Si tens aus o un rèptil com a mascota, segurament, t'has informat sobre tots els aspectes de les seves cures tant generals com més específiques de la seva espècie. Un aspecte molt rellevant a la vida d'aquests animals és la reproducció i, com és sabut, no tots els ous estan sempre fecundats. Això dependrà principalment de si s'han ajuntat mascle i femella o no, però tot i així hi pot haver altres motius perquè un ou no resulti fecundat.
Si t'interessa saber com reconèixer un ou fèrtil, continua llegint aquest article del nostre lloc i descobreix com fer-ho de forma molt senzilla, amb la tècnica del transllum.
Abans de realitzar la prova del traslluç
És molt important reconèixer i retirar els ous que no siguin fèrtils, doncs amb el pas dels dies s'aniran podrint fins a esclatar i contaminar el niu, o la incubadora, i els altres ous amb bacteris, a més de produir una olor molt desagradable. Per això, primer, ens hauríem de cerciorar de si hi ha algun mascle convivint amb la femella i de si tenen accés l'un a l' altre fàcilment. En cas afirmatiu, és possible que els ous que la femella posi siguin fèrtils, encara que pot ser que no ho siguin tots.
Abans de fer la prova haurem de esperar uns dies que els ous hagin estat incubats una mica. Per exemple, en el cas de les gallines cal esperar uns set dies. Si fem la prova abans de deixar uns dies d'incubació, no podrem saber amb certesa el resultat. Si observem que la femella no cova els ous ja els podem descartar, ja que el més probable és que no siguin fecunds i en cas que ho siguin, si no s'incuben des del principi, no tiraran endavant.
És realment vital per al desenvolupament dels embrions no fer la prova cada dia, ni molt seguit Hem de fer-la al principi (entre els quatre i els set dies en el cas de les gallines), i al cap d'una setmana (en el cas de les gallines el dia 14 seria adequat) realitzarem la prova una vegada més, per si volem estar més segurs i revisar-ne el desenvolupament dels embrions. Després d'aquesta darrera revisió no haurem de moure més els ous, ja que és molt important que els dies previs a l'eclosió de l'ou no es mogui ni canviï de temperatura. Per tant, no cal que ho fem més vegades. Si ho estiguéssim fent de forma més constant, provocaríem problemes en el desenvolupament, ja que estaríem canviant la temperatura de l'ou massa vegades i aquest patiria danys i fins i tot deixaria de desenvolupar-se.
Per últim, abans de realitzar la prova al trasllus, hem de reunir el material necessari Podem fer el test amb una simple llanterna, podem construir un ovoscopi casolà amb una caixa i una bombeta o llanterna, o podem adquirir un ovoscopi, que és senzillament una màquina amb una llum potent i molt focalitzada amb la forma adaptada per fer-la servir en ous. La llanterna ha de ser del mateix diàmetre o més petit que els ous, si és més gran tindrem dificultats per fer la prova correctament. Un cop tinguem la llanterna o l'ovoscopi ja podrem començar la prova per veure si els ous són fèrtils o no.
Com fer la prova al traslluç per verificar la fertilitat d'un ou
La prova del transllum implica il·luminar l'ou amb una llum potent de manera que tota la llum passi a través d'ell, podent veure així què hi ha dins de la closca i poder verificar-ne l'estat. Per realitzar la prova del traslluç i conèixer la fertilitat dels ous, haurem de poder estar a un lloc completament fosc Per això haurem d'apagar tots els llums i fins i tot assegurar-nos que no entra llum per les finestres.
Si utilitzem un ovoscopi només l'haurem de col·locar adequadament a la superfície de l'ou. Però si ho fem amb una llanterna, en no tenir aquesta una forma adequada per a la superfície de l'ou, rodejarem amb els nostres dits la llanterna i l'ou evitant que la llum escapament entre els nostres dits i se centri tota a través de l'ou. En el cas dels ous d'ocell podem enfocar la llum des del punt que vulguem de l'ou. Podem anar-lo girant per trobar l'angle on millor s'il·lumini el seu interior.
Quan tinguem il·luminat adequadament l'ou podrem observar moltes coses: si és fèrtil o no, si presenta esquerdes que posin en risc el desenvolupament de l'embrió, etc. Per saber si és un ou fecund o no, haurem de fixar-nos en si s'aprecia un punt fosc del qual surten venes petites en forma de teranyina, això són el centre del embrió i els vasos sanguinis en desenvolupament. Això ens indica que l'ou està efectivament fecundat i s'està desenvolupant un embrió dins la closca. Si no ho veiem gaire clar, podem deixar que se segueixi covant l'ou i esperar la prova següent al cap d'una setmana per acabar de confirmar o descartar la fertilitat.
Altres senyals que podrem apreciar seran l'absència de taques i vasos sanguinis, per tant es veu uniforme, en aquest casl'ou és infèrtil Si és la primera prova que fem a un ou que es veu així, podem igualment deixar-lo i esperar a la següent per comprovar que no hi ha hagut cap desenvolupament tardà.
A la segona prova que realitzem podrem observar que potser algun ou que estava desenvolupant-se la primera vegada que ho examinem ha deixat de fer-ho. Això és degut a diversos motius, com ara problemes genètics, canvis de temperatura, humitat inadequada o infecció per bacteris que hagin pogut accedir a l'interior de l'ou a través d'esquerdes. Per això últim, a la primera prova que fem haurem d'anotar si visualitzem alguna esquerda a la closca de l'ou per petita que sigui.
Pot ser que en aquest segon reconeixement veiem que ha aparegut un anell de sang que observarem com un cercle vermell ben marcat. Això és un indicador molt fiable que l'ou s'ha deixat de desenvolupar. Una altra forma que indica que l'embrió ja no segueix el seu desenvolupament és visualitzar diverses taques de sang, encara que de vegades costa diferenciar-lo d'un embrió en les primeres etapes, per la qual cosa en aquest cas podem deixar que se segueixi covant.
Serà bo que enumerem els ous i prenguem notes del que hem vist a cadascú, per poder comparar els resultats en el proper test que fem i així poder comprovar-ne el desenvolupament. Podem tenir els ous fora del niu o de la incubadora com a màxim durant 20 o 30 minuts per estar segurs que no s'ha vist afectat el desenvolupament dels embrions. Les aus moltes vegades abandonen el niu durant uns breus minuts, però hem de ser molt curosos de no excedir-nos per evitar que deixin d'incubar-los.
Diferències en el cas d'ous de rèptil
El període de gestació dels rèptils és generalment més llarg que el de les aus. Per això, per fer la primera prova haurem d'esperar entre 15 i 21 dies.
Una altra diferència molt important és que els rèptils són molt més sensibles a la temperatura durant la incubació Per tant, haurem de vigilar molt bé el temps i procurar que l'ambient del lloc de la prova sigui d'una temperatura similar a la que puguin tenir al niu o incubadora. És possible que segons la mida del niu i la quantitat d'ous que hi hagi la temperatura pugui variar uns pocs graus d'una part a l' altra i per això els ous tindran diferents temperatures, per exemple, si estan més a la superfície o al fons. A més, aquesta petita diferència de temperatura és un dels factors que condiciona el sexe de l'embrió.
És vital per al desenvolupament de l'embrió d'un rèptil, que l'ou estigui sempre en la mateixa posició Per tant, quan ho maneguem haurem de procurar mantenir-lo en la mateixa direcció que el trobem, vertical o horitzontal, i no donar-li mai la volta. Per estar segurs podem fer una marca a la superfície de l'ou que estigueu mirant cap amunt, amb un retolador o marcador especial. Per tant, farem la prova del traslluç amb l'ou en aquesta posició i tornarem a dipositar-lo al mateix lloc exacte del niu o la incubadora i en la mateixa posició. Si no ho fem així i voltegem l'ou, l'embrió pot patir danys diversos i fins i tot morir, per això realment val la pena que ens prenguem el nostre temps i ho fem sense presses i bé.
