Les balenes són un dels animals més sorprenents del planeta, tot i així, en proporció és molt poc el que sabem sobre elles. Algunes de les espècies de balenes són els mamífers més longeus del Planeta Terra, tant és així que, alguns dels individus vius avui en dia van poder néixer al segle XIX.
En aquest article del nostre lloc descobrirem quants tipus de balenes hi ha, les seves característiques, quines balenes estan en perill d'extinció i moltes més curiositats.
Característiques de les balenes
Les balenes són un tipus de cetacis agrupats al suborden Mysticeti, caracteritzats per posseir barbes a lloc de dents, com tenen dofins, orques, catxalots o marsopes (subordre Odontoceti). Són mamífers marins, totalment adaptats a la vida aquàtica. El seu ancestre provenia de terra ferma, un animal similar a l'actual hipopòtam.
Les característiques físiques d'aquests animals són les que els fan tan aptes per a la vida subaquàtica. Els seus aletes pectorals i dorsals els permeten mantenir l'equilibri a l'aigua i moure's a través d'aquesta. A la part superior del cos tenen dos forats o espiracles pel qual prenen l'aire necessari per mantenir-se sota l'aigua llargs períodes de temps. Els cetacis del subordre Odontoceti només tenen un espiracle.
D' altra banda, el gruix de la pell i l'acumulació de greix sota aquesta ajuda a mantenir constant la seva temperatura corporal quan descendeixen a la columna d'aigua. Això, juntament amb la forma cilíndrica del seu cos, que aporta característiques hidrodinàmiques, i la microbiota que viu al seu tub digestiu per una relació mutualista, fa que les balenes explotin quan moren encallats a les platges.
El que caracteritza aquest grup són les barbes que tenen en lloc de dents i els serveixen per menjar. Quan una balena pren una glopada d'aigua carregada de preses, tanca la boca i amb la llengua empeny l'aigua cap a fora, obligant-la a passar entre les barbes i deixant l'aliment atrapat. A continuació, amb la llengua, recull tot l'aliment i l'empassa.
La majoria presenta una coloració grisa fosca al dors i blanca al ventre, per així passar millor desapercebuda a la columna d'aigua. No hi ha tipus de balenes blanques, només la beluga (Delphinapterus leucas), que no és una balena, sinó un dofí. Així mateix, les balenes estan classificades en quatre famílies, amb un total de 15 espècies, que veurem als apartats següents.
Tipus de balenes de la família Balaenidae
La família dels balènids està formada per dos gèneres vivents diferents, el gènere Balaena i el gènere Eubalaena, i per tres o quatre espècies, segons si ens basem en els estudis morfològics o moleculars.
En aquesta família s'inclouen les espècies més longeves de mamífer Es caracteritzen per tenir el maxil·lar o mandíbula inferior molt convexa, cap a fora, cosa que els dóna aquest aspecte característic. No tenen plecs sota la boca que es poden expandir quan s'alimenten, per la qual cosa la forma de la seva mandíbula és la que permet que puguin agafar grans quantitats d'aigua amb aliment. Aquest grup d'animals, a més, no té aleta dorsal. Són un tipus de balenes de mida relativament petita, mesuren entre 15 i 17 metres, i són nedadors lents.
La balena de Groenlàndia (Balaena mysticetus), única espècie del seu gènere, és una de les espècies més amenaçades per la caça de balenes, està en perill d'extinció segons la IUCN però només les subpoblacions que envolten Groenlàndia[1], a la resta del món no existeix preocupació per elles, per això que Noruega i el Japó continuen amb la caça. Com a dada curiosa, es pensa que és el mamífer més longeu del planeta, podent viure més de 200 anys.
A l'hemisferi sud del planeta trobem la ballena franca austral (Eubalaena australis), un dels tipus de balenes a Xile, dada important doncs va ser aquí on, l'any 2008, un decret les va declarar monument natural, declarant la regió «zona Lliure de Caça de Cetacis » Sembla que en aquesta regió l'abundància d'aquesta espècie ha millorat gràcies a la prohibició de la caça, però la mort per embolic amb xarxes de pesca continua. A més, s'ha comprovat que des de fa uns anys, les gavines dominicanes (Larus dominicanus) han augmentat considerablement la seva població i, en no poder obtenir recursos alimentaris, devoren la pell de l'esquena dels balenats o balenes joves, i en moren moltes a causa de les ferides.
Al nord de l'oceà Atlàntic ia l'Àrtic habita la balena franca glacial o ballena dels bascos(Eubalaena glacialis), que reben aquest nom perquè els bascos van ser una vegada els principals caçadors d'aquest animal i els van portar gairebé a l'extinció.
L'última espècie d'aquesta família és la ballena franca del Pacífic nord (Eubalaena japónica), gairebé extingida per la caça il·legal de balenes de l'Estat Soviètic.
Tipus de balenes de la família Balaenopteridae
Els balenoptèrids o rorquals són una família de balenes creada per un zoòleg anglès del Museu Britànic d'Història Natural l'any 1864. nom rorqual deriva del noruec i vol dir “amb solcs a la gola”. Aquesta és la característica distintiva daquest tipus de balena. A la mandíbula inferior presenten uns plecs que, en prendre aigua per alimentar-se, s'expandeixen permetent prendre més quantitat d'una sola vegada; funcionaria de manera similar al pap que posseeixen algunes aus com els pelicans. El nombre i la longitud dels plecs varien d'una espècie a una altra. A aquest grup pertanyen els animals més grans que es coneixen La seva longitud varia entre 10 i 30 metres.
Dins d'aquesta família trobem dos gèneres: el gènere Balaenoptera, amb 7 o 8 espècies i el gènere Megaptera, amb una sola espècie, la yubarta o balena geperuda(Megaptera novaeangliae). Aquesta balena és un animal cosmopolita, present a gairebé tots els mars i oceans. La seva zona de cria són les aigües tropicals, fins on migren des d'aigües fredes. Al costat de la balena franca glacial (Eubalaena glacialis), és la que es queda enredada en xarxes de pesca amb més freqüència. Cal destacar que només es permet la caça de balenes geperudes a Groenlàndia, on es poden caçar fins a 10 a l'any, ia l'illa de Bequia, 4 per any.
El fet que hi hagi 7 o 8 espècies en aquesta família és perquè encara s'ha d'aclarir si s'ha de dividir l'espècie de rorcual tropicalen dos Balaenoptera edeni i Balaenoptera brydei. Aquesta balena es caracteritza per tenir tres crestes cranials. Poden mesurar fins a 12 metres de longitud i pesar 12.000 quilograms.
Un dels tipus de balenes al mediterrani és el rorcual comú (Balaenoptera physalus). És la segona balena més gran del món, després del rorcual blau o balena blava(Balaenoptera musculus), aconseguint els 24 metres de longitud. Aquesta balena és fàcil de distingir a la mediterrània davant d'un altre tipus de cetacis com el catxalot (Physeter macrocephalus), ja que en submergir-se no mostra l'aleta cabal, com sí que fa aquest últim.
Les altres espècies de balenes d'aquesta família són:
- Rorcual del nord (Balaenoptera borealis)
- Rorcual aliblanco (Balaenoptera acutorostrata)
- Rorcual austral (Balaenoptera bonaerensis)
- Rorcual d'Omura (Balaenoptera omurai)
Tipus de balenes de la família Cetotheriidae
Fins fa pocs anys es creia que els cetoterids es van extingir a principis del Plistocè, encara que recents estudis de The Royal Society han determinat que hi ha una espècie vivent d'aquesta família, la ballena franca pigmea (Caperea marginata).
Aquestes balenes viuen a l'hemisferi sud, a zones d'aigua temperada. Hi ha pocs albiraments d'aquesta espècie, la majoria de les dades provenen d'antigues captures per part de la Unió Soviètica o avaraments. Són balenes molt petites, d'uns 6, 5 metres de longitud, no tenen plecs a la gola, per la qual cosa el seu aspecte és similar a les balenes de la família Balaenidae. A més, tenen les aletes dorsals curtes, presentant a la seva estructura òssia només 4 dits en lloc de 5.
Tipus de balenes de la família Eschrichtiidae
Els escríctids estan representats per una única espècie, la ballena gris(Eschrichtius robustus). Aquesta balena es caracteritza per no posseir aleta dorsal i, al seu lloc, tenen unes espècies de petits geps. Tenen el rostre arquejat, a diferència de la resta de balenes que el tenen recte. Les barbes són més curtes que en altres espècies de balenes.
La balena grisa és un dels tipus de balenes a Mèxic. Viuen des d'aquesta zona fins al Japó, on es permet caçar-les. Aquestes balenes s'alimenten a prop del fons marí, però a la plataforma continental, per la qual cosa solen romandre a prop de les costes.
Tipus de balenes en perill d'extinció
La Comissió Balenera Internacional (CBI) o International Whaling Commission (IWC) és una organització que va néixer el 1942 amb la finalitat de regular i prohibir la caça de balenesTot i els esforços duts a terme i, encara que la situació de moltes espècies ha millorat, la caça de balenes continua sent una de les principals causes de la desaparició dels mamífers marins.
Altres de les problemàtiques són les col·lisions contra grans vaixells, els embolics accidentals amb xarxes de pesca , la contaminació per DDT (un insecticida), la contaminació per plàstics, el canvi climàtic i el desgel , que acaba amb les poblacions de krill, principal aliment de moltes de les balenes.
Les espècies que actualment estan en perill d'extinció o en perill crític d'extinció són:
- Rorcual o balena blava (Balaenoptera musculus)
- La subpoblació de balena franca austral de Xile-Perú (Eubalaena australis)
- Ballena franca glacial (Eubalaena glacialis)
- La subpoblació de Ballena geperuda (Megaptera novaeangliae) d'Oceania
- Rorcual o balena tropical del golf de Mèxic (Balaenoptera edeni)
- Rorcual o balena blava de l'antàrtic (Balaenoptera musculus ssp. Intermedia)
- Rorcual del nord (Balaenoptera borealis)
- Ballena gris (Eschrichtius robustus)
