L'azatioprina és un fàrmac immunosupressor que s'empra per tractar diverses mal alties immunomediades o autoimmunes als gossos. Generalment, no es fa servir com a teràpia única, sinó que s'administra de forma complementària a altres fàrmacs immunosupressors. Atesa la gravetat d'alguna de les reaccions adverses associades a la seva administració, és important fer controls periòdics durant el tractament i retirar el fàrmac sempre que es detectin efectes adversos greus.
Què és l'azatioprina?
L'azatioprina és un potent fàrmac immunosupressor que s'empra per al tractament de mal alties immunomediades o autoimmunes. Es tracta d'un anàleg sintètic de la purina, que exerceix el seu efecte immunosupressor en inhibir la síntesi d'ADN a nivell dels limfòcits B i T. D'aquesta manera, aconsegueix interrompre la divisió de les cèl·lules del sistema immunològic i, amb això, modula la resposta immunitària.
Actualment, a Espanya no es comercialitza cap medicament veterinari amb azatioprina per al seu ús en gossos. Per això, quan el teu veterinari decideixi instaurar un tractament amb azatioprina haurà de recórrer a la denominada prescripció en cascada, que consisteix en la prescripció d'un fàrmac que no està autoritzat per a una espècie animal concreta quan hi ha un buit terapèutic. Generalment, es prescriuen formulacions orals (comprimits) que es comercialitzen per utilitzar-les en persones.
Per a què serveix l'azatioprina en gossos?
L'azatioprina s'empra per a tractar mal alties immunomediades o autoimmunes, que són aquelles en què el sistema immunitari ataca o destrueix components propis del organisme en reconèixer-los com a estranys.
Generalment, no s'observa una resposta clínica fins passades 4-8 setmanes. Per això, l'azatioprina se sol administrar de forma complementària a altres fàrmacs immunosupressors (generalment corticoides) que constitueixen el pilar del tractament. D'aquesta manera, s'aconsegueix reduir la dosi dels fàrmacs principals i, amb això, els efectes adversos associats a les altes dosis ia l'ús perllongat d'aquests.
Usos de l'Azatioprina en gossos
Com hem explicat, l'azatioprina en gossos s'empra com a fàrmac immunosupressor en el tractament de mal alties immunomediades o autoimmunes. En concret, se sol prescriure per al tractament de les següents patologies immunomediades als gossos:
- Anèmia hemolítica immunomediada
- Trombocitopènia immunomediada
- Mal altia inflamatòria intestinal o IBD
- Hepatitis immunomediada
- Meningoencefalitis immunomediada
- Artritis reumatoide
- Lupus eritematós
- Pènfic foliaci
- Miastenia gravis
Dosi d'azatioprina en gossos
La dosi d'azatioprina en gossos sol variar al llarg del tractament. En concret, el protocol terapèutic de l'azatioprina en gossos sol ser el següent:
- Inicialment, s'administra una dosi d'inducció de 1, 5-2, 5 mg per kg de pes corporal cada 24 hores.
- Una vegada que remeten les lesions o es controlen els símptomes, es pot passar a administrar a dies alterns.
- A llarg termini, la dosi es pot reduir a 0,5-2 mg per kg de pes corporal cada 72 hores.
Efectes secundaris de l'Azatioprina en gossos
L'azatioprina és un fàrmac immunosupressor que s'empra sovint per al tractament de mal alties immunomediades en el gos, però el seu ús no està exempt de l'aparició de reaccions adverses.
A continuació, recollim els principals efectes secundaris de l'azatioprina en gossos:
- Aplàsia medul·lar (mielotoxicitat): desaparició del teixit de la medul·la òssia encarregat de produir les cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes). Com a conseqüència, pot aparèixer anèmia (disminució de glòbuls vermells), leucopènia (disminució de glòbuls blancs) o trombocitopènia (disminució de plaquetes).
- Signes digestius: diarrea, vòmits i anorèxia.
- Major susceptibilitat a les infeccions: el seu efecte immunosupressor fa que l'organisme estigui més desprotegit enfront dels patògens, incrementant així la incidència d'infeccions secundàries
- Toxicitat hepàtica (hepatotoxicitat): amb increment de l'enzim ALT (alanina aminotransferasa)
- Pancreatitis: amb increment de l'amilasa i la lipasa pancreàtica
- Reaccions cutànies.
Donat el potencial de mielotòxic i hepatotòxic de l'azatioprina, es recomana realitzar controls hematològics i bioquímics periòdics A l'inici del tractament s'han de realitzar anàlisis cada 2-4 setmanes, i posteriorment cada 3 mesos. Sempre que es detecti una alteració als controls rutinaris, s'ha de retirar el tractament.
Contraindicacions de l'azatioprina en gossos
Hi ha determinades situacions en què l'administració d'aquest immunosupressor pot ser contraproduent. En concret, les contraindicacions de l'azatioprina són:
- Al·lèrgia a l'azatioprina, a la mercaptopurina (un metabòlit de l'azatioprina) oa qualsevol dels excipients que contingui el fàrmac.
- Infeccions greus.
- Deteriorament greu de la funció hepàtica.
- Deteriorament greu de la medul·la òssia.
- Pancreatitis.
- Gestació: atès que és un compost teratogènic i embriotòxic.
- Lactància: atès que s'excreta amb la llet.
- Vacunació: no s'han d'administrar vacunes durant el tractament ja que el fàrmac pot interferir amb l'eficàcia de la vacunació.
A més, és important que informes al teu veterinari/ària sobre qualsevol altre tractament que pugui estar rebent el teu gos, per així evitar els riscos associats a certes interaccions medicamentoses. En concret, l'azatioprina pot interaccionar amb:
- Inhibidors de la xantina oxidasa: com l'al·lopurinol.
- Anticoagulants: com la warfarina.
- Altres immunosupressors: com a ciclosporina o tacrolimus.
- IECAs (Inhibidors de l'Enzim Convertidor d'Angiotensina): com l'enalapril o el benazepril.
- Aminosalicilats: com la sulfasalazina.
