La diversitat d'aus al planeta inclou des de diminutes fins a grans espècies, que en certs casos ens fan recordar que estan emparentades amb els extints dinosaures. Aquests animals presenten variades característiques, algunes amb plomatges colorits, altres més monocromàtiques, també aquelles que emeten cants bonics o les que gairebé no vocalitzen. A més, generalment les relacionem amb animals que volen, però n'hi ha algunes que no són capaces de fer-ho.
En aquest article del nostre lloc et presentem una au amb alguns dels trets abans esmentats, la qual es coneix com a ñandú. Continua llegint i aprèn algunes de les característiques del ñandú, així com on viu, què menja i altres curiositats.
Característiques del ñandú
El ñandú és una au que es caracteritza per presentar els següents trets:
- És un animal de gran tamany. Depenent de l'espècie, l'alçada oscil·la entre 0,90 i 1,70 metres, mentre que el pes va des dels 15 fins als 36 kg.
- La forma del seu cos és ovular.
- Segons l'espècie, el nyandú pot tenir una coloració negra amb el cap i el coll gris marró, però de plomes clares cap a les extremitats inferiors. Altres són més aviat bruns o grisencs amb taques blanques que varien de mida segons l'espècie.
- El coll i les potes són llargues i tenen cuixes ben desenvolupades. Totes aquestes parts del cos tenen plomes, encara que no tan abundants.
- És una au no voladora, que té plomes suaus ia cada ala posseeix una arpa que utilitza per defensar-se.
- Corren a grans velocitats i no ho fan en forma recta, sinó en ziga-zaga, podent assolir fins a 60 km/h Vols saber si el nyandú es troba entre els animals més veloços? No us perdeu aquest altre article sobre els Animals més ràpids del món.
Tipus de ñandú
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) reconeix tres espècies de ñandú, les quals són:
- Rhea americana (Ñandú major): mesura entre 1, 34 i 1, 70 metres i pesa de 26 a 36 kg, sent els mascles més grans que les femelles. La regió superior del cos és grisa bruna, mentre que les zones superior i dorsal són negres i la ventral és clara o blanca.
- Rhea pennata (Ñandú menor): la seva dimensió oscil·la entre 0, 90 i 1 metre, amb un pes de 15 a 25 kg. En general és de color marró amb taques blanques als costats i la zona ventral és clara.
- Rhea tarapacensis: la seva dimensió, pes i coloració coincideixen amb el ñandú menor, però és més gris que l'anterior i amb menors taques blanques.
On viu el nyandú?
El ñandú és una au nativa de Sud-amèrica, la qual té una distribució per diversos països d'aquesta regió, generalment associats a pastures obertes. Així, l'espècie coneguda de forma comuna com a ñandú major es troba a Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai i Uruguai, mentre que el ñandú menor a Argentina i Xile. Per la seva banda, R. tarapacensis es distribueix a Argentina, Bolívia, Xile i Perú.
El tipus d'hàbitat del nyandú pot tenir certes variacions. La primera espècie s'ubica a sabanas, matolls, praderies i camps amb cultius, mentre que les altres dues en estepes, matolls i aiguamolls.
Què menja el nyandú?
L'alimentació del ñandú es basa principalment en plantes, però pel fet que també consumeix en menor grau certs animals, se'l considera un animal omnívorAquesta au menja generalment plantes i llavors En les èpoques d'abundància opta preferiblement per les lleguminoses, però, quan comencen a escassejar, inclou pastures i cereals.
Quant als animals que menja el ñandú, podem esmentar peixos, altres aus, vertebrats més petits i insectes Eventualment consumeix femta d' altres ñandús i també petites roques, les quals ajuden a processar l'aliment. Aquests animals solen obtenir laigua que requereixen de la vegetació que consumeixen.
Com es reprodueix el nyandú?
Aquesta és una au gregària que forma grups de fins a uns 30 individus. Tot i això, quan arriba l'època reproductiva, els mascles esdevenen territorials i redueixen l'agrupació exclusivament a un nombre màxim d'unes 12 femelles. El mascle líder copularà amb totes les femelles i cavarà un niu poc profund a terra que omplirà amb fulles. Després de copular, les femelles són portades al niu pel mascle perquè vagin posant els ous. De vegades, poden tornar en uns dies a pondre alguns ous més.
Una vegada que es forma la nidada col·lectiva, el mascle es torna molt agressiu i territorial amb tot el que s'aproximi al niu, inclusivament amb femelles que vulguin posar més ous, per la qual cosa aquestes fan les postes successives a una distància prudencial del mateix. Després, el mascle s'hi acosta i trasllada aquests ous amb la resta. Alguns es podreixen perquè no són encubats, cosa que atrau certs insectes dels quals el mascle s'alimentarà i també donarà als pollets en néixer.
La incubació dura entre 35 i 40 dies i, finalment, acaben per ser viables entre 13 i 30 ous. Quan neix el primer ñandú comença a fer trucades que serveixen d'estímul perquè eclosionin la resta, de manera que el naixement es dóna gairebé sincronitzat i dura entre 24 i 28 hores aproximadament.
Els nyandús mascles són molt protectors, mantenen els joves prop fins a uns sis mesos, encara que hi ha casos en què fins i tot arriben a estar junts per més temps. Aquests animals tenen desenvolupat un instint paternal al punt que, si troben un pollet perdut, l'adopten per al seu grup.
Estat de conservació del ñandú
La UICN ha establert que el ñandú major i R. tarapacensises troben en la categoria de gairebé amenaçats , mentre que el ñandú menor és considerat com de menor preocupació.
En el cas de R. americana (ñandú major), les causes que amenacen l'espècie han tingut a veure amb la caça massiva per a la comercialització de la carn i la pell del ñandú, però també la transformació de l'hàbitat per a la ramaderia i l'agricultura és una altra raó d'afectació. Pel que fa a l'espècie R. tarapacensis, s'ha caçat per a consum de la carn i per a usos en medicina tradicional; per altra banda, el consum massiu d'ous ha influït en aquesta situació, així com l' alteració de l'hàbitat.
Encara que el ñandú menor s'ubica a la categoria assenyalada, la seva tendència poblacional es troba en descens, de manera que, igual que ñandú major, s'ha inclòs a l'apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres, que estableix certs mecanismes legals de control sobre les espècies en perill; mentre que R.tarapacensis s'ubica a l'apèndix I, el qual prohibeix la captura en els seus hàbitats naturals dels animals inclosos.
