L'insulinoma caní és un tumor que afecta el pàncrees endocrí. En concret, és una neoplàsia que involucra les cèl·lules beta pancreàtiques, les quals produeixen un alliberament excessiu i mantingut d'insulina, que alhora provoca una disminució dels nivells de glucosa a la sang. Encara que es poden trobar tant proliferacions benignes com malignes, per desgràcia a l'espècie canina són més freqüents les formes malignes (carcinomes).
Si vols conèixer més sobre el insulinoma en gossos, no et perdis el següent article del nostre lloc on detallem elssímptomes, causes i tractament d'aquesta mal altia tumoral.
Què és un insulinoma en gossos?
Abans de definir què és un insulinoma, és important que expliquem l'estructura i la funció de l'òrgan que es veu afectat per aquesta patologia: el pàncrees. El pàncrees és una glàndula que es compon de dues parts, cadascuna de les quals té una funció determinada:
- El pàncrees exocrí: es relaciona amb l'aparell digestiu, ja que secreta el suc pancreàtic, necessari per a la digestió dels aliments.
- El pàncrees endocrí: conté els anomenats illots de Langerhans, que al seu torn estan formats per cèl·lules alfa (secretores de glucagó), cèl·lules beta (secretores d'insulina) i cèl·lules delta (secretores de somatostatina). És a dir, està relacionat amb el sistema endocrí, en concret, amb el sistema hormonal que regula els nivells de glucosa a la sang.
Coneguda l'estructura i la funció del pàncrees, podem passar a explicar en què consisteix aquesta patologia. L'insulinoma caní és un tumor de les cèl·lules beta pancreàtiques, és a dir, de les cèl·lules encarregades de la producció d'insulina. La insulina és una hormona que es lliura com a resposta a la presència de glucosa a la sang i que permet que la glucosa penetri a les cèl·lules per ser utilitzada com a font d'energia. A l'insulinoma, les cèl·lules tumorals produeixen una secreció excessiva i permanent d'insulina, fet que comporta que els animals es mantinguin contínuament en un estat dehipoglucèmia (baixos nivells de glucosa en sang).
Dins de l'insulinoma, podem trobar proliferacions benignes (adenoma) i malignes (carcinoma)Els carcinomes pancreàtics tenen una taxa de mortalitat alta i solen metastatitzar amb freqüència al mesenteri, fetge, melsa i nòduls limfàtics regionals, encara que per sort es tracta de tumors poc freqüents a l'espècie canina.
L'insulinoma caní sol aparèixer en gossos d'edats compreses entre els 3 i els 14 anys, encara que són més freqüents en edats avançades (a partir dels 9 anys). No hi ha una predisposició sexual, però sí racial, amb més incidència en el pastor alemany, el golden retriever, el canitxe, el setter irlandès, el fox terrier i el boxer.
Símptomes d'insulinoma en gossos
Els signes clínics associats a l'insulinoma caní es produeixen com a conseqüència de la hipoglucèmia mantinguda i de l'estimulació del sistema simpàtic adrenal. En concret, als gossos amb insulinoma es pot observar:
- Debilitat i letargia: pel dèficit de glucosa a nivell del sistema nerviós central.
- Conductes anormals, nerviosisme.
- Debilitat del terç posterior, rampes i fasciculacions musculars.
- Col·lapse.
- Ataxia(incoordinació).
- Crisis convulsives.
Altres signes clínics menys freqüents que es poden detectar en aquests pacients són: poliúria i/o polidípsia, polifàgia, anorèxia, augment de pes, diarrea, síncope, inclinació del cap, incontinència urinària i ceguesa.
Causes d'insulinoma en gossos
L'etiologia exacta de l'insulinoma en gossos es desconeix Com totes les neoplàsies, l'insulinoma es produeix per una alteració genètica que dóna lloc a una proliferació cel·lular desorganitzada. Tot i això, es desconeix quina és la causa concreta que desencadena aquesta alteració genètica.
Diagnòstic d'insulinoma en gossos
El diagnòstic de l'insulinoma caní ha de basar-se en els punts següents:
- Història clínica i exploració física: com ja hem assenyalat, els gossos amb aquesta patologia presenten signes clínics associats fonamentalment a la hipoglucèmia mantinguda.
- Analítica sanguínia (hemograma i bioquímica): el paràmetre més indicatiu de l'insulinoma caní és la detecció d'un estat dehipoglucèmia en dejú (valors inferiors a 60 mg/dl), la qual es deu a la producció excessiva d'insulina per les cèl·lules tumorals. No obstant, per confirmar la hipoglucèmia no n'hi ha prou amb una determinació aïllada, sinó que cal fer una corba amb mesuraments cada hora, al llarg d'un període de dejú de 8 hores.
- Anàlisi histopatològica: es realitza un cop extirpat el tumor i permet confirmar el diagnòstic. Microscòpicament, les neoplàsies de cèl·lules pancreàtiques estan formades per cèl·lules ben diferenciades, amb escasses mitosis però gran facilitat per metastatitzar.
Tractament d'insulinoma en gossos
L'insulinoma en gossos té cura? En alguns casos sí que és possible extirpar-ho del tot, però en altres el resultat no és el desitjat. Hi ha dos possibles tractaments de l'insulinoma en gossos que s'estableixen segons l'edat i l'estat general del pacient.
Tractament quirúrgic
L'objectiu de la cirurgia és extirpar el tumor pancreàtic (total o, quan no sigui possible, parcialment)i extirpar les possibles metàstasis presents al mesenteri, el fetge o els nòduls limfàtics.
El tractament quirúrgic és recomanable, ja que encara que només sigui possible realitzar una extirpació parcial, els símptomes remetran durant un període de temps variable (de mesos a una mica més d'un any) i ajudarà a l'èxit de la teràpia mèdica. No obstant això, la cirurgia es desaconsella en pacients en estat crític, a causa dels riscos anestèsics.
Malgrat que la cirurgia sigui el tractament d'elecció en tots els pacients estables, cal tenir en compte que poden aparèixer una sèrie de complicacions postoperatòries:
- Pancreatitis: deguda al maneig del pàncrees durant la cirurgia. Per prevenir-ne l'aparició, cal fer un maneig suau del pàncrees durant la cirurgia, instaurar una fluidoteràpia adequada abans, durant i després de l'operació, i administrar una alimentació postoperatòria adequada.
- Diabetis mellitus: en extirpar el tumor, pot ser que el pàncrees no sigui capaç de sintetitzar la quantitat suficient d'insulina perquè la resta de cèl·lules beta queden atrofiades. En aquests casos, cal administrar insulina exògena fins que el pàncrees recuperi la seva capacitat funcional de produir insulina.
- Hipoglucèmia mantinguda: es produeix quan hi ha metàstasi que continuen produint insulina. En aquests casos, es requereix un tractament mèdic addicional.
Tractament mèdic
El tractament mèdic serà necessari tant en gossos en què la cirurgia estigui contraindicada, com en gossos en què s'ha realitzat una extirpació incompleta del tumor. Alhora, dins del tractament mèdic distingim dues situacions:
- Tractament de crisi hipoglucèmica aguda: és una situació d'urgència en què els animals pateixen una crisi convulsiva. En aquests casos, els cuidadors han d'estar previnguts i actuar amb rapidesa, fregant una solució ensucrada (com melmelada o mel) a la cavitat oral La mucosa oral té la capacitat d'absorbir amb rapidesa la glucosa continguda en aquests aliments, resolent així la crisi convulsiva en uns 30-120 segons.
- Tractament de la hipoglucèmia crònica o mantinguda: l'objectiu d'aquesta part del tractament és pal·liar els símptomes derivats de la hipoglucèmia i prevenir-la aparició de crisis agudes. No s'han de fer servir protocols quimioteràpics, atès que tots provoquen greus efectes secundaris. Per això, el tractament mèdic únicament ha d'anar encaminat a incrementar l'absorció de glucosa a l'intestí ia disminuir la secreció d'insulina. En concret, cal fer un tractament dietètic amb menjars freqüents, evitant els períodes de dejuni prolongat. Es recomana una combinació daliment sec i humit, juntament amb la pràctica dexercici molt suau. Al tractament dietètic se li ha de sumar un tractament farmacològic, amb glucocorticoides o diazòxid.
Pronòstic d'insulinoma en gossos
Per desgràcia el pronòstic de l'insulinoma caní és de reservat a dolent, ja que la majoria d'aquests tumors són malignes.
L'esperança de vida de gossos amb insulinoma depèn del tractament que s'instauri:
- En gossos que només reben tractament mèdic: l'esperança de vida és de 12 mesos.
- En gossos que se sotmeten a un tractament quirúrgic: un terç mor per complicacions intra o postoperatòries, un altre terç viu menys de 6 mesos i el terç restant pot tenir una esperança de vida de 12 a 14 mesos.
