Qui decideix acollir un gos a casa seva acaba advertint de forma molt clara l'enorme vincle emocional que es crea amb la mascota ia més concep el gos com un integrant més de la família, d'aquí la frase que moltes vegades utilitzem per referir-nos als nostres gossos “només li cal parlar”.
Per tant, és important saber que la nostra mascota és susceptible de patir un accident sobtat ja sigui dins o fora de la llar i igual d'important és que sapiguem donar una resposta immediata a aquesta situació.
En aquest article d'Expert Animal t'expliquem tot el que necessites saber sobre els primers auxilis en gossos.
Valorar la situació
Els primers auxilis han d'emprar-se com una resposta immediata i sota cap concepte substitueixen l'assistència veterinària, per tant, en primer lloc hem de demanar informació sobre l'estat de salut del nostre gos. Aquesta informació ens serà útil per aplicar els primers auxilis i facilitar l'atenció veterinària.
Hem de valorar de forma prioritària els aspectes següents:
- Grau de consciència, El gos veu, respon al tacte, sent?
- Respiració
- Pols
També és important fixar-nos si hi ha control d'esfínters o no, si hi ha alguna hemorràgia, si les mucoses estan cianòtiques (blaves) i si hi ha indicis d'intoxicació alimentària o enverinament.
RCP (Reanimació cardiopulmonar)
La RCP o reanimació cardiopulmonar és una tècnica que cal emprar quan el gos no respira ni té pols.
Per valorar la respiració hem de col·locar les mans al tòrax i observar si hi ha moviment i entrada d'aire, en canvi, per valorar el pols només cal col·locar el nostre dit índex (mai el polze perquè té pols propi) a l'interior de les cuixes del gos.
En absència de pols i respiració hem d'iniciar la maniobra següent:
- Assegureu-vos que les vies aèries estan obertes, aclareix la gola i retira qualsevol cos estrany que es pugui trobar a la boca oa la gola
- En gossos petits hem d'insuflar aire col·locant la nostra boca a la boca i musell
- En gossos grans hem d'insuflar aire col·locant la nostra boca únicament al seu musell
- Amb el gos tombat de costat sobre el costat dret, passem a les compressions toràciques, comprimim utilitzant les nostres dues mans (una sobre l' altra) i fent pressió sobre les costelles del gos
- Realitem 5 compressions per cada bufa d'aire, per a gossos gegants (més de 40 kg.) seran 10 les compressions per cada bufa d'aire
S'ha de comprovar el pols un minut després, si no respon, continuar i tornar a comprovar, només s'ha de parar quan el gos hagi recuperat el pols i la respiració. Passats 20 minuts la reanimació cardiopulmonar ha de finalitzar-se i donar-se per fallida si el gos encara no ha recuperat les constants vitals.
Cop de calor
Durant l'estació més càlida de l'any la nostra mascota queda exposada a patir un cop de calor, un trastorn que requereix també una resposta molt ràpida.
En aquest cas observarem que la respiració és dificultosa i el ritme cardíac ha augmentat,podem observar també tremolors musculars, salivació excessiva i color blavós a les mucoses.
Hem de procedir ràpidament:
- S'ha d'humitejar el gos amb aigua a temperatura ambient, a través d'un polvoritzador o una tovallola humida, però no l'hem d'embolicar ni cobrir-ho sota cap concepte. Refrescarem especialment el coll i el cap.
- Humir-li el musell però sense forçar-lo a beure.
- Quan s'estigui recuperant, oferir aigua.
Enverinament
Els símptomes de l'enverinament en gossos són diversos: diarrea, vòmits, salivació excessiva, tremolor muscular, manca de coordinació, convulsions, nerviosisme, debilitat, letargia o respiració dificultosa, entre d' altres.
En aquest cas serà molt important poder recollir una mostra del tòxic (més encara si existeix un envàs que indiqui la seva composició) per poder-lo mostrar posteriorment al veterinari.
Els primers auxilis en cas d'enverinament són molt limitats, únicament podem valorar la consciència i respiració del gos, localitzar el tòxic i acudir immediatament al veterinari. No hem de provocar el vòmit, menys encara si no sabem quin ha estat el verí o si el gos està inconscient, tampoc no li hem d'oferir cap tipus de beguda ni aliment.
Hemorràgies
Les hemorràgies poden ser internes o externes, si són internes ho advertirem d'una manera més subtil, amb letargia, debilitat, coloració blavosa de les mucoses, signes de dolor i trontolls, en aquest cas l'únic que podem fer és traslladar de manera segura el gos al veterinari.
Quan és externa hem d'actuar de la següent manera:
- Si és una hemorràgia superficial, rentarem amb sèrum fisiològic i gases de cotó hidròfil, posteriorment aplicarem una solució de iode o clorhexidina.
- Quan la ferida que causa l'hemorràgia sigui més profunda, l'hem de pressionar per tal de tallar el flux de sang com més aviat millor.
- Després de pressionar uns minuts aplicarem un embenat compressiu, prou ferm per tallar l'hemorràgia, però que no oprimeixi la circulació.
- Sota cap concepte hem de realitzar un torniquet.
Picadures d'insectes
Quan la picada d'un insecte hagi deixat la zona afectada molt inflamada, aplicarem una compresa d'aigua freda o bé una bossa de gel embolicada en una tovallola fina. Posteriorment podem aplicar àloe vera per disminuir la picor i la molèstia.
Si sabem que li ha picat una avispa, rentarem la zona amb vinagre diluït en aigua i posteriorment aplicarem fred per reduir la inflamació, en canvi, si aquest insecte ha deixat el seu fibló al musell, ull o boca, hem d'evitar donar-li aigua i acudir com més aviat millor al veterinari.
Cremades
Si el nostre gos ha patit una cremada, ja sigui solar, química, elèctrica o tèrmica, hem de procedir de la següent manera:
- Rentar amb aigua freda
- Aplicar una crema específica per a cremades, o si no, vaselina
- Tapar la zona afectada amb una bena, però sense pressionar per evitar així una infecció
Posteriorment podem destapar la zona periòdicament per fer la cura, aplicar àloe vera i emprar un embenat nou fins que la pell agredida es comenci a recuperar.
