Els atacs epilèptics en gossos són, sens dubte, un motiu de gran preocupació per a tots els cuidadors. La simptomatologia que produeixen provoca alarma i, sobretot, impotència, en no saber què fer per ajudar, i por a un desenllaç fatal.
En aquest article del nostre lloc, parlarem les causes dels atacs epilèptics en gossos, els símptomes que els caracteritzen, el tractament recomanat davant de l'epilèpsia i què hem de fer si presenciem un d'aquests atacs.
Causes d'atacs epilèptics en gossos
Si al nostre gos li donen atacs d'epilèpsia, el primer que hem de fer és acudir al veterinari No només l'epilèpsia pot ser el desencadenant d'aquestes crisis convulsives, per això és important que sigui aquest professional qui ens doni un diagnòstic.
Una vegada confirmada l'epilèpsia, aquesta es defineix com un trastorn convulsiu recurrent i pot ser idiopàtica o adquirida.
Epilèpsia idiopàtica en gossos
En el primer cas, es desconeix què la causa, encara que es creu que hi podria haver un desequilibri en determinades substàncies químiques vinculades a la transmissió d'impulsos elèctrics al cervell.
L'epilèpsia a gossos joves, és a dir, menors de cinc anys, sol ser idiopàtica.
Epilèpsia adquirida en gossos
El segon, en canvi, sí té un origen clar. Per exemple:
- Una cicatriu apreciable al cervell.
- Problemes en el sistema nerviós o el fetge, una cosa comuna en gossos grans.
- De vegades, l'epilèpsia en gossos s'hereta en races com el beagle, el teckel o el pastor alemany.
També hi ha altres races més propenses a patir-la, encara que no se n'ha pogut confirmar l'origen genètic. Entre elles, hi ha el cocker spaniel, el canitxe, el schnauzer mini, el Sant Bernat o el husky siberià.
Símptomes d'atacs epilèptics en gossos
La veritable epilèpsia es caracteritza per atacs recurrents i similars que, a més, es van fent més freqüents segons transcorre el temps. L'atac epilèptic en gossos típic es divideix en les fases simptomàtiques següents, encara que no sempre les podrem distingir:
- Pròdrom: és el període previ a l'activitat epilèptica. Poden donar-se canvis de comportament que ajuden el cuidador a reconèixer aquesta fase, com ara inquietud, ansietat o més aferrament que l'habitual. Pot durar hores i fins i tot dies, encara que no sempre és present.
- Aura: aquesta fase pot no ser fàcilment reconeixible. Marca l?inici de la crisi. Poden observar-se vòmits, micció i defecació.
- Període ictal: és la convulsió en si, en què es produeixen moviments involuntaris, comportaments anormals, etc. La durada varia d'uns quants segons a uns minuts. Pot ser parcial o generalitzada.
- Període posictal: després de la crisi epilèptica l'animal pot manifestar comportaments estranys com desorientació, micció i defecació inadequades, nerviosisme, set i gana augmentades o disminuïdes o alguns dèficits neurològics com a debilitat o ceguesa. L'escorça cerebral encara no està recuperada. La durada del període varia enormement, des de segons fins a dies.
Alguns gossos presenten atacs epilèptics diferents que es caracteritzen per l'aparició de comportaments molt estranys, com bordar frenèticament o fer el gest de mossegar encara que en realitat no tinguin res a la boca.
Si tens dubtes sobre si el teu gos pateix o no epilèpsia, pot ser que t'interessi llegir aquest altre article del nostre lloc sobre Epilèpsia en gossos - Causes, símptomes i tractament.
Diagnòstic d'un atac d'epilèpsia en gossos
Atenent els símptomes d'un atac d'epilèpsia en gossos podrem saber si realment és aquesta mal altia o, al contrari, els atacs tenen una altra causa. Per al diagnòstic diferencial tindrem en compte:
- Les síncopes: en aquest cas el gos es desploma de sobte i es recupera de la mateixa manera. A l'apartat anterior ja hem vist quant dura un atac d'epilèpsia en gossos i en quines fases es desenvolupa. La majoria de les convulsions epilèptiques són breus.
- Les alteracions vestibulars: l'animal estarà conscient i la simptomatologia tindrà una durada molt més gran.
- La narcolèpsia: l'animal estarà adormit fulminantment però podrà ser despertat.
- L'atac de dolor: de nou l'animal estarà conscient, es posicionarà en diferents postures i durant un temps considerable.
- Les intoxicacions: en aquest cas les convulsions solen ser contínues o repetir-se cada pocs minuts. A més, entre convulsions poden observar-se altres símptomes com debilitat, diarrea o descoordinació, mentre que a l'epilèpsia, després de la convulsió, sol donar-se un període de calma, encara que el gos sembli atordit.
A l'apartat següent veurem què fer davant d'un atac d'epilèpsia en gossos.
Què fer davant d'un atac d'epilèpsia en gossos?
És habitual que un atac epilèptic ens impressioni, espanti i generi dubtes sobre com actuar per ajudar el nostre gos. Les pautes que hem de seguir són les següents:
- Si l'atac té lloc en una ubicació on el gos es pot fer mal, l'hem de traslladar.
- En canvi, si l'entorn és segur, no cal tocar-lo.
- No s'ha de tocar el gos durant l'atac ni en el període postconvulsiu, ja que es podria afavorir la repetició del quadre.
- No cal treure la llengua de la boca ni introduir res entre les dents amb la intenció d'evitar que es mossegui.
- Quan acabi l'atac, cal portar-lo al veterinari.
- Al contrari, si l'atac es prolonga més de cinc minuts, es considera una urgència i és imprescindible procurar assistència veterinària immediatament. El pronòstic en aquests casos, que s'anomenen estatus epilèptic, és greu i el gos podria morir.
Tractament dels atacs epilèptics en gossos
Existeixen diversos fàrmacs que es poden utilitzar en els gossos que pateixen atacs epilèptics. El seu objectiu és disminuir el nombre d'atacs, la freqüència i la gravetat, és a dir, pal·liar els símptomes, ja que cap aconseguirà que desapareguin del tot.
El veterinari ens receptarà el més adequat per al nostre gos. Això sí, poden tenir efectes secundaris com la sedació. A més, requereixen un seguiment veterinari periòdic i que, a casa, respectem escrupolosament les pautes d'administració i dosificació determinades pel professional. El tractament és imprescindible en els atacs epilèptics en gossos molt seguits.
Seqüeles d'atacs epilèptics en gossos
Els atacs epilèptics en gossos molt seguits poden repercutir en la qualitat de vida de l'animal. Així mateix, una epilèpsia mal controlada pot generar conseqüències com:
- Descoordinació.
- Ceguera.
- Girs en cercles.
- Hiperactivitat.
Per sort, algunes d'aquestes seqüeles són reparables. Per això, el millor és portar un bon control veterinari perquè el professional o la professional ens puguin indicar com tractar la nostra mascota.
Quants anys dura un gos amb epilèpsia?
L'esperança de vida d'un gos amb epilèpsia dependrà, d'una banda, de la gravetat i el tipus d'epilèpsia i, de l' altra, del bon control veterinari. De mitjana, es considera que els gossos amb atacs d'epilèpsia poden tenir una esperança de vida d'entre 5 i 9 anys aproximadament.
Els casos d'epilèpsia en gossos més favorable és el de la epilèpsia idiopàtica, en la qual els gossos solen tenir una esperança de vida més elevada (d'uns 9 anys), mentre que els gossos amb epilèpsia associada solen viure uns 5 o 6 anys.
Pot morir un gos d'un atac epilèptic?
Els atacs d'epilèpsia en gossos no han de desencadenar en mort, sempre que es porti un exhaust control de l'animal. És molt important cronometrar el temps que duri latac epilèptic. Si aquest dura més de 5 minuts, cal acudir urgentment al veterinari. És en aquests casos quan el gos podria morir
Altres atacs convulsius en gossos que no són epilèptics
Encara que és habitual que els cuidadors considerin atacs epilèptics a qualsevol episodi de convulsions, la veritat és que els veritables atacs epilèptics en gossos són tal com els hem descrit. Els gossos poden patir convulsions per diferents motius, per això és important que no donem res per fet i acudim al veterinari.
Causes de convulsions en gossos
Les convulsions poden aparèixer, per exemple, com a símptoma de:
- Intoxicació.
- Baixades de sucre.
- Infeccions com el llogaret.
- Hidrocefàlia.
- Tumor cerebral.
- Encefalitis.
- Meningitis.
- Traumatismes.
- Accidents cardiovasculars.
- Mal alties metabòliques.
- Malformacions congènites
En aquest altre article del nostre lloc us expliquem en més detall tot sobre les Convulsions en gossos - Causes, tractament i què fer.
