Molts gossos passen la majoria del temps perseguint ombres o llums, no paren atenció a res més, semblen obsessionats i és que realment ho hi són. Veure un gos perseguir o bordar a les ombres pot semblar divertit o divertit, però no ho és. Pot ser l'inici d'un problema greu, si no ho és.
En aquest article del nostre lloc t'expliquem per què un gos persegueix ombres, com de greu és aquest problema i quines solucions pots trobar per millorar el seu benestar i aturar aquesta conducta.
Les conductes compulsives als gossos
La conducta compulsiva descriu l'impuls repetitiu i invariable de fer un comportament. Un gos que mostra un comportament obsessiu realitza una o més conductes contínuament, interferint amb la rutina diària. Totes les conductes que realitza no semblen tenir cap sentit o propòsit, però sembla que necessita fer-ho de totes maneres. Alguns gossos passen gairebé totes les hores que romanen desperts fent aquestes activitats, de forma repetitiva. En alguns casos extrems, poden perdre pes, patir esgotament i fins i tot lesionar-se físicament.
Els gossos mostren diferents tipus de conductes obsessives, com donar voltes sobre ells mateixos, perseguir la cua, llançar mos a l'aire, bordar, perseguir llums i ombres, llepar el seu cos excessivament i tenir fixació per les joguines. És important tenir en compte que els gossos sans també realitzen aquests comportaments, com bordar i llepar-se, però normalment ho fan en resposta a factors desencadenants específics, és a dir, ho fan per alguna raó evident.
Per què alguns gossos persegueixen ombres?
Perseguir ombres pot ser el resultat de ansietat o frustració Els gossos que viuen en espais petits, que no passegen prou o no tenen estímuls mentals són propensos a patir problemes de conductes compulsives. En la majoria dels casos, un gos que persegueix ombres no rep suficients estímuls físics o mentals El gos pot veure l'ombra com un element de joc, al qual pot atrapar, però com que només és una ombra, això mai passarà. Com a resultat, els nivells de frustració i ansietat augmenten.
Com ja sabem, els gossos són éssers sensibles que, davant qualsevol canvi que passi a la llar, poden perdre l'estabilitat emocional. Mudar-se a una casa nova, l'aparició d'un nou membre a la família o sentir-se emocionalment abandonats poden provocar que el gos comenci a mostrar conductes estranyes. El que comença com un simple joc, es pot tornar obsessiu si no es corregeix a temps.
Si penses que el teu gos comença a patir els primers signes d'aquest problema de conducta has d'intentar modificar l'entorn Per exemple, no deixar que les cortines es moguin pel vent o evitar objectes que puguin reflectir llum, ja que això pot contribuir a l'estat d'ansietat. Un gos obsessionat amb les ombres i els reflexos, que es passa el dia perseguint-les, es pot esgotar i fins i tot deixar de dormir. Arribat a cert punt, el millor és acudir a un professional
D' altra banda, hi ha races predisposades a aquesta conducta, com els gossos pastors. El seu instint els pot arribar a obligar a intentar reunir totes les ombres per poder controlar-les. Molts altres gossos actius necessiten exercicis d'agilitat per estimular les seves personalitats actives. Caminar i exercitar-se amb ells pot millorar el nivell d'ansietat, augmentant a més el nivell de relació que tenim amb la nostra mascota. És molt important no renyar ni castigar mai un gos amb aquest problema, ja que aconseguirem tot el contrari del que desitgem.
Por a les ombres
Les reaccions de por es regeixen per les respostes de fugida o lluita del cervell i són reaccions d'autoconservació, és a dir, mantenir-nos vius, i són instintives. Un animal pot tenir por a causa d'experiències passades (traumes), pors basades en la manca d'experiència (f alta de socialització) o ser heretades (basades en la genètica).
En gossos, generalment, tenir por de les ombres es deu a una incorrecta socialització oa la manca d'ella. Els cadells experimenten "períodes de pors". Aquests períodes només duren un mes o dos, però poden passar més d'una alhora. És molt important no forçar-los davant de certes situacions, sempre hem de mostrar-nos tranquils i confiats i deixar que siguin ells mateixos els que resolguin la situació.
Perquè un gos superi correctament aquests períodes, és primordial exposar-los durant el període sensible (edat de l'animal en què és més receptiu a tots els estímuls que l'envolten i estan més capacitats per aprendre) a persones de diferents edats, gossos de diferents mides, altres animals que no siguin gossos, diferents sons i olors, etc. En gossos adults s'ha de treballar amb un professional especialitzat en modificació de conducta.
Com fer que un gos deixi de perseguir ombres?
En aquest apartat et donem alguns consells per ajudar el teu gos a deixar de perseguir ombres:
- Reforça el teu gos en ambients controlats:evitar l'estímul pot contribuir a resoldre el problema, ja que el gos estarà més descansat. Per això, una de les coses que pots fer, és passar més temps amb ell en habitacions amb llum tènue i premiar al mateix temps la seva tranquil·litat amb llaminadures, carícies, etc.
- Cortines fosques: utilitzar cortines fosques a les habitacions on més temps passi el gos pot ajudar també que no es produeixin tantes ombres a l'ambient.
- Guardar objectes reflectants: fins que tinguis el problema sota control, guardar els objectes reflectants reduirà la quantitat d'ombres, cosa que reduirà el estrès i el comportament de persecució.
- Distraurelo: quan vegis que apareixen ombres, intenta distreure'l amb una joguina nova o alguna cosa que cridi la seva atenció.
- Rutina i exercici diari: augmenta la quantitat d'exercici que fa el gos cada dia. És realment important que el gos segueixi una rutina dexercici diari. Un mínim de tres hores repartides dues o tres vegades al dia. Les grans caminades amb el teu gos faran que els vostres llaços s'estrenyin, estareu més units i sereu més feliços. També es poden fer servir jocs de cerca, que facin desenvolupar el seu olfacte i mantinguin actiu el seu cervell.
Si no us és possible distreure el vostre gos sota cap concepte i cap dels consells sembla millorar la situació t'aconsellem acudir a un etòleg, és a dir, un veterinari especialitzat en etologia per valorar la gravetat del cas, realitzar sessions de modificació de conducta i començar, si cal, tractament farmacològic.
