La Blastoestimulina, en la seva presentació en pomada, és un fàrmac relativament comú a les farmacioles casolanes, ja que s'usa en medicina humana. A la medicina veterinària els professionals també poden decidir utilitzar-lo, per això, en aquest article del nostre lloc parlarem, en concret, de la Blastoestimulina per a gossos Explicarem quin és la seva composició, perquè s'utilitza en aquesta espècie i quines són les precaucions a tenir en compte.
En qualsevol cas, convé recordar que els medicaments per a gossos només els pot receptar el veterinari, encara que siguin pomades. Per aquest motiu, és molt important consultar amb un professional abans de decidir fer-lo servir.
Què és la Blastoestimulina?
La Blastoestimulina que s'escull per als gossos sol ser la que es comercialitza en format pomada i es ven sense necessitat de recepta. S'utilitza pel seu efecte cicatritzant i antibiòtic gràcies als seus components, que són:
- Extracte de centella asiàtica: aquest ingredient se selecciona per les seves propietats a l'hora de protegir les ferides, afavorir i accelerar la seva cicatrització, així com reduir la inflamació associada. També presenta efecte antimicrobià.
- Sulfat de neomicina: la neomicina és un antibiòtic d'ampli espectre, la qual cosa significa que resulta eficaç davant de nombrosos bacteris, per això el seu èxit.
La Blastoestimulina és un producte de medicina humana que també es pot trobar en altres presentacions, a més de la pomada, que no tenen per què emprar-se en els gossos, com en forma de polvoritzador, en pols cutani o òvuls vaginals. Cal tenir en compte que són formats amb diferent composició, ja que el polvoritzador no porta neomicina i sí anestèsic, la pols cutània només conté centella asiàtica i els òvuls incorporen altres principis actius com el metronidazol i el miconazol.
Com que és un medicament d'ús humà, és possible que el veterinari recepti per al gos un producte amb els mateixos o similars ingredients, però de medicina veterinària, és a dir, especialment formulat pels animals. En conclusió, lús de Blastoestimulina per a gossos ha de quedar sempre a criteri del veterinari.
Usos de la Blastoestimulina per a gossos
La pomada Blastoestimulina, gràcies a l'acció dels seus components, sol utilitzar-se als gossos per al tractament de ferides obertes que s'han infectat o corren el risc de fer-ho. Però cal tenir en compte que una petita ferida en un gos sa sense cap altre problema no requerirà pomada cicatritzant per sistema. Úlceres, nafres, escares, algunes cremades, ferides resultat d'intervencions quirúrgiques, empelts de pell i, en general, totes aquelles lesions que el veterinari consideri, sí que poden necessitar un tractament en què la Blastoestimulina serà de gran utilitat. En aquest altre article parlem dels primers auxilis en cas de ferides.
Per tant, cal insistir que el primer pas davant una ferida no pot ser aplicar Blastoestimulina, encara que la tinguem a casa. Si la ferida és superficial o lleu, sí que podem tractar-la a la llar, però retallant els cabells al seu voltant, rentant-la i, finalment, desinfectant-la amb clorhexidina o povidona iodada. No cal, en aquests casos, posar la pomada, ja que la ferida és lleu i cicatritzarà per si sola sense problema.
En ferides profundes, molt extenses, greus, acompanyades d' altres signes clínics, resultat de traumatismes o en animals especialment vulnerables, tampoc no cal posar la pomada directament, sinó acudir al veterinari perquè sigui aquest qui valori la necessitat del tractament amb Blastoestimulina. Normalment, la Blastoestimulina s'acompanya d' altres fàrmacs i cures, en funció de les característiques de la ferida i de la situació del gos.
Per últim, cal no oblidar que entre els components de la pomada Blastoestimulina s'inclou l'antibiòtic neomicina i que els antibiòtics mai no es poden utilitzar si no els ha prescrit expressament el veterinari.
Dosi de Blastoestimulina per a gossos
La Blastoestimulina és per a ús tòpic, és a dir, cal aplicar-la directament sobre la ferida i només en una petita quantitat. Abans la ferida ha d'estar ben neta. El veterinari ens indicarà com i amb quina freqüència s'han de fer les cures i si cal o no mantenir la ferida tapada amb un embenat.
Així mateix, cal respectar el temps de tractament marcat per aquest professional i les vegades al dia que recomani l'aplicació de la Blastoestimulina, que oscil·len entre una i tres Si observem que la ferida millora abans, caldrà avisar el veterinari per saber si és possible donar ja per conclòs el tractament. Al contrari, si transcorregut el temps marcat la ferida no millora, igualment cal contactar amb el veterinari per si calgués replantejar la situació.
Contraindicacions de la Blastoestimulina per a gossos
Un cop deixat clar que la Blastoestimulina només ens la pot receptar el veterinari, també cal tenir en compte que no s'ha d'usar en gossos que hagin manifestat alguna reacció al·lèrgica a aquest medicament, a algun dels seus components o sospitem que poden ser-hi al·lèrgics. Coneix els principals símptomes d'al·lèrgia en gossos en aquest altre article per aprendre a identificar-los.
Igualment, si en aplicar la Blastoestimulina en gossos apreciem a la zona alguna reacció no desitjada o notem que l'animal s'inquieta especialment, cal informar el veterinari abans de continuar amb el tractament per valorar la necessitat o no de suspendre'l o de canviar de fàrmac.
En qualsevol cas, podem dir que es tracta d'un medicament segur, sempre que se segueixin les instruccions del veterinari. Diferent seria que el gos ingerís la Blastoestimulina, motiu per contactar immediatament amb el professional.
