. Trichomonas foetus pot necessitar un cultiu PCR de la femta, és a dir, que al laboratori busquin específicament l'ADN del paràsit. En el cas de la Coccidiosi, responen força bé al tractament amb diclazuril o toltrazuril. Contra Giardia, alguns veterinaris prefereixen metronidazol i altres fenbendazol. Trichomonas foetus respon bé al ronidazol o metronidazol, tenint en compte que la seva administració en gats no està exempta de complicacions, per la qual cosa s'ha de fer un seguiment exhaustiu.
És fonamental una bona higiene i desifencció, i evitar l'amuntegament en col·lectivitats de gats (albergs, vivers…) per controlar-los paràsits i prevenir l'aparició de colitis felina.
D' altra banda, Toxoplasma gondii mereix un incís, ja que es tracta d'un paràsit microscòpic molt important per a la salut pública, responsable de la temuda toxoplasmosi. A la clínica habitual del gat, no obstant, encara que pot provocar diarrees, sol aparèixer en consulta camuflat amb símptomes d'allò més variats: neurològics, oculars… De tota manera, mai no s'ha de descartar quan es realitza un estudi si se sospita que el responsable de la diarrea és un protozou.
Paràsit macroscòpic
Trichuris, el "veure'm fuet", no és gaire freqüent en gats, però el seu ancoratge a l'intestí gruixut pot provocar diarrea amb una mica de sang en el cas d'una parasitosi intensa. És sensible a la majoria d'antiparasitaris convencionals, però s'ha de fer un seguiment mitjançant estudis coprològics cada mes, ja que de vegades costa desfer-se'n.
Colitis infeccioses en gats
En aquest calaix de sastre s'engloben les diarrees identificades com d'intestí gruixut que responen a una causa infecciosa, sigui per un virus o bacteri.
- Víriques: el coronavirus felí, responsable de la peritonitis infecciosa felina, el virus de la leucèmia felina, el parvovirus, causant de la panleucopènia, rotavirus i altres menys coneguts com el toravirus, poden provocar diarrees agudes o subagudes, de manera que el veterinari realitzarà de manera protocol·lària els tests de rigor per descartar-los quan acudim amb el nostre gat a la consulta.
- Bacterianes: un sobrecreixement bacterià a l'intestí ocorregut quan un bacteri habitual es comença a proliferar en excés sense ordre, o una infecció bacteriana, pot originar una diarrea, com passa en casos de Salmonella, C lostridium, o Escherichia coli. En funció del bacteri aïllat per proves d'ADN s'establirà un protocol antibiòtic específic o, si no hi ha temps, es pot instaurar un tractament antibiòtic empíric d'ampli espectre per millorar-ne els símptomes.
Colitis en gats per mal altia inflamatòria intestinal
La mal altia inflamatòria intestinal és un conjunt de patologies que dóna lloc a diarrees cròniques, molt més freqüent en gossos que en gats, encara que mai no s'ha de descartar. De forma molt resumida, podem dir que la mucosa de l'intestí es veu infiltrada per cèl·lules defensives de diferent tipus o barrejades, per això es diferencien en: colitis eosinofílica, colitis plasmocítica, colitis limfocítica…. L'origen sol ser un desordre immunitari, i el tractament va encaminat a disminuir la inflamació, bàsicament amb corticoides, ia suprimir la resposta immune que origina aquesta situació, amb immunosupressors. No obstant això, una dosi alta de corticoides pot tenir prou efecte immunosupressor, i de vegades es pot combinar amb altres agents antiinflamatoris com la sulfasalazina.
Altres causes de colitis en gats
Es pot trobar diarrea d'intestí gruixut en múltiples mal alties, però observaríem símptomes més encaminats cap a aquestes patologies a més de la diarrea la majoria de vegades. D'aquesta manera, altres causes de colitis a gats són:
- Obstrucció intestinal parcial o en fase inicial.
- Neoplàsies intestinals.
- Mal altia hepàtica.
- Invaginació d'una nansa intestinal.
- Septicèmia (infecció generalitzada).
Manejo dietètic de les colitis en gats
La diarrea o colitis felina sol respondre força bé a un maneig dietètic, independentment de quin sigui el seu origen, i al marge de la teràpia específica per al que l'estigui provocant. Així doncs, cal destacar que la dieta per a gats amb colitis ha de ser complementària al tractament.
Els gats amb colitis es poden veure molt beneficiats per un dejuni de sòlid inicial durant algunes hores (entre 6 i 12 hores), si el veterinari ho considera oportú i sempre que no hi hagi contraindicacions. L'aigua fresca ha d'estar a la vostra lliure disposició, llevat que ens indiquin una altra cosa, una mica poc freqüent.
L'anomenada dieta tova, molt fàcil de fer en gossos, té un inconvenient en aquest cas: que tenim un gat. En general, són neofòbics en el menjar, i en tot, i rebutgen sistemàticament tot allò que no hagin conegut en els primers mesos de vida. Començar a prendre petites quantitats d'una proteïna de qualitat, com pit de pollastre o de gall dindi cuita, amb algun lacti fermentat, com formatge fresc o iogurt natural, i alguna font de carbohidrats amb fibra com l'arròs integral, és una cosa que els felins no solen considerar com una opció desitjable per molt afamats que estiguin si no ho han menjat abans. Per això, gairebé totes les marques de pinso disposen d'una gamma anomenada "gastrointestinal", en pinso extrusionat o menjar humit, per ajudar en la recuperació de les colitis. La font proteica i una alta qualitat de fibra prebiòtica són la base de l'èxit d'aquests productes.
No obstant, si tenim la sort de tenir un gat menys sibarita quant a gustos culinaris, una opció vàlida si la nostra economia no ens permet adquirir un d'aquests pinsos és la dieta tova combinada amb sobres de pre/probiòtics, força assequibles, en pasta o gel. Poca quantitat de menjar, diverses vegades al dia, pot ajudar el trànsit intestinal a regularitzar-se.
El seguiment de la dieta durant 3-5 dies, a més dels pre/probiòtics, pot resoldre la diarrea quan es degui a situacions de canvi brusc d'alimentació, estrès, ingesta excessiva d'algun aliment que ens hagin pogut robar els nostres gats de la taula sense que ens n'hem adonat, o quan algun fàrmac li pugui donar una reacció gastrointestinal. Si la causa de la colitis en gats és una de les patologies esmentades, recorda que és fonamental seguir les instruccions del veterinari.
