Les xinxilles domèstiques no tendeixen a emmal altir si se'ls proporcionen unes cures bàsiques. És fonamental que la vostra xinxilla gaudeixi d'un refugi apropiat. Aquest refugi ha de ser sec, allunyat dels corrents d'aire i ben ventilat.
També l'alimentació ha de ser la correcta, ja que tenen el sistema digestiu delicat.
Si es compleixen aquests requisits la vostra xinxilla pot viure una mitjana de 12 anys, fins i tot hi ha casos que superen els 20 anys.
Segueix llegint aquest article per saber-ho tot sobre les mal alties de les xinxilles.
Coses que has de saber de les xinxilles
Les xinxilles salvatges són animals extraordinàriament resistents El seu hàbitat natural resideix a la serralada dels Andes, entre els 1.500-3.500 metres d'alçada. Això implica que el clima radical que hi ha en aquell lloc forgi una salut molt sòlida en tots els animals que visquin en aquell rigorós entorn.
La xinxilla salvatge en el clima andí pot estar en ple dia a 40º quan es troba exposada al sol; i durant la nit pot estar a -30 º. Això explica l'enorme densitat pilosa de les xinxilles salvatges.
La xinxilla domèstica és un híbrid que prové de les dues úniques espècies existents a la natura: la Chinchilla Chinchilla i la Chinchilla Lanígera. Des de començament del segle XX van començar els intents fracassats de la cria en captivitat de xinxilles amb destinació al mercat peleter.
Donat l'enorme quantitat d'híbrids amb una extraordinària gamma de colors que van des del blanc al negre, que els criadors de xinxilles produeixen per al mercat de mascotes, els animals actuals tenen poc a veure amb els seus primitius ancestres. No són tan resistents als canvis radicals de les condicions climàtiques extremes, però precisament aquesta feblesa és la seva fortalesa. Són molt més adaptables al clima casolà i viuen molt més
Alopècia
La alopècia o pèrdua de pèl pot afectar la nostra xinxilla en diversos moments de la seva vida:
- Durant la lactància les petites xinxilles poden arrencar pèl a la seva mare.
- Per culpa de l'estrès, de sentir-se amenaçada o d'una temperatura incorrecta.
- Com a conseqüència de la tinya o la dermatofitosi.
Com pots veure són diferents les causes de pèrdua de pèl que poden afectar la teva xinxilla, per això és important acudir al veterinari i rebre el diagnòstic adequatFins i tot si es tracta de tinya pots arribar a patir-la tu també perquè és una mal altia zoonòtica.
Pots prevenir aquest problema netejant de forma regular la gàbia de la teva xinxilla i oferint-li banys de sorra. Mai mai banyes a la teva xinxilla amb aigua.
Cop de calor
Com t'hem explicat anteriorment la xinxilla neix en un lloc de contrastos: fred intens a la nit i temperatures càlides durant el dia. Tot i així, la xinxilla és un animal nocturn ja que evita sigui com sigui la calidesa del sol.
Si tens la gàbia de la teva xinxilla a prop d'un focus de calor o és estiu aquesta pot patir un cop de calor. No l'exposeu a més de 20ºC.
Si observes la teva xinxilla tombada, agitada o amb saliva espessa és que li està donant un cop de calor. Hauràs d'actuar com més aviat millor per evitar la mort:
- Redueix la temperatura de l'ambient.
- Embolica la teva xinxilla amb una tovallola humida i fresca.
- Truca al teu veterinari (no tindràs temps d'arribar).
- Segueix els consells del professional.
Pots evitar-ho mantenint una temperatura correcta de forma constant, ajuda't amb un termòmetre prop de la gàbia per assegurar-te.
Diarrea
La diarrea sol ser habitual quan oferim a la nostra xinxilla aliments com l'enciam (excessivament rics en aigua), aliments mal conservats o no adequats. També pot passar davant d'un canvi de pinso.
Si trobem femta excessivament toves o líquides, gens habituals, el millor és acudir al veterinari ja que en ser un animal tan petitó pot deshidratar fàcilment i morir. Acudint al professional ens assegurarem que tampoc no es tracti d'un problema més gran com una infecció o un bacteri.
Paràsits intestinals
Els paràsits solen ser conseqüència d'una mala higiene de l'habitacle de la xinxilla. També pot passar que l'adoptem mal alta o que s'hagi contagiat d' altres animals que tinguem a casa.
Els símptomes més comuns són la diarrea, la pèrdua de pèl i malestar.
En aquest cas també recomanem acudir al professional i informar-nos sobre la desparasitació que requereix el nostre rosegador. És molt important separar la xinxilla de les altres si tinguéssim.
Anells de pèl
Si estem intentant fer criar la nostra xinxilla, una opció poc recomanada si no som experts, pot passar que al nostre mascle se li enganxi cabells al voltant del penisformant un anell de pèl. Com a conseqüència pot escanyar-ho.
Observa els genitals del teu mascle de forma regular i podràs detectar-ho si veus el penis sobresortint. Si t'ha passat pots intentar treure'l tu mateix a casa però hauràs de ser molt delicat per no fer-la malbé.
Altres mal alties que poden afectar la teva xinxilla:
- Bordetelosis: És una mal altia de tipus respiratori i pot afectar també humans.
- Pasterel·losi: Es transmet per mossegades i esgarrapades i els seus símptomes poden ser molt diversos. Amb una higiene adequada no ens hem de preocupar que aparegui.
- Salmonel·losi: És comú en els rosegadors. Els símptomes són nàusees, vòmits, diarrees o enteritis entre d' altres. Es pot transmetre molt fàcilment.
- Pneumònia estreptocòccica: Aquesta causada per un bacteri i pot arribar a causar meningitis.
- Ràbia: Tots els mamífers són susceptibles a patir aquesta mal altia encara que no sol afectar les xinxilles. És impossible de guarir.
- Tiña: És una mal altia de la pell molt contagiosa (també a l'ésser humà) els símptomes són ronques vermelles sense pèl. Acudeix com més aviat millor a l'especialista.
- Maloclusió: És el creixement excessiu del molar. Cal afegir un complement mineral als animals afectats.
