Tant les puces com les paparres són paràsits externs que pertanyen al tall Arthropoda. Tots dos són artròpodes hematòfags capaços de parasitar diverses espècies animals, incloent aus, mamífers i rèptils. La seva importància com a espècies paràsites radica que no només són capaços de produir patologies per si mateixes, sinó que també poden actuar com a vectors i reservoris de múltiples mal alties.
Si vols conèixer quines són les principals diferències entre puces i paparres, segueix llegint aquest article del nostre lloc on t'expliquem els seus característiques i la importància que tenen com a paràsits dels nostres animals domèstics.
Característiques comunes entre les puces i les paparres
Com hem comentat, tant les puces com les paparres pertanyen al tall Arthropoda. El fet que tots dos siguin artròpodes fa que tinguin una sèrie de característiques comunes:
- Tenen un exoesquelet quitinós: rígid en unes zones i elàstic en altres.
- Tenen apèndixs articulats: alguns dels quals s'han especialitzat en òrgans sensorials i altres estructures.
- Creixen mitjançant mudes o ecdisis: el que implica el despreniment periòdic de la cutícula per poder créixer.
Tant les puces com les paparres van adoptar costums paràsits, ja que tenien la necessitat d'alimentar-se i protegir-se. Així, van començar a habitar éssers superiors (aus, mamífers i rèptils) i es van convertir en ectoparàsits hematòfags Per adaptar-se al parasitisme, van haver de desenvolupar òrgans de fixació que els permetessin mantenir-se sobre els hostes i alimentar-se de la sang. En el cas de les puces, van desenvolupar lacínies, uns maxil·lars que els permeten perforar els teguments dels seus hostes. Les paparres van desenvolupar l'hipostoma, un aparell bucal amb forma de maça i ganxos dirigits cap enrere, que els impedeixen ser eliminats de la pell dels hostes.
Tots dos tipus d'ectoparàsits produeixen infestacions amb caràcter estacional Les puces solen tenir una major prevalença a les àrees geogràfiques amb humitats altes i temperatures mitjanes. En el cas de les paparres, la seva població augmenta en els mesos càlids (primavera i estiu) i comencen a decaure a la tardor.
Si vols saber més informació sobre els Animals artròpodes no dubtis a fer una ullada a aquest article que et recomanem.
Diferències en la morfologia de puces i paparres
Les puces
Les puces són insectes, concretament són insectes paràsits. Com en tots els insectes, el seu cos es divideix en tres segments: cap, tòrax i abdomen. D'aquests segments, en surten una sèrie de apèndixs articulats.
- Del cap surten les antenes i les peces bucals: al servei de l'alimentació.
- Del tòrax surten tres parells de potes: el tercer parell està molt desenvolupat, cosa que els dóna una gran capacitat de s alt de fins a 30 cm.
- Del abdomen surten els apèndixs al servei de la reproducció: òrgans copuladors al mascle i òrgan ovipositor a les femelles.
Tot i que les puces són insectes, no tenen ales (són àpteres), ja que les van perdre durant la seva evolució.
Les paparres
Les paparres, també conegudes com a ixòdids, són petits aràcnids. Els adults tenen el seu cos dividit en dos segments: el gnatosoma i l'idiosoma.
- El gnatosoma és l'aparell bucal: conté una sèrie d'apèndixs (quelícers i palps) per poder-se alimentar.
- L'idiosoma: forma la resta del cos, conté els apèndixs locomotors (4 parells de potes) i els apèndixs reproductius (tubercles o ventoses copuladores al mascle i l'òrgan de Gené a les femelles).
Diferències en el cicle biològic de puces i paparres
Una altra de les diferències entre puces i paparres en què ens hem de fixar és el cicle biològic. Les puces són insectes holometàbols, cosa que vol dir que realitzen una metamorfosi completa El seu cicle biològic travessa els estats d'ou, larva, pupa i adult Les femelles adultes dipositen els ous sobre l'animal parasitat, que cauen a terra després d'unes hores. Dels ous surten les larves, que evolucionen a pupes. Finalment, es transformen en adults que parasiten nous hostes. Cal destacar únicament les puces adultes són hematòfagues i paràsites.
En el cas de les paparres, el seu cicle biològic travessa per els estats d'ou, larva, nimfa i adult La femella gràvida posa l'ou a terra, del qual surt una larva que puja a l'hospedador. Depenent del gènere de la paparra, els diferents estats es poden desenvolupar al mateix hoste o en diferents hostes, que alhora poden ser o no de la mateixa espècie. Independentment del nombre d'hostes que intervinguin en el cicle biològic, finalment es formaran els adults i, després de la fecundació, les femelles cauran a terra per ovipositar, tancant així el cicle. Per tant, en el cas de les paparres, tots els estats evolutius poden ser paràsits.
Si tens més curiositat sobre les paparres, pots esbrinar Quant de temps viu una paparra en aquest article del nostre lloc.
Diferències en l'especificitat de puces i paparres
Les puces són paràsits molt poc específics, cosa que significa que una mateixa espècie de puça pot parasitar diferents espècies animals quan el seu hostal habitual no està disponible. Les principals espècies de puces que parasiten els nostres animals de companyia són Ctenocephalides felis, Ctenocephalides canis, Pulex irritans i Echidnophaga gallinacea.
A diferència de les puces, a les paparres la especificitat per l'hoste també és baixa, encara que una mica superior que a les puces. A continuació, destaquem les principals famílies i gèneres de paparres que parasiten els nostres animals domèstics:
- Família Ixodidae: s'anomenen paparres dures perquè tenen un escut dorsal que en els mascles cobreix la totalitat del seu dors ia les femelles només una part. Destaquen els gèneres Ixodes, Rhipicephalus, Hyalomma, Dermacentor i Haemaphysalis, coneguts per ser vectors de la piroplasmosi (babesiosi i theileriosi). Aquí podeu trobar més informació sobre la Piroplasmosi equina.
- Familia Argasidae: s'anomenen paparres tous atès que no tenen escut dorsal. Els gèneres més importants són el gènere Ornithodoros (parasita mamífers; al porc té gran rellevància per ser transmissora de la Peste Porcina Africana) i el gènere Argas (parasita aus).
- Gènere Dermannysus: és un paràsit d'aus, encara que en absència d'aus pot parasitar l'home. Es caracteritzen per tenir un color vermellós quan s'alimenten de sang.
- Gènere Varroa: parasita les abelles, concretament les larves de les abelles que es troben dins la cel·la de cria.
Diferències en el tractament davant de les puces i les paparres
En cas de infestació per puces, s'ha de realitzar un tractament tant del medi ambient com dels animals:
- Medi ambient: en cas que sospitem que tenim puces a casa nostra és important actuar amb rapidesa i eficàcia. Hem d'aspirar tots els racons de la casa (catifes, moquetes, entapissats, etc.) i rentar tots els materials tèxtils (roba, llençols, etc.) a alta temperatura (60 ºC). Després cal aplicar un tractament emprant pólvores insecticides, aerosols, nebulitzadors o polvoritzadors mecànics. Podeu trobar més informació en aquest altre post sobre Com eliminar puces de casa?
- Animals: s'ha de tractar els animals amb un adulticida i un IGR (Regulador de Creixement d'Insectes). L'adulticida actuarà sobre els paràsits adults, mentre que l'IGR inhibirà el desenvolupament de la quitina de la puça, trencant el cicle i impedint que es desenvolupi.
En el cas de infestació per paparres, el tractament podrà abordar-se usant diferents estratègies:
- Control químic: mitjançant fàrmacs acaricides. Hi ha diferents principis actius eficaços davant de les paparres (piretrines, fenilpirazols, lactones macrocícliques i isoxazolines) i diferents formes d'aplicació (pipetes, collarets, banys, pour on, etc.). Se seleccionarà el principi actiu i el mode dadministració en funció de lespècie animal. Si vols saber Com posar una pipeta a un gos?, no dubtis a visitar aquest article.
- Control biològic: consisteix en l'ús de bacteris, fongs i nematodes, ja que són enemics naturals de les paparres. Són eficaços davant d'ous, larves i adults, encara que molts encara estan en fase d'experimentació.
- Vacunes: encara que la majoria es troben en fase d'experimentació, ja hi ha algunes vacunes per tractar les infestacions per paparres, com la destinada a Boophilus microplus al bestiar boví. Aquestes línies de recerca són importants, ja que en el futur es poden convertir en una alternativa real per al control de paparres.
Et recomanem que llegeixis aquest altre post del nostre lloc sobre Com eliminar paparres de casa?
Com diferenciar una puça d'una paparra?
Si et trobes un paràsit extern entre el pelatge de la teva mascota, però no saps diferenciar si es tracta d'una puça o una paparra, presta atenció als punts següents, ja que et portem les principals diferències entre puça i paparra.
- Atendre la seva morfologia: atès que hi ha diferències importants entre ambdós tipus de paràsits. Les puces tenen un cos aplanat lateralment i tenen tres parells de potes, atès que són insectes. Per contra, les paparres tenen un cos aplanat ventralment i tenen quatre parells de potes, ja que són aràcnids.
- Fixar-se en la mida: les puces mesuren entre 1, 5-3 mm de longitud. Les paparres abans d'alimentar-se solen fer uns 3 mm, però després d'alimentar-se poden arribar a mesurar 1 cm.
- Advertir si s alten o no: les puces tenen la capacitat de s altar grans distàncies, cosa que les paparres no són capaços de fer. Per tant, si veus s altar petits paràsits entre el pelatge de la teva mascota, probablement tingui una infestació per puces. Per contra, si trobes un paràsit que es manté fix sobre la pell de la teva mascota, és probable que es tracti d'una paparra.
- Atendre el seu estat evolutiu: a les puces, només els exemplars adults són paràsits, mentre que a les paparres qualsevol estat evolutiu pot ser paràsit. Per tant, en el cas d'infestació per paparres podràs trobar des de larves i nimfes fins a adults.
- Fixar-se a la pell de la mascota: encara que no vegem els paràsits entre els cabells de la nostra mascota, podrem sospitar que té una infestació per puces quan trobem dejeccions a la pell. Per fer-ho, només hem d'humitejar un cotó amb aigua i passar-ho sobre els cabells de l'animal. Així les restes de sang digerida quedaran enganxades al cotó.
Importància de les puces i paparres en els animals
Les puces i paparres són ectoparàsits que tenen gran importància tant en els animals domèstics com en els animals silvestres, atès que:
- Produeixen acció patògena de forma directa: les seves picades donen lloc a lesions primàries com els habons o microabscessos, que poden ser aprofitats per les mosques per fer la posada i provocar una miasi (infecció per larves de mosca). També poden donar lloc a lesions secundàries com alopècia, eritema, seborrea i pioderma. A la fase crònica es poden produir hiperqueratosi, liquenificació i hiperpigmentació de la pell. A més, en ser hematòfags, poden produir anèmies importants quan els animals estan altament parasitats.
- Poden produir reaccions al·lèrgiques, com és el cas de la Dermatitis Al·lèrgica a la Picadura de Pulga (DAPP) que afecta gossos i gats. Produeixen quadres amb molta picor perquè produeixen una reacció d'hipersensibilitat davant d'un al·lergen de la saliva de la puça. En el gat les picades de puça també poden donar lloc a un procés al·lèrgic anomenat granuloma eosinofílic.
- Poden actuar com a vectors de bacteris, virus i paràsits: en ser artròpodes hematòfags, són capaços de transmetre agents patògens d'un animal a un altre com a conseqüència de la seva alimentació sanguínia. Les paparres poden transmetre patògens com Ehrlichia, Anaplasma, Rickettsia, Borrelia, flavivirus o Babesia. Les puces poden transmetre patògens com Bartonella, Rickettsia, poxvirus, Dipylidium i Acantocheilonema. En el seu paper com a vectors, també poden transmetre algunes mal alties humanes de gran importància com la mal altia de Lyme, l'ehrlichiosi, la babesiosi o la tularèmia.
- Poden ser reservoris: són una font d'infecció d'alguns agents patògens, com les paparres amb Babesia i Theileria.
