El sistema nerviós és summament complex, però podríem referir-nos-hi com el centre d'operacions de la resta del cos, regulant-ne les funcions i l'activitat. Els trastorns neurològics en gossos poden respondre a un elevat nombre de causes i, en moltes, la rapidesa d'actuació és crucial per evitar lesions greus i/o irreversibles. Per això, resultarà molt útil que siguem capaços de detectar quan el nostre pelut pot estar patint una alteració neurològica.
En aquest article del nostre lloc et detallem 7 senyals que poden indicar un problema neurològic al nostre gos. En tot cas, hem de tenir en compte que els signes poden confondre's fàcilment amb els que es donen en altres mal alties associades a diferents òrgans, per la qual cosa el més aconsellable és que contactem amb el nostre veterinari perquè iniciï com més aviat millor el pla diagnòstic i, si finalment resulta ser una mal altia neurològica, que pugui localitzar la lesió correctament, ja que en dependrà el pronòstic i el tractament. Continua llegint i descobreix com detectar problemes neurològics en gossos
1. Debilitat o paràlisi de les extremitats
La paràlisi a les extremitats és un dels possibles senyals de problemes neurològics a gossos grans Al costat de la debilitat sol aparèixer dolor d'una o diverses extremitats i sol ser progressiu si es tracta d'un problema degeneratiu, per desgast crònic de les articulacions, encara que també es pot deure a unproblema de tipus neurològic , en què aquesta debilitat pot arribar a parèsia (o absència parcial de moviment) o plegia (absència completa de moviment).
Si l'absència parcial de moviment afecta les extremitats posteriors s'anomenarà paraparèsia i tetraparèsia si afecta les 4 extremitats. La mateixa denominació s'aplicaria a l'absència total de moviment però amb la terminació -plegia (paraplegia o tetraplegia respectivament).
Aquesta absència parcial o total de moviment pot estar causada per un estat avançat de la mal altia articular degenerativa en què es produeix compressió de la medul·la espinal o per altres causes (ja siguin infeccions, traumatismes, hèrnies discals, etc), en què l'edat serà més variable. És per això que és fonamental arribar al diagnòstic correcte per poder trobar la localització exacta de la lesió, el seu origen i poder així oferir al pacient la millor solució possible.
Si el teu gos presenta coixes intermitents, debilitat del terç anterior o posterior, no té tantes ganes de moure's com abans, es queixa en manipular-lo pel maluc, el genoll o alguna altra articulació, o el més sever, té dificultats per mantenir-se dempeus o directament li és impossible, és important acudir al nostre veterinari perquè li faci les proves necessàries.
El més probable és que li hagin de fer una exploració completa (tant física com neurològica), proves d'imatge com radiografies o TAC/RMN i és possible que alguna prova de laboratori com una analítica completa o una punció medul·lar. Segons quina/s sigui/n la/les causa/es, el tractament serà molt diferent, des de farmacològic, quirúrgic, amb fisioteràpia, etc.
2. Convulsions
Les convulsions als gossos poden ser de dos tipus:
- Parcial: poden aparèixer alteracions motores com tremolor del cap, contracció d'una extremitat, obertura involuntària de les mandíbules, etc. I poden anar o no acompanyades d' alteracions en el comportament com "caçar mosques imaginàries", bordar sense motiu, perseguir-se la cua, mostrar-se agressiu sense ser amenaçat, etc. La crisi parcial pot arribar a generalitzar-se.
- Generalitzada: en aquest tipus de convulsió, solen apareixen també alteracions motores, però aquesta vegada afectant a una major extensió corporal, com contraccions musculars involuntàries, rigidesa del coll i extremitats, animal en decúbit, obertura de la boca, pedaleig i poden aparèixer també manifestacions vegetatives com micció/defecació o ptialisme (excés de salivació) i fins i tot pèrdua del coneixement o pèrdua momentània del to muscular.
Després de la convulsió i abans de la mateixa, també podem veure l'animal inquiet, agressiu, amb llepat compulsiu, etc.
Si el nostre gos té una convulsió generalitzada que dura més de 2 minuts, o augmenta la seva freqüència, gravetat, o bé no es recupera correctament després d'un episodi o fila diversos seguits, hem d'acudir amb urgència al veterinari ja que es pot tractar d'una emergència vital.
I, en tot cas, davant d'una convulsió parcial o total, és important acudir al veterinari per fer el diagnòstic i tractament apropiats (un d'ells és l'epilèpsia, però hem de tenir en compte que hi ha moltes altres causes que poden donar aquests episodis, incloses alteracions vasculars, metabòliques, intoxicacions, traumatismes, etc).
3. Alteracions de la marxa
Percebre alteracions en la marxa del gos, que també podríem definir com a canvis o anomalies en la seva forma de caminar, pot ser un senyal que el nostre gos pateix problemes neurològics. Generalment podem apreciar:
- Atàxia o incoordinació: aquest tipus d' alteració de la marxa en què els membres perden la coordinació, podem observar des que el pacient s'inclina cap a un costat, que el seu rumb es desvia, que en intentar caminar els seus membres es creuen o que arrossega alguna de les extremitats, ensopega o és incapaç de fer un moviment concret. Aquest tipus d' alteració pot ser degut a lesions en diferents zones del sistema nerviós i és important una bona localització una vegada més.
- Moviment en cercles: sol anar associat a altres símptomes i poden ser deguts a lesions en múltiples localitzacions del sistema nerviós. No tindria més importància si el gos realitza aquest moviment durant el joc, abans de ficar-se al llit o de forma puntual. Però si observem que en intentar caminar només és capaç de moure's girant en un sentit, ho fa contínuament i sembla no controlar el moviment és quan ens ha de preocupar i acudir al veterinari.
4. Alteració de l'estat mental
En casos en què existeix una alteració a nivell del Sistema Nerviós Central (cervell o tronc encefàlic), és freqüent que l'animal presenti un estat mental alterat: el podrem veure decaigut, que amb prou feines interaccioni amb el entorn, o potser es quedi parat pressionant el seu cap contra la paret o algun moble (el que es coneix com a head pressing). Existeixen manifestacions molt diverses
En general, un animal sa presentarà un estat d'alerta (respon adequadament als estímuls presents a l'ambient). Si esteu mal alts, podreu presentar un estat mental des de deprimit (es mostrarà somnolent però despert, alternant períodes d'inactivitat amb altres d'activitat breu), en estupor (es mostra adormit i només respon a estímuls nociceptius o dolorosos) o comatós (l'animal es troba inconscient i no respon a cap estímul), en funció de la gravetat; i pot o no venir acompanyat d' altres alteracions del comportament
5. Cap decantat
Pot anar acompanyada d' altres símptomes, com estrabisme o nistagme patològics (moviment involuntari i repetitiu de l'ull, ja sigui en horitzontal, vertical o circular i sol afectar ambdós ulls), moviment en cercles, pèrdua auditiva o de lequilibri. És molt freqüent que estigui associat a una lesió a l'orella interna coneguda com a síndrome vestibular caní. Si el teu gos té una edat avançada o ha presentat otitis greus i observes que voreja el cap, hauràs d'acudir al veterinari perquè valori l'estat del teu animal i pugui realitzar el diagnòstic.
6. Tremolors generalitzats
Si el nostre gos presenta tremolors en situacions no fisiològiques, és a dir, sense que faci fred o estant en repòs, ens ha de posar en alerta i hem d'observar en quins moments li passa, si presenta altres símptomes i amb tota la informació acudir al nostre veterinari. Per a aquest tipus d' alteracions, és molt útil el suport audiovisual, com ara la realització de vídeos, per ajudar en el diagnòstic
7. Alteració dels sentits
A més de tot allò esmentat, alguns senyals de problemes neurològics en gossos joves, adults o ancians, pot ser l' alteració dels sentits:
- Olfacte: el gos no mostra interès per alguna cosa si no ho senti o visualitzi, no rastreja, si li oferim un premi que no pot veure no ho detecta o si li posem davant una olor forta i que no sol agradar-los com el vinagre no mostren un rebuig. Pot ser un signe que el nervi olfacte està lesionat i ha de ser revisat pel veterinari.
- Vista: hi ha diferents nervis que hi estan involucrats. Si detectem que sobtadament, el nostre animal sembla que no veu correctament (es mostra més insegur en caminar, xoca amb objectes, ensopega als graons, etc), el veterinari haurà de realitzar un examen neurològic i oftalmològic complets per esbrinar-ne la causa.
- Oïda: amb l'edat, el nostre gos pot anar perdent capacitat auditiva per degeneració de les seves estructures. No obstant això, també es pot deure a una lesió neurològica i una vegada més, les causes poden ser diverses (cosa que hem descrit anteriorment que es coneix com a síndrome vestibular) i sovint estarà acompanyat d' alteracions en l'equilibri, ja que ambdós sentits estan molt relacionats.
- La dificultat per deglutir o llepar també pot respondre a una alteració neurològica. Pot anar acompanyada de sialorrea (salivació excessiva) o asimetria facial.
- Tacte: un animal amb una lesió neurològica a nivell espinal, pot perdre sensibilitat, a més d'habilitats motores. Per exemple, podeu presentar una ferida per portar arrossegant una extremitat i no mostrar molèsties ni dolor, podem tocar una zona sensible sense que reaccioni, etc. No obstant això, també es pot donar el cas contrari, és a dir, un augment de sensibilitat, sensació de formigueig o dolor neuropàtic en què poden arribar a autolesionar-se greument.
Què he de fer si el meu gos té problemes neurològics?
Si hem detectat un o diversos d'aquests senyals de mal alties neurològiques al nostre gos, serà de vital importància acudir al nostre veterinari, qui avaluarà el cas i ens podrà remetre a un veterinari especialitzat en neurologia per realitzar les proves neurològiques en gossos que consideri pertinents.
