Existeixen moltes causes que poden provocar que un gos s'orini a sobre, però, quan observem que duu a terme aquesta conducta després d'una carícia o un simple acostament, hem de plantejar-nos que alguna cosa no va bé i que és necessari actuar per millorar el seu benestar.
En aquest article del nostre lloc repassarem les causes més freqüents que poden explicar per què un gos s'orina quan l'acaronem, els passos a seguir que hem de dur a terme i alguns consells extra que ens poden ajudar a millorar el seu estat físic i emocional. Per aquest motiu, si el teu gos és dels que orina quan els dediques una mostra d'afecte o afecte, aquest article us guiarà per trobar una possible solució.
Per què alguns gossos s'orinen a sobre?
La micció és una necessitat fisiològica que porta a terme el cos del gos de forma natural. Els gossos cadells comencen a tenir un control voluntari de la micció durant el període de transició, que comprèn entre els 15 o 20 dies, encara que no és fins a les quatre u vuit setmanes quan són capaços d'orinar en un diari de manera voluntària. Més endavant, seran capaços d'aprendre a orinar al carrer, entre els tres i els sis mesos de vida, quan hagin rebut les primeres vacunes i estiguin a punt per sortir al carrer.
Trastorns relacionats amb la micció en gossos
Abans de plantejar-nos que el fet d'orinar-se es pugui deure a un problema comportamental, serà bàsic descartar una possible mal altiaAl marge d'aquelles patologies que estan directament relacionades amb el sistema urinari, com podrien ser la cistitis i la uretritis, hi ha moltíssimes patologies que podrien estar causant incontinència i que nos altres estem relacionant amb les carícies erròniament.
Per aquest motiu, si el teu gos s'orina a sobre no només quan l'acarones, sinó també en altres circumstàncies, serà bàsic acudir al veterinarii realitzar un examen general que pugui assegurar-nos que aquesta conducta no és deguda a cap trastorn. El més habitual és que l'especialista faci una anàlisi de sang i una ecografia.
F alta de manipulació durant la socialització
A mesura que el gos va creixent i desenvolupant-se, passa pel procés de socialització, una etapa en què ha d'experimentar amb tota mena de persones i entorns que es trobin en la seva etapa adulta, ja que en dependrà que pugui ser o no un gos equilibrat en el futur.[1] Si durant aquest període no hem treballat la manipulació, incloent les carícies, pot passar que, un cop finalitzada la socialització, que acaba amb l'aparició de les pors, el gos comenci a experimentar conductes relacionades amb la por quan li toquem.
Si desconeixes el passat del teu gos o adverteixes que durant l'etapa de socialització (que comprèn entre les tres i les dotze setmanes de vida) no vas dedicar molt de temps a manipular-lo i acostumar-lo a les carícies, potser aquest problema és degut precisament a una manca de manipulació en aquesta etapa primerenca.
Síndrome de privació sensorial
Si a més de no treballar la manipulació hem evitat que el nostre gos pogués relacionar-se amb persones en la seva etapa de socialització, provocant així un aïllament del gos, podem estar davant d'un cas de síndrome de privació sensorial. És força freqüent en famílies que no han deixat que el seu cadell sortís al carrer fins als tres mesos de vida en endavant, cosa que provoca una incapacitat del gos per adaptar-se noves situacions, entorns i persones. També és freqüent en casos de síndrome de Noè.
En general els gossos que pateixen la síndrome de privació sensorial són incapaços de relacionar-se de forma natural i experimenten por i pànic davant pràcticament qualsevol estímul. De vegades no cal ni un simple apropament, el gos s'orina fins i tot quan ve gent a casa
Experiències negatives, pors i fòbies
Com hem comentat anteriorment, el gos comença a experimentar pors quan acaba el procés de socialització. A partir de llavors, les experiències negatives poden començar a afectar emocionalment provocant que duguin a terme conductes relacionades amb la por, com podria ser orinar-se a sobre. En els casos més greus, les experiències negatives poden arribar a convertir-se en fòbies, que són especialment complicades de treballar i tractar de manera definitiva.
És important ress altar que la genètica també influeix en la por, per la qual cosa si els progenitors del teu gos eren especialment porucs o espantadissos, és probable que el teu gos hagi heretat també aquesta característica. [2]
Un gos que experimenta pors intentarà evitar les situacions que generin conflicte, pot tractar de fugir, atacar i fins i tot quedar-se immòbil, com si estigués petrificat. Cap d'aquestes quatre reaccions típiques revela que el gos pugui patir més o menys por, però sens dubte és un indicatiu clar.
Si a més hem decidit castigar i reganyar el nostre gos quan feia pipí, és probable que haguem agreujat encara més la situació. Està demostrat que, l'ús de tècniques que inclouen el càstig en comparació amb tècniques que inclouen el reforç positiu, provoquen estrès i por en els gossos, així com un major nombre de senyals d'apaivagament cap al propietari.[3]
Gossos que s'orinen de l'emoció
Al marge de la por, trobem gossos que arriben a orinar-se sobre l'emoció. Et preguntes per què el teu gos es pixa quan s'emociona? Generalment aquestes situacions es produeixen quan arribem a casa i es deuen bàsicament a la gran excitació que sent el nostre gos quan ens veu. En aquests casos serà imprescindible evitar manipular-lo, parlar-lo i fins i tot saludar-lo, amb l'objectiu que comenci a tenir més autocontrol i que les situacions no actuïn com un desencadenant de la micció.
Què puc fer si el meu gos s'orina quan l'acarici?
Després de descartar qualsevol mal altia, seria convenient acudir a un especialista en comportament caní, com pot ser un etòleg, un ensinistrador o un educador Per què? A diferència d'un propietari "comú", amb coneixements bàsics de llenguatge caní i comportament, un especialista serà capaç d'avaluar el cas correctament, oferir-te un diagnòstic aproximat, pautes concretes per al teu cas i fins i tot podrà fer amb tu sessions de modificació de conducta per treballar el problema en la mesura del possible.
És important assenyalar que no tots els gossos podran superar amb èxit les seves pors. De vegades, una combinació de genètica i males experiències viscudes poden causar que el nostre company no sigui capaç de superar les seves pors de manera definitiva, però en altres casos la recuperació pot ser senzillament espectacular.
Com evitar que el meu gos s'orini?
A continuació et mostrarem alguns 10 consells bàsics que poden ajudar el teu gos a mostrar-se més confiant i relaxat amb tu, però, no constitueixen cap teràpia definitiva, per això hauràs de buscar ajuda professional que pugui donar-te l'atenció personalitzada que el teu gos requereix, no ho oblidis:
- No forcis el gos a interactuar amb tu o amb altres persones, ell ha de prendre sempre la iniciativa.
- Evita el càstig, encara que el teu gos s'hagi orinat davant teu, això només empitjorarà la situació.
- Assegureu-vos que les vostres interaccions són totalment predictibles perquè el gos sàpiga sempre què passarà.
- Respecta el teu gos quan s'amagui o fugis, deixa-li l'espai que t'està demanant.
- Valora l'opció d'adquirir feromones sintètiques per a gossos amb ansietat que en millorin l'estat emocional.
- Mantén sempre una postura corporal relaxada, no t'inclinis a sobre seu, millor acosta't de costat.
- Evita mirar-lo fixament, perseguir-lo, cridar-lo o qualsevol altra acció que pugui pertorbar-lo.
- Ofereix-li premis, joguines i parla amb ell utilitzant un to dolç, agut i suau.
- Col·loca en una zona allunyada de casa teva un transportí o "niu" perquè el gos pugui amagar-se si ho desitja.
- Realitza una rutina activa de passejades, exercici, estimulació mental o jocs d'olfacte, sempre gradual.
La por és un problema del comportament molt comú i és freqüent confondre el comportament d'un gos que té pors per problemes de socialització o traumes amb m altractament, per aquest motiu, potser t'interessi descobrir quins són els 5 senyals de gossos m altractats més freqüents. Si a més el teu gos ha estat adoptat, també podràs beneficiar-te dels consells que t'oferim a l'article de consells per a un gos adoptat poruc. Comença avui mateix a treballar de manera positiva amb el teu gos i no oblidis acudir a un especialista si el cas no millora o empitjora.
