Per desgràcia, els gossos no estan exempts de patir tumors. Els adenocarcinomes es troben a la llista de tumors que poden aparèixer als gossos, especialment d'edat mitjana-avançada. Els adenocarcinomes són uns tumors malignes d'origen epitelial que poden afectar una gran varietat d'òrgans interns. La simptomatologia associada a aquest tipus de neoplàsies sol ser inespecífica, per la qual cosa el seu diagnòstic requereix descartar moltes altres mal alties que es presenten de forma similar.
Si t'interessa conèixer més sobre el adenocarcinoma en gossos, et recomanem que ens acompanyis al següent article del nostre lloc, al que parlarem sobre els seus símptomes i tractament, entre altres coses.
Tipus d'adenocarcinoma en gossos
L'adenocarcinoma constitueix la versió maligna de l'adenoma. És un tipus de tumor epitelial maligne. En concret, és un carcinoma que té el seu origen en el teixit glandular que revesteix certs òrgans interns.
En ser tumors malignes, els adenocarcinomes:
- Són localment invasius, és a dir, tendeixen a envair els teixits del voltant.
- Produeixen metàstasi, és a dir, es disseminen a altres teixits. El ritme de creixement d'aquests tumors és variable, però malauradament les metàstasis són molt freqüents. Inicialment, aquests tumors metastatitzen els ganglis limfàtics regionals i, a partir d'aquí, es disseminen provocant metàstasi a distància en altres òrgans.
Als gossos, alguns dels tipus d'adenocarcinomes que s'han descrit són:
- Adenocarcinoma mamari.
- Adenocarcinoma nasal.
- Adenocarcinoma laringi.
- Adenocarcinoma pulmonar.
- Adenocarcinoma de glàndules ceruminoses (oïda externa).
- Adenocarcinoma de paratiroide.
- Adenocarcinoma de glàndules sudorípares.
- Adenocarcinoma gàstric.
- Adenocarcinoma intestinal.
- Adenocarcinoma renal.
- Adenocarcinoma de sacs anals.
- Adenocarcinoma de glàndules perianals.
Els adenocarcinomes solen presentar-se a gossos de 7 a 12 anys d'edat En funció del tipus concret d'adenocarcinoma, sembla que hi ha certa predisposició per raça o sexe. Per exemple, l'adenocarcinoma de sacs anals és més freqüent al pastor alemany, el cocker spaniel i el springer spaniel, especialment en femelles i mascles castrats.
Símptomes d'adenocarcinoma en gossos
Com a norma general, els tumors solen produir símptomes inespecífics que també poden aparèixer en moltes altres mal alties. Com podeu imaginar, els adenocarcinomes no són una excepció. A més, en poder presentar-se en multitud d'òrgans, els símptomes poden esdevenir molt diversos.
A continuació, esmentem alguns dels signes clínics que es poden associar a aquest tipus de tumors:
- Signes generals: com anorèxia, pèrdua de pes, decaïment, cansament, dolor, febre, anèmia, poliúria (augment del volum de orina) i polidípsia (augment de consum d'aigua).
- Signes digestius: com a vòmits i diarrea (moltes vegades amb sang), tenesme (dificultat per defecar) i hematoquècia (sang en femta).
- Signes respiratoris: com a taquipnea (increment de la freqüència respiratòria), dispnea (dificultat respiratòria), intolerància a l'exercici, esternuts i sagnat pel nas (epistaxi).
Causes d'un adenocarcinoma en gossos
Com totes les neoplàsies, els adenocarcinomes es produeixen per una alteració genètica que dóna lloc a una proliferació cel·lular massiva i desorganitzada.
La causa concreta que desencadena aquesta proliferació cel·lular anormal es desconeix, encara que s'ha proposat que l'exposició a determinats contaminants (com el mercuri) pot afavorir el desenvolupament d'aquest tipus de tumors.
Diagnòstic d'un adenocarcinoma en gossos
Les actuacions següents ajuden a orientar el diagnòstic de l'adenocarcinoma en gossos:
- Signes clínics i exploració física de l'animal.
- Analítica sanguínia: en alguns casos es pot observar anèmia, increment dels glòbuls blancs (leucocitosi), disminució de les proteïnes totals (hipoproteinèmia)), hipercalcèmia i augment de la fosfatasa alcalina. Això no obstant, en alguns casos, l'analítica sanguínia es manté normal.
- Proves d'imatge: com a radiografia, ecografia, ressonància magnètica o endoscòpia. Aquestes proves permeten detectar anomalies als òrgans afectats de forma primària i als òrgans amb metàstasi.
No obstant això, aquestes proves diagnòstiques tan sols permeten una aproximació al diagnòstic. Per assolir el diagnòstic definitiu és necessari realitzar una biòpsia del teixit afectat per realitzar un estudi histopatològic Observar el teixit biopsiado al microscopi no només permetrà conèixer el tipus de tumor i el seu grau de desenvolupament, sinó que aportarà informació important per al pronòstic de l'animal.
A més, és important fer una citologia dels ganglis regionals per descartar l'existència de metàstasis.
Tractament de l'adenocarcinoma en gossos
El tractament dels adenocarcinomes canins és quirúrgic. En tractar-se d'un tumor maligne, cal fer una escissió radical del tumor, deixant uns marges de seguretat amplis per evitar recidives. A més, cal extirpar els limfonodes regionals i analitzar-los per garantir l'absència de metàstasis regionals.
En alguns casos, la cirurgia es pot complementar amb un tractament quimioteràpic postoperatori, amb fàrmacs com carboplatí, cisplatí, piroxicam o melfalan. Així doncs, l'adenocarcinoma en gossos és curable, però això no vol dir que no hi pugui haver metàstasi.
El pronòstic d'aquests pacients és reservat i depèn, en gran mesura, de l'existència o no de metàstasi en el moment de la cirurgia. Per tot això, davant del menor símptoma és molt important acudir al centre veterinari, ja que com més aviat es diagnostiqui, millor serà el pronòstic.
