Els gossos són animals curiosos per naturalesa, característica que, de vegades, els pot portar a entrar en contacte amb alguns productes perillosos per a la seva salut. Un exemple d'això són les intoxicacions per raticides i altres plaguicides. Aquests compostos s'utilitzen a causa de la seva efectivitat per controlar o eradicar diferents tipus de plagues, però tenen el perill de resultar tòxics per a moltes altres espècies animals.
Si t'interessa conèixer més sobre els símptomes d'intoxicació per raticida en gossos i tractament, et recomanem que ens acompanyis en el següent article del nostre lloc, on també parlarem sobre la seva prevenció.
Què són els raticides i per què són tòxics per als gossos?
Els raticides són substàncies químiques destinades a eradicar les plagues de rosegadors, concretament de rates. S'utilitzen de forma rutinària pels serveis de salut pública per controlar la població de rosegadors en els sistemes de clavegueram i, a nivell particular, a garatges, magatzems, parcel·les i altres llocs propensos a patir aquest tipus de plagues.
El control de la població de rosegadors és necessari a causa del potencial reproductiu d'aquests animals i que són vectors de multitud de mal alties, com la ràbia, la tularèmia, el botulisme, la pesta bubònica i la febre aftosa, entre d' altres.
El plaguicida ideal seria aquell capaç de generar toxicitat a l'espècie de destinació (en aquest cas, les rates), però que alhora resultés innocu per a la resta d'espècies. No obstant això, aquests compostos no existeixen en la realitat, sinó que la gran majoria de plaguicides resulten tòxics per a la resta d'éssers vius d'enverinament per raticida en gossos i altres mascotes.
Símptomes d'intoxicació per raticida en gossos
Abans d'explicar els símptomes d'intoxicació per raticida en gossos, hem d'aclarir que hi ha dos grans grups de raticides:
- Raticides no anticoagulants: el mecanisme d'acció no es relaciona amb la cascada de coagulació. A causa de la seva elevada toxicitat i que no tenen antídot, se n'ha prohibit l'ús de molts.
- Raticides anticoagulants: actuen alterant la cascada de coagulació. Produeixen més toxicitat als rosegadors, però són menys perjudicials per als animals domèstics. A més, tenen un antídot efectiu, per això són els més utilitzats actualment.
A continuació, detallarem els principals símptomes associats a aquests dos tipus de raticides en gossos.
Símptomes d'intoxicació per raticides no anticoagulants
Dins d'aquest grup es troben l'estricnina, la brometalina, el colecalciferol, el fluoroacetat, l'alfanaftiltiourea i el fosfur de zinc.
Els principals signes clínics que produeixen aquests raticides als gossos són:
- Signes neurològics: convulsions, hiperexcitabilitat, hipersensibilitat a estímuls externs, polineuropaties.
- Sins digestius: nàusees, vòmits, diarrea i anorèxia.
- Dispnea: dificultat respiratòria.
- Tremolors musculars, rigidesa muscular i paràlisi.
- Edemes.
- Finalment, falla respiratòria i mort.
Símptomes d'intoxicació per raticides anticoagulants
Dins del grup dels rodenticides anticoagulants trobem la warfarina, el brodifacoum, el difenacoum, la bromadiolona, la clorofacinoma, la difacinona i la pindona. Tots es caracteritzen per bloquejar l'acció de la vitamina K i endarrerir el temps de coagulació.
Com a conseqüència, apareixen els següents signes clínics:
- Hemorràgies: pel nas (epistaxi), la boca (hemoptisi), les genives, l'orina (hematúria), la femta (melena) i la pell (hematomes, equimosis o petèquies). També poden produir-se hemorràgies a la cavitat toràcica (generen dificultat respiratòria i tos), a la cavitat abdominal (causen distensió abdominal) ia la cavitat craniana o el canal medul·lar (provoquen signes neurològics).
- Quadre d'anèmia: amb fatiga, debilitat, dificultat respiratòria, mucoses pàl·lides. T'expliquem més sobre l'Anèmia en gossos: causes, símptomes i tractament al següent post del nostre lloc.
- En cas d'enverinament sever, xoc i mort.
És important esmentar que l'efecte dels raticides anticoagulants no és immediat, sinó tenen un efecte retardat Per això, els símptomes en cas d'intoxicació per raticides anticoagulants poden trigar entre un i set dies a aparèixer
Quant a quina és dosi letal de raticida en gossos, hem d'aclarir el següent. En toxicologia, la dosi letal sol representar-se amb el terme DL50 (dosi letal mitjana), que varia en funció del compost, de l'espècie afectada i de si l'exposició és única o repetida. Per exemple, la DL50 de warfarina en gossos és de 5-50 mg/kg en dosi única i d'1 mg/kg en dosis repetides.
Com es produeix una intoxicació per raticida en gossos?
En els gossos, la via més freqüent d'intoxicació és la ingestió accidental. Aquesta pot produir-se per la ingestió directa del raticida, o bé per ingestió d'una rata o ratolí que hagi entrat en contacte amb l'esquer.
No obstant això, hi ha altres vies d'exposició que, encara que són menys usuals, també són possibles:
- Via cutània: per contacte amb la pell.
- Via inhalatòria: en els gossos pot passar quan ollisquen al voltant d'algun esquer.
Què fer si el meu gos ha menjat raticida? - Tractament
La intoxicació per raticida és una urgència mèdica que requereix un tractament veterinari immediat Per tant, sempre detectis o sospitis que el teu gos ha ingerit o ha estat en contacte amb un raticida, llegeix amb atenció les següents instruccions i actua amb la màxima urgència possible:
- No tractis de provocar el vòmit al teu gos amb remeis casolans com la sal o el cafè: ja que depenent de la substància tòxica que hagi ingerit, pot ser contraproduent. Aquesta pràctica només l'haurà de fer un veterinari/a en cas de considerar-la oportuna.
- No subministris al teu gos cap aliment: com a llet o ou cru. Aquests remeis casolans no són efectius contra la intoxicació i poden provocar una pneumònia per aspiració si se subministren forçosament.
- Acudeix immediatament a un centre veterinari perquè puguin tractar el teu gos immediatament: si necessites anar amb cotxe, és preferible que una persona condueixi i l' altra vigili l'animal, per evitar accidents.
- Sempre que sigui possible, porta amb tu l'envàs del raticida o l'etiqueta del mateix: perquè el teu veterinari/a sàpiga el principi actiu que ha ocasionat la intoxicació.
Una vegada al centre veterinari, l'equip que atengui la teva mascota decidirà com procedir, en funció de la substància ingerida i del temps transcorregut des de la intoxicació. El pla terapèutic pot incloure:
- Tractament descontaminant: mitjançant inducció del vòmit, rentat gàstric, o administració d'adsorbents (com el carbó activat) i catàrtics salins. Després de l'administració de carbó activat, és normal que l'animal expulsi excrements de color negre durant diversos dies.
- Tractament de suport: instaurar un pla de fluidoteràpia, donar suport respiratori si és necessari (amb oxigenoteràpia o ventilació mecànica), mantenir al animal en un ambient tranquil, protegit de forts estímuls.
- Tractament de la simptomatologia associada: anticonvulsivants, relaxants musculars, transfusions sanguínies, toracocentesi, etc.
- Antídot: com ja hem esmentat, els rodenticides anticoagulants compten amb un antídot específic, la vitamina K1. Inicialment s'administra per via subcutània, i després cal continuar el tractament per via oral durant 1-6 setmanes (depenent del compost ingerit). T'expliquem més sobre la Vitamina K per a gossos: dosis i usos al següent article.
Com evitar la intoxicació per raticida en gossos?
La prevenció d'aquest tipus d'intoxicacions es basa en una senzilla premissa: evitar que els gossos tinguin accés als rodenticides, prevenint que entrin en contacte amb aquests compostos per qualsevol de les possibles vies d'intoxicació (ingestió, inhalació o contacte amb la pell).
A continuació, esmentem algunes de les mesures preventives que has de tenir en compte per prevenir els quadres d'intoxicació per raticides:
- En cas que necessitis utilitzar aquests plaguicides, col·loca els esquers dins de portaesquers específics i situa'ls en llocs on el teu gos u altres animals no tinguin accés de cap manera.
- Guarda o emmagatzema els plaguicides en un lloc tancat al qual no puguin accedir els animals.
- Durant les passejades, para atenció a la possible presència d'esquers a l'entorn i evita que el teu gos s'acosti. Els esquers solen col·locar-se en ceps (trampes) o dins de portaesquers (solen ser petites caixes de color negre o gris).
- Evita que el teu gos desenvolupi un comportament de caça enfront de rosegadors, o entri en contacte a rates o ratolins morts.
- Evita que el teu gos deambuli només o sense vigilància per llocs desconeguts.
En qualsevol cas, recorda la importància d'anar urgentment a un centre veterinari sempre que sospitis que el teu gos ha entrat en contacte amb un raticida o presenti signes compatibles amb aquest tipus d'intoxicacions. La rapidesa amb què s'instauri el tractament serà determinant en el pronòstic de l'animal.
