El cavall àrab, conegut també com a "àrab", és una de les races de cavalls més populars i apreciades de tot món. És originari de l'Orient Mitjà ia més de ser especialment valorat per les seves qualitats físiques i la notable intel·ligència, es considera un dels cavalls més antics del món. També ha estat especialment important al llarg de la història pel seu paper com a cavall de guerraPer tot això, el cavall àrab destaca com una de les races més estimades, distingides i reputades. No és estrany doncs que el cavall àrab pura sang sigui tan cobejat entre aficionats i genets de tot el món.
En aquesta fitxa del nostre lloc parlarem detalladament del cavall àrab, els seus orígens, les característiques dels pura sang, el temperament o els problemes de salut més freqüents. Descobreix a continuació tot sobre aquest cavall, desenvolupat pels beduïns nòmades de la Península Aràbiga:
Origen del cavall àrab
Com t'hem avançat en la introducció, el cavall àrab es desenvolupa a la Península Aràbiga, a l'Orient Mitjà, un país que destaca per posseir un clima extremadament càlid, amb abundants zones desèrtiques, motiu pel qual era especialment apreciat per les tribus nòmades beduïnes Tan valorat era per als beduïns que tenien botigues únicament per protegir els seus cavalls del sol, la sorra i les fredes nits del desert, així com per protegir-los davant de possibles lladres.
S'estima que els primers exemplars, semblants als que coneixem actualment, ja hi eren presents fa més de 3.000 anys, ja que hi ha pintures rupestres i inscripcions a la Península Aràbiga d'aspecte molt similar. Tal és la seva importància al seu país d'origen que actualment hi ha un programa nacional per salvaguardar la raça i mantenir-ne les característiques físiques. Això no obstant, s'estima que el seu origen és molt més antic i que descendeixen dels cavalls que van ajudar a florir diverses civilitzacions, com l'egípcia. A més de ser el principal mitjà de transport, els cavalls eren utilitzats per a la guerra, gràcies a la seva excel·lent velocitat, extraordinària resistència i la manca de por davant la batalla.
El cavall àrab va començar a expandir-se gràcies als mercaders i als exèrcits musulmans, que mostraven aquest i oest tan meravellosa raça. A partir de llavors, el cavall àrab es comença a estendre per diferents països, criant-se com una raça a part i participant en el desenvolupament de noves races de cavalls. El cavall andalús, per exemple, és una de les races que neixen a partir de la cruïlla de cavalls àrabs. Actualment podem trobar criadors a Rússia o diversos països d'Europa, com Alemanya, Polònia, Espanya, el Regne Unit i França entre d' altres.
Més endavant el cavall àrab viatja al Nou Món de la mà dels conqueridors espanyols, sent els que formarien els futurs llinatges de tota Amèrica. De fet, fins i tot George Washington posseïa un d'ells anomenat "Ranger", el que va popularitzar enormement aquesta raça. Tal va ser així que, encara que els beduïns seguien criant cavalls àrabs, la raça va començar a minvar, per la qual cosa van minvar les exportacions i el govern del rei Abdul Aziz Bin Abdul Rahman Al-Saud va fer grans esforços per conservar-lo al vostre país d'origen
Característiques físiques del cavall àrab
El cavall àrab pura sang posseeix característiques físiques úniques que el diferencien d' altres races de cavalls, de fet, si analitzem l'anatomia del cavall i el seu esquelet, aviat observem que, en lloc de 6 vèrtebres i 18 costelles, alguns cavalls àrabs posseeixen 5 vèrtebres i 17 costelles, facilitant que puguin aixecar la cua de forma característica Aquesta cua és alta i se situa en uns quarts del darrere allargats i anivellats, acabant en unes potes fortes i robustes, que igual que les davanteres, presenten una musculatura prominent i molt desenvolupada, la qual cosa els converteix en excel·lents cavalls de s alt i corredors.
Cavall àrab pura sang
L'exemplar de cavall àrab és de baixa altura, ja que els pura sang es troben just al límit que divideix un cavall d'un poni, cosa que seria exactament 148 centímetres, encara que en general depassen aquest límit, i la mitjana és de 152 centímetres d'alçada. Atès que a molts països es prefereix que siguin més alts se'ls ha creuat amb altres races, obtenint exemplars que fan de 153 a 163 centímetres.
Aquests cavalls tenen una esperança de vida de 35 anys, aconseguint la seva maduresa sexual als 4 anys, i pesen entre 300 i 400 quilos, encara que alguns exemplars poden assolir els 450. El cap és curt i té forma de falca, amb un front ampli i un musell, petit, que contrasta amb les seves obertes fosses nasals. Els ulls d'un cavall àrab són grans i d'una gran expressivitat, de color fosc, mentre que les orelles són petites i acabades en punta. El pelatge és curt i llustrós sent els colors acceptats el tordillo el alazán, el zaino i el negre
Caràcter i comportament del cavall àrab
Molt probablement a causa de l'estret llaç que el cavall àrab ha forjat amb l'ésser humà, la raça presenta actualment un caràcter especialment carsimàtic, dòcil i predisposat, a més de ser un animal molt comunicatiu. Així mateix, es considera que el cavall àrab és un dels més intel·ligents del món, ja que aprenen i desenvolupen noves habilitats amb facilitat.
Tot això unit al seu caràcter afable permet que el cavall àrab destaqui no només en el tracte amb l'ésser humà, sinó també en la competició, tot i que cal destacar que, com qualsevol cavall, requereix un tracte positiu i respectuós. Tot i això, malgrat ser tan dòcils, els cavalls àrabs es cataloguen dins de la categoria de cavalls de "sang calenta" doncs són, igual que altres races com els pura sang anglesos o irlandesos o els barbs, de caràcter fort, sensibles i intel·ligents.
Curades del cavall àrab
Els cavalls són animals herbívors, per la qual cosa només consumeixen aliments d'origen vegetal. En concret, un cavall àrab adult necessitarà una quantitat d'aliment d'1 quilogram diari per cada 45 quilos de pes corporal, és a dir, en un exemplar gran de prop de 450 quilos caldrà 10 quilograms d'aliment. Així, per a una correcta alimentació del cavall li oferirem fenc, plantes verdes i pastura, sent preferible donar-los farratge verd, vegetals com les patates o les pastanagues, alfals i herba.
A més és important que tinguin a la seva disposició pedra de sal, ja que és una font de vitamines i sobretot de calci, sent un important aportació nutricional en tots els cavalls, i per descomptat en el cavall àrab també. És important destacar que, si els deixem pasturar lliurement, hem de vigilar amb les plantes tòxiques per a cavalls.
Però a més, el cavall àrab necessitarà diverses atencions, pel que fa a les cures del cavall destaquem el lavabo, que haurà d'incloure raspallats diaris, tant del mantell com dels cabells, i la higiene dels cascs. Si els muntarem, en acabar, haurem de netejar almenys les potes amb aigua i, si fa una temperatura càlida, donarem una dutxa completa. Si estiguessin molt bruts es pot fer servir sabó per a aquesta dutxa, usant sempre un sabó específic per a cavalls, evitant la zona del cap.
Salut del cavall àrab
De manera general advertim que el cavall àrab és fort i resistent, però, igual que passa amb totes les races, mostra certa predisposició per al desenvolupament de certes mal alties. Per prevenir-ho serà important oferir una bona alimentació, higiene i medicina preventiva, mitjançant la desparasitació i la vacunació del cavall. Algunes de les mal alties més comunes de la raça són:
- Trastorn d'Immunodeficiència Combinada Severa (SCID)
- Abiotròfia/Atàxia Cerebel·losa (CA)
- Síndrome del Poltre de Lavanda (LFS o CCDL)
- Malformació Occipito-Atlantoaxial (OAAM)
Així mateix, també és susceptible a presentar algunes de les mal alties més comunes dels cavalls, com diferents afeccions bucodentals, per la qual cosa es recomana que un dentista equí revisi la boca del nostre cavall com a mínim una vegada a l'any, podent detectar possibles anomalies, com poden ser els abscessos dentals. A més, haurem d'estar atents davant la possible aparició de còlics, que indiquen que hi ha alteracions gastrointestinals i poden ser degudes a moltes raons, com una alimentació inadequada, la realització de massa exercici o alteracions en la seva anatomia.
Menys freqüents són altres afeccions com a patologies visuals o auditives, així com problemes cardíacs o la temuda abiotròfia cerebel·lar, que sembla afectar els cavalls àrabs més que altres races. Aquesta mal altia neurològica és de base hereditària i afecta seriosament la salut dels qui la pateixen, algunes de les seves repercussions són la incapacitat per percebre correctament les distàncies, tremolors del cap o manca dequilibri i de coordinació motora. Aquesta patologia es detecta, a causa dels símptomes notoris, a edats molt primerenques, normalment entre els 6 i els 48 mesos d'edat.
