Les cataractes són una de les principals causes de pèrdua de visió tant en persones com en animals. Els conills no estan exempts de patir aquesta patologia ocular que sovint comporta un perjudici per al benestar dels animals que la pateixen. Per sort, actualment hi ha tècniques quirúrgiques capaces de solucionar aquesta patologia ocular, que milloren enormement el pronòstic dels pacients tractats.
Tipus de cataractes en conills
El cristal·lí és una lent biconvexa present a l'interior del globus ocular que permet l'enfocament dels objectes situats a diferents distàncies. En condicions normals, és totalment transparent, ja que ha de permetre el pas dels raigs de llum fins a la retina. No obstant això, quan es produeix una alteració en el metabolisme del cristal·lí, apareix una opacitat a la lent que es coneix com a cataracta.
Les cataractes es poden classificar atenent diversos factors:
- En funció de l'edat a què es presenten: poden ser congènites (si l'animal neix amb elles), juvenils o senils.
- En funció de la maduresa o l'estadi evolutiu: poden ser incipients, immadures, madures o hipermadures.
- En funció de la seva causa: poden ser hereditàries, metabòliques, postinflamatòries, etc.
- En funció de la localització: poden ser cataractes de càpsula anterior o posterior, nuclear, cortical posterior, equatorial o axial.
Depenent de la seva extensió i el seu grau de maduresa, les cataractes poden provocar diferents graus de pèrdua de visió, per la qual cosa suposen un perjudici important per als animals que les pateixen.
Símptomes de cataractes en conills
Les cataractes als conills es manifesten fonamentalment amb dos signes clínics:
- Opacitat ocular: en funció del grau de maduresa de la cataracta, l'ull tindrà una opacitat més o menys marcada.
- Pèrdua de visió: en els conills, alguns dels comportaments que es poden associar a l'existència d'un dèficit visual són els xocs amb obstacles del seu entorn, l'activitat física reduïda, la manca d'interacció o ignorància a altres animals o als cuidadors, i una tendència més gran a sorprendre's o espantar-se quan interactuen amb l'entorn.
A més, les cataractes poden donar lloc a altres patologies oculars de forma secundària , les quals es manifesten amb una simptomatologia específica. Per això, és freqüent que els conills amb cataractes presentin altres signes clínics associats a les complicacions següents:
- Uveítis: cursa amb blefaroespasme (ull tancat), hiperèmia (ull vermell), llagrimeig, miosi (contracció pupil·lar), opacitat de la còrnia, fins i tot hifema (dipòsit de sang a la cambra anterior) o hipopion (dipòsit de glòbuls blancs a la cambra anterior).
- Glaucoma: cursa amb dolor ocular, buftalmia (augment de la mida de l'ull), opacitat de la còrnia, midriasi (dilatació pupil·lar) i pèrdua de visió.
- Luxació del cristal·lí: cursa amb dolor ocular, llagrimeig, blefaroespasme (ull tancat), creixent afàquic (silueta en forma de lluna) i moviments anormals de l'iris i del cristal·lí.
- Trencament de la càpsula del cristal·lí.
Causes de cataractes en conills
En els conills, les causes que poden provocar la formació de cataractes són:
- Infecció per Encephalitozoon cuniculi: es tracta d'un microsporidi capaç d'infectar els conills durant el període fetal. La larva entra al cristal·lí quan s'està formant i provoca la formació d'una cataracta. En aquests casos solen afectar-se tots dos ulls, és a dir, es produeixen cataractes bilaterals.
- Causes hereditàries: especialment en casos de consanguinitat o endogàmia, per encreuaments entre individus emparentats. Per això, les cataractes en conills nans, i altres races, són habituals quan procedeixen de vivers irresponsables. És important no fomentar-ho i optar per l'adopció.
- Nivells elevats de glucosa: per exemple, per alimentació inadequada (excés de fruites o hortalisses) o diabetis no tractada.
Diagnòstic de cataractes en conills
El diagnòstic de les cataractes en conills requereix els passos següents:
- Dilatació de la pupil·la amb tropicamida per poder explorar la lent completa.
- Exploració amb retroil·luminació, cosa que permet observar amb claredat l'opacitat del cristal·lí.
- Ecografia ocular i electrorretinografia Encara que el diagnòstic es pot assolir amb els punts anteriors, caldrà fer una ecografia i una electrorretinografia per confirmar que la pèrdua de visió es deu a la cataracta i no a una altra alteració ocular.
Tractament de cataractes en conills
Els tractaments mèdics basats en col·liris no han demostrat eficàcia per dissoldre les cataractes. Això obliga que el tractament d'aquesta patologia ocular sigui necessàriament quirúrgic En concret, la cirurgia d'elecció consisteix en la facoemulsificació, que consisteix en l'extracció del cristal·lí i la substitució per una lent intraocular.
Cal esmentar que el pronòstic després de la cirurgia és molt bo, ja que entre el 90-95% dels conills aconsegueixen recuperar la visió. Per això, és molt important acudir al centre veterinari davant el primer símptoma de cataracta al conill, o de qualsevol altre problema de salut. En aquest altre article trobaràs les mal alties més comunes en conills i els seus símptomes.
