Com bé se sap, cada vegada és més comú tenir animals exòtics com a mascota. Però ens hem d'informar al màxim i encarregar-nos d'estar sempre assabentats dels coneixements més recents, per poder donar al nostre company la millor vida possible.
En aquest article del nostre lloc volem centrar-nos en les serps i un dels problemes més freqüents que pateixen.
Per poder atendre el millor possible a la teva sibilant amiga, presta atenció als problemes a la muda de la serp o disècdisi, per què es pot donar i com ajudar-les a superar-lo.
Què és la muda? I el problema de retenció de muda?
Totes les serps passen per un procés de canvi de pell anomenat muda cada cert temps i sobretot mentre creixen.
Aquest canvi es donarà més sovint o més espaiat en el temps segons l'espècie de la serp, la seva edat, el seu entorn i sobretot segons l'estat de la seva salut. Un dels problemes més freqüents que pateixen els ofidis (o serps) durant el canvi de pell és el conegut com a retenció de muda
Es tracta d'un problema que impedeix el canvi de pell correcte de l'animal i això comporta altres problemes.
Com és una muda correcta?
El procés de la substitució de la pell vella dura més temps o menys depenent de l'espècie de què parlem, podent anar de pocs dies a diverses setmanes.
Quan comencen aquest procés deixen de menjar, per la qual cosa serà millor que una vegada ens adonem deixem d'oferir-los aliment fins que n'hi hagi acabat el procés, ja que si s'alimenten pot ser que a causa del volum de l'animal es donin problemes a la muda. A més, s'amaguen a la seva cova o refugi dins del terrari i deixen de sortir de nit per explorar l'entorn.
Físicament notarem que la pell de la nostra amiga perd brillantor, es torna opaca, i que sus ulls es posen blanquinosos Això és perquè la pell està morint i començant a desprendre's per donar pas a la nova. Les serps quan canvien la pell la canvien des de la punta del morro fins a la punta de la cua en aquesta adreça i inclosa la pell dels ulls i per això durant el procés aquests adquireixen un to grisenc clar. És important saber que els ofidis necessiten tenir un objecte al terrari, per exemple una branca gran o una pedra, contra el que puguin fregar-se repetidament per poder canviar la pell.
Per tant, per saber que la muda es dóna sense cap problema i correctament ens hem de fixar en l'estat de l'animal durant el procés, però sobretot al resultat final de la pell ja despresa Aquesta ha de quedar com si fos una altra serp, és a dir, sense interrupcions i tota sencera. Així sabrem que tot ha anat perfectament, en canvi si observem que f alten trossos o que està incompleta i que encara queda pell morta enganxada a l'animal, veurem que hi ha un problema de retenció de muda.
A què es pot deure un problema de muda?
Com hem comentat més al principi el fet que es doni un problema a la muda indica que hi ha un problema de fons que l'ha provocat.
Aquest problema es pot donar per:
- La manca d'humitat adequada per a l'espècie de la serp. Això ho corregirem com hem explicat anteriorment.
- La manca de vitamines. Aquest cas ens ho indicarà el veterinari especialista, tant el diagnòstic com el tractament.
- Patologies cutànies com la dermatitis, àcars, abscessos, cicatritzacions de ferides, etc. En aquest cas també es detectarà a través del veterinari i es tractarà segons les indicacions.
Com ajudar la serp en cas de tenir retenció de muda?
És important saber que pel fet que estan mudant també la pell dels ulls, la seva visió empitjora i per tant es tornen més desconfiades És recomanable no manejar-les durant el procés, però si observem problemes a la muda haurem d'ajudar la nostra amiga a dur a terme el procés i estudiar quina pot haver estat la causa per evitar que succeeixi en properes mudes i millorar la seva salut.
Hem de tenir present que són molts els factors que ajuden la serp a mudar des d'una salut adequada i vitamines en nivells òptims fins a factors ambientals sent el més important la humitat ja que hidrata la pell i facilita el despreniment. Podem ajudar a controlar la humitat del terrari de forma habitual però especialment quan estiguem davant d'una retenció de muda amb:
- Polveritzacions manuals o amb nebulitzadors o humificadors elèctrics.
- Substrat que afavoreixi la retenció de l'aigua, per exemple la fibra de coco.
- Conc per a l'aigua prou gran com perquè l'animal es fiqui si creu necessari humitejar-se ell mateix
- Aprofitar quan el traiem del terrari per donar-li banys d'aigua tèbia.
La importància del problema de la retenció de muda depèn de la quantitat de pell no expulsada i de la zona afectada. Serà de menor importància com menys pell retinguda hi hagi i no ens haurem de preocupar en excés si es dóna a la zona del llom, en canvi com més superfície de pell es quedi retinguda més greu serà el problema, a més les zones que més ens han de preocupar són el cap, els ulls i el final de la cua.
És molt important tenir present que mai no hem d'estirar la pell nos altres mateixos doncs farem mal a l'animal i si es tracta d'una zona especialment delicada com els ulls li podem produir problemes realment greus.
Si la zona afectada és una zona de menys importància com el llom i el ventre haurem d'augmentar la humitat del terrari amb més polvoritzacions diàries ia més banyar la nostra companya d'escates en banys d'aigua tèbia d'uns 20 minuts dues vegades al dia i fregant molt suaument, així facilitarem que la pell s'estovin prou com perquè acabi desprenent sola. En canvi, si es tracta d'una zona de més preocupació hem d'actuar de la mateixa manera però amb més coses a tenir en compte segons la zona:
- Als ulls: Mai tirarem de la pell ja que el més segur és que li fem una ferida ocular que pot acabar en pèrdua de lull. A més d'augmentar la humitat del terrari i realitzar els banys abans esmentats hem de proporcionar hidratació extra a l'ull amb una lubricació ocular i llàgrimes artificials. Normalment amb això sol ser suficient perquè caigui la pell. Tot i així hem d'acudir a l'especialista veterinari sempre que necessitem la mínima ajuda.
- A la punta de la cua: Si el color ha canviat i el gruix de la pell retinguda ha augmentat, el més segur és que la punta de la cua s'estigui escanyant, es donarà necrosi i en les properes mudes es desprendrà el tros de cua, és a dir, es donarà una amputació del final de la cua de manera natural. En canvi si el gruix no ha augmentat gaire i no ha canviat el color, tractarem aquesta zona com qualsevol altra amb els banys fins que la pell s'acabi desprenent.
Finalment recordar que encara que fem tot el que puguem a casa, el millor que podem fer per la nostra mascota és portar-la al veterinari especialista sempre que detectem qualsevol irregularitat.
