El parvovirus caní o la parvovirosi canina és una mal altia vírica que afecta especialment cadells, encara que pot afectar qualsevol tipus de gossos, encara estant vacunats. Es tracta d'una mal altia altament contagiosa i letal que afecta els intestins i que es manifesta mitjançant una diarrea sangonosa.
En multitud d'ocasions, i per desconeixement, alguns propietaris han confós els símptomes del parvo, cosa que deriva en un diagnòstic equivocatPer aquest motiu, si sou el feliç propietari d'un gos, us recomanem que continueu llegint aquest article del nostre lloc i us informeu en profunditat sobre parvovirus caní, els seus símptomes, contagi tractament i prevenció.
Què és el parvovirus caní? Com actua?
El parvovirus caní és un virus que va ser identificat el 1978. Des d'aleshores, el cep inicial ha variat genèticament, fet que suposa manifestacions del virus diferents que en dificulten la detecció. És una mal altia que afecta principalment als intestins, provocant enteritis, i són susceptibles a patir-la tot tipus de membres de la família Canidae com gossos, llops o coiots.
Aquesta mal altia infecciosa és resistent tant a factors físics com a químics i té una supervivència molt elevada en el medi ambient. Té predilecció per a instal·lar-se en cèl·lules de reproducció ràpida com poden ser les intestinals, teixits del sistema immunològic o teixits fetals. En els casos més greus pot arribar a atacar el múscul cardíac, fet que suposa la mort sobtada.
La presència del virus a l'intestí del gos fa que aquest sigui més susceptible a patir una infecció bacteriana. A més, si el teixit epitelial està malmès, els bacteris poden passar a la sang, provocant una infecció generalitzada.
Símptomes de la parvovirosi canina
Com hem comentat abans, el parvovirus caní té predilecció per la mutació genètica, però tot i així, la detecció d'aquest temible virus és possible a través dels símptomes més comuns, dels quals sempre se'n va a desenvolupar-ne algun. Però com comença el parvovirus en gossos?
Els símptomes del parvovirus caní són:
- Disminució de la gana
- Vòmits molt severs
- El gos sembla adormit, inactiu o molt cansat
- Diarrea abundant i sanguinolenta
- Febre
- Ràpida deshidratació
- Debilitat
- Pot entrar en xoc a causa de la pèrdua de fluids
- Es pot veure afectat el cor
Generalment parlem de símptomes similars als que provoca la gastroenteritis, per la qual cosa moltes vegades es confon i es detecta de forma tardana També és possible confondre els símptomes de la parvovirosi canina amb alguns dels símptomes d'enverinament en gossos.
Hem de saber que tots aquests símptomes (vòmits, diarrea, febre o decaïment entre d' altres) provoquen una deshidratació molt ràpida de l'animal, per el que cal començar el tractament com més aviat millor. Tot i així, cal ress altar que no sempre es mostren aquests símptomes clínics al gos, algunes vegades passen desapercebuts en cadells molt petits o gossos ancians.
En els casos més greus, el parvovirus o la parvovirosi pot produir una disminució dels glòbuls blancs. D' altra banda, si el gos afectat és un cadell menor de tres mesos, aquest pot patir una inflamació del cor. En aquests casos no hi ha diarrea i el cadell pot morir en qüestió de minuts o dies.
Si aconsegueix sobreviure, el dany cardíac pot arribar a ser tan sever que el més probable és que acabi amb la seva vida. D'aquesta manera, davant de qualsevol o diversos d'aquests símptomes del parvovirus caní et recomanem que acudis com més aviat millor al teu veterinari de confiança perquè examini la teva mascota.
Transmissió del parvovirus caní
Aquest virus és especialment estable al medi, per la qual cosa la seva presència en llocs públics pot suposar una epidèmia, ja que pot romandre en un mateix lloc durant mesos. Sol ser comú que els gossos s'infectin de parvovirosi a refugis, gosseres, parcs per a gossos o zones d'oci.
Encara que hi ha races més vulnerables a aquest tipus de virus, com el pastor alemany, el dòberman, el pit bull terrier o el rottwailer, també hi ha factors que poden predisposar a la teva mascota com ara l'estrès, els paràsits intestinals o la sobrepoblació.
És habitual que aquest virus ataqui gossos cadels menors de 6 mesos, encara que també és freqüent que afecti agossos adults sense vacunar Per això, sempre recalquem la importància de les visites regulars al veterinari i del seguiment del calendari de vacunació del gos.
Encara que hi ha diverses vies de contacte, aquesta mal altia sol transmetre's oralment, quan el gos entra en contacte amb excrements infectats, orins infectats, menjar, llet materna, objectes diversos i fins i tot, podríem portar-lo a les nostres sabates sense saber-ho. També cal destacar que alguns insectes o rosegadors poden ser hostes del virus, per la qual cosa desparasitar el nostre gos ha de ser també una prioritat a l'hora de prevenir la infecció.
Els gossos que ja estan infectats, eliminaran el virus durant tres setmanes, fins i tot abans de mostrar cap símptoma clínic de la mal altia, i una vegada recuperats seguiran disseminant-lo durant algun temps.
Cal ress altar que el parvovirus no s'encomana a humans.
Diagnòstic diferencial del parvovirus caní
Generalment es pot diagnosticar el parvovirus caní mitjançant la simple observació dels símptomes clínics que mostra el gos, però s'hauria de confirmar sempre mitjançant proves de laboratori El veterinari examinarà les mostres de femta per determinar la presència d'antígens del parvovirus caní (CPV) mitjançant un kit de diagnòstic.
Tractament del parvovirus caní
Si definitivament el teu gos ha estat infectat pel virus del parvo porta'l immediatament al veterinari perquè analitzi la situació i li diagnostiqui la mal altia. El tractament amb el parvovirus caní començarà com més aviat millor i els seus principals objectius seran combatre els símptomes com són la deshidratació, el desequilibri electròlit, el control de vòmit i diarrees, etc.
No existeix cap tractament 100% efectiu per combatre el parvovirus, els veterinaris segueixen una sèrie de tractaments que en alguns casos donen bons resultats. Aquests són alguns dels passos següents:
- Rehidratació del gos amb l'administració dosificada de sèrum. És comú la utilització de Ringer-Lactato per a aquests casos. Es combina amb col·loides i se sol aplicar per via intravenosa.
- Per a problemes cardíacs o renals les dosis de sèrum s'hauran d'administrar amb molta cura, ja que no sempre es toleren adequadament.
- Transfusions de sang per pal·liar la pèrdua de sang a través de la diarrea.
- Un cop estabilitzat el gos es continua amb una fluidoteràpia de manteniment, composta per sucres bàsicament, juntament amb clorur potàssic.
- En alguns casos també es pot requerir l'administració de potasio per a la seva recuperació.
- Ús de antibiòtics i antiemètics.
- Ús de Tamiflu: cada cop està més estès l'ús d'aquest medicament pels seus èxits en alguns casos. Sempre s'ha d'emplenar amb els tractaments anteriors, segons indiqui el veterinari.
Tractament de suport per a la parvovirosi canina
La internació del gos a la sala d'infecciosos del centre veterinari és molt recomanable en cadells que no han rebut cap vacuna contra la parvovirosi canina. Per contra, als cadells que han rebut ja les 2 o 3 vacunes necessàries (primovacunació, polivalent i recordatori) no sempre es recomana la internació ja que té més probabilitats de sobreviure.
Si el teu gos no romandrà en internat, el teu veterinari et pot explicar les dosis adequades i fer-ho tu mateix mitjançant les motxilles de sèrumRecordeu que el vostre gos no pot estar en contacte amb altres gossos, ja que podria infectar-los. Hauràs d'acudir al teu veterinari per realitzar el control de l'avenç i el desenvolupament de la mal altia al pacient.
Per a una correcta eliminació del rastre del virus a l'entorn hauràs d'utilitzar lleixiu. Després netejaràs amb amoníac. Més tard amb clor. Això sí, mai barregis aquests productes, han de ser utilitzats per separat. La utilització de tots ells s'ha de fer amb l'ús de guants, màscara i precaució. No exposis al teu gos oa les persones que visquin amb tu a casa a respirar els fums tòxics. Aïlla'ls en altres habitacions i ventila bé.
Et recomanem que rebutgis tots els utensilis, inclòs llit, menjadores i joguines del gos, i els reemplaces per altres de nous. Higienitza tot l´entorn, inclosa casa i terrassa.
Si desitges adoptar un nou membre caní, espera almenys 6 mesosper fer-te amb ell. El virus del parvo és molt resistent i pot perdurar molt de temps a l'ambient, fins i tot després d'haver higienitzat la zona a consciència. Durant aquest temps d'espera informa't de productes que eliminen el rastre a les botigues d'animals oa la clínica veterinària. Fes cas de l'expert abans de voler incloure un altre gos a la teva vida, la seva salut està en joc.
Remeis casolans per al parvovirus en gossos
Com ja t'hem avançat, no hi ha cap tractament efectiu per tractar la parvovirosi canina, però sí que és possible fer ús de certs remeis casolans per al parvovirus caní, amb l'objectiu dealleujar els símptomes i oferir una millor qualitat de vida a l'individu que pateix aquesta greu mal altia.
No obstant, recordem la importància de consultar sempre amb el veterinari l'aplicació de qualsevol remei o tractament alternatiu per garantir que és adequat segons el quadre clínic que presenta el can.
Alimentació d'un gos infectat per parvovirus caní
Si li han diagnosticat el virus del parvo al nostre gos és important que sapiguem quin tipus d'aliment és el més apropiat perquè la seva recuperació sigui més ràpida i acomodada. Al marge de seguir les indicacions del veterinari, serà important repassar aquests consells bàsics sobre la dieta:
- Hidratació: una part fonamental del tractament del parvovirus és l'administració del sèrum per contrarestar els efectes de la diarrea i els vòmits. Beure molta aigua ajudarà en aquest procés d'hidratació. Les begudes isotòniques també són una bona opció, ja que proporcionen les sals minerals perdudes. Canvia l'aigua del teu gos almenys dues vegades al dia, netejant i proporcionant nova.
- Evitar l'aliment: almenys a les primeres 24 - 48 horesque és quan el virus és especialment virulent. Com a molt pots donar-li brou de pollastre casolà totalment colat sense sal, ceba o condiments.
- Dieta tova: a partir de les 48 hores considera que el gos ha passat la part més greu de la mal altia, aleshores podrà començar a consumir dieta tova. Et recomanem que incloguis aigua d'arròs, brou de pollastre casolà, arròs blanc i aliment enllaunat tou. Recorda que no ho hauràs de condimentar ni afegir-hi sal.
Una vegada que el gos hagi recuperat la salut i sempre que el teu veterinari t'ho indiqui, podràs tornar a administrar-li el pinso habitual.
Prevenció de la parvoriosi canina
El seguiment estricte del calendari de vacunació del gos és la manera més efectiva de prevenir aquest virus, que en moltes ocasions pot ser mortal. Sol administrar-se per primera vegada quan el gos és un cadell (a les sis setmanes) però es pot aplicar abans si s'estima que es troba en situació de risc. Abans d'arribar a la seva etapa adulta es torna a repetir l'administració, a les 8 i 12 setmanes. Finalment s'administra un recordatori de forma anual, perquè el gos segueixi mantenint-se protegit davant del virus.
Les vacunes poden contenir el virus atenuat o bé el virus en viu potenciat, en qualsevol cas sempre podem consultar amb el nostre veterinari quina de les vacunes decidirà utilitzar.
Si sospites que a la zona on vius hi ha gossos infectats per la parvovirosi canina, et recomanem seguir aquests consells:
- Segueix de forma estricta el calendari de vacunació i les indicacions del veterinari.
- Segueix de manera estricta la desparasitació del gos i les indicacions del veterinari.
- Banya el teu gos amb la freqüència apropiada i mantingues una correcta higiene del seu cos.
- Desinfecta la teva llar fent servir lleixiu i, posteriorment, algun producte enzimàtic.
- Mantén el menjar del teu gos en un lloc net i aïllat, lliure de possibles transmissors.
- Desinfecta els productes del teu gos, com el seu llit, la menjadora, les joguines…
- Evita que el cadell sense vacunar entri en contacte amb el medi i altres gossos.
