La disúria o dificultat per orinar és un símptoma que pot indicar una patologia greu o molt greu al propietari de gats. La dificultat per orinar se sol acompanyar amb una disminució del volum d'orina excretat o l'absència total de la mateixa (anúria). Totes dues són una situació d'emergència real, ja que la funció de filtració del ronyó s'atura quan no s'evacua l'orina. Uns ronyons que no funcionen suposen una insuficiència renal, situació realment compromesa per a la vida del gat. Així que, a la més mínima sospita de disúria o anúria, cal portar el gat al veterinari.
En aquest article del nostre lloc us explicarem tant com identificar la disúria com les causes que poden provocar que el gat no pugui orinar. Continua llegint i informa't per descriure al veterinari cadascun dels símptomes que el teu felí presenta.
Com s'identifica la disúria en gats?
No és senzill saber si el gat orina molt o orina poc, ja que mai es mesura directament la quantitat d'orina produïda. Per això cal que el propietari estigui molt atent a qualsevol canvi en la conducta d'eliminació (orinar) del gat. Els detalls a tenir en compte per detectar disúria o anúria serien:
- Si augmenta la freqüència de visites al sorral per part del gat.
- Si augmenta el temps que el gat està al sorral, així com els miols, pel fet que el gat sent dolor en tractar d'orinar.
- Si la sorra no es taca tan ràpid com abans. També es poden observar coloracions anormals a la sorra (hematúria, és a dir, color sanguinolent).
- Si el gat comença a orinar-se fora del sorral, però la posició de micció és ajupida (no està marcant territori). Això és degut a que el gat associa dolor amb el sorral.
- Si comença a tenir tacat el terç posterior. Com que l'animal està més temps al sorral, és més susceptible de tacar-se. A més, es pot començar a observar que la conducta d'autoneteja del gat és menor.
Què causa la disúria?
La dificultat per orinar en gats està associada amb patologies de les vies urinàries baixes, principalment:
- Càlculs urinaris Poden estar formats per diferents minerals, encara que en el gat és molt freqüent els vidres d'estruvita (fosfat amònic magnèsic). Tot i que la causa que pot donar lloc al càlcul pot ser variada, està molt associada a una ingesta pobra d'aigua, un aliment amb poca quantitat d'aigua en la composició, un alt contingut de magnesi a la dieta i orines alcalines.
- Infeccions urinàries. Cistitis i uretritis infeccioses solen generar inflamació i un estrenyiment a les vies urinàries, provocant dificultat per orinar al felí.
- Masses externes o internes que pressionin la bufeta i la uretra. Tumors tant en femelles com en mascles, o bé la inflamació de la pròstata (poc freqüent en gats).
- Inflamació de penis al gat. A causa principalment de la presència de pèls que s'enrotllen al seu voltant.
- Traumàtiques Hi pot haver un trencament de la bufeta de l'orina. L'orina es continua produint, però no és evacuada a l'exterior. És una situació molt perillosa per al gat, ja que pateix el risc de peritonitis aguda per presència d'orina a la cavitat abdominal.
Què cal fer?
El propietari ha de ser conscient que una anúria és una situació potencial de mort de l'animal en 48-72 hores, pel fet que es genera una insuficiència renal aguda i pot entrar en coma urèmic en poc temps, conseqüència de l'acumulació de toxines a l'organisme. Com més temps passi entre l'aparició de la disúria o anúria i la visita al veterinari, pitjor és el pronòstic per a l'animal. Per això, només identificar que el gat no pot orinar, s'haurà d'acudir a l'especialista perquè l'examini i determini tant la causa com el tractament.
