Segrest corneal felí o degeneració corneal felina - Tractament, causes i diagnòstic

Taula de continguts:

Segrest corneal felí o degeneració corneal felina - Tractament, causes i diagnòstic
Segrest corneal felí o degeneració corneal felina - Tractament, causes i diagnòstic
Anonim
Segrest corneal felí - Tractament i causes
Segrest corneal felí - Tractament i causes

Per què el meu gat té un punt negre a l'ull? Poden preguntar-se els cuidadors de gats que pateixen de degeneració corneal felina o segrest corneal. Aquesta patologia consisteix en la degeneració focal de col·lagen juntament amb l'acúmul de pigment a la còrnia del gat afectat, cosa que es manifesta amb una taca negrosa orientada al voltant del centre de l'ull del petit felí.

A les etapes inicials es pot confondre amb una úlcera corneal, però el segrest evoluciona a un color fosc que no es tenyeix amb fluoresceïna. Aquest trastorn ocular produeix molt dolor en els nostres gats equivalent al grau de penetració a la còrnia, juntament amb signes com llagrimeig i parpelleig excessius, secreció mucopurulenta i fotofòbia, entre d' altres. El diagnòstic s'ha de fer ràpidament, detectant-ne la causa i sent tractada per solucionar el segrest de manera mèdica o quirúrgica segons la gravetat del quadre.

Què és el segrest corneal felí?

El segrest corneal felí, també anomenat degeneració corneal felina, consisteix en una afecció de la còrnia en què es produeix unadegeneració focal del col·lagen i la presència de porfirines que és un pigment marró. Aquest pigment es localitza a l'estroma superior de la còrnia de forma difusa i es transforma gradualment en una placa negra irregular que de vegades s'envolta de nous vasos sanguinis i que s'introdueix a l'estroma de la còrnia podent perforar i fins i tot fer que el gat perdi lull afectat.

Aquest trastorn de la còrnia apareix principalment en els gats entre els 2 i els 7 anys d'edat i generalment només n'afecta un de els dos ulls del felí. Pel que fa a la predisposició racial, el gat persa sembla patir-la amb més prevalença, encara que en altres races també pot aparèixer amb més freqüència com:

  • El siamès
  • El sphynx
  • L'himalai
  • El comú europeu
  • L'exòtic
Segrest corneal felí - Tractament i causes - Què és el segrest corneal felí?
Segrest corneal felí - Tractament i causes - Què és el segrest corneal felí?

Símptomes del segrest corneal felí

Els signes clínics que pateixen els gats amb segrest corneal són els següents:

  • Placa negrosa en posició més o menys central a l'ull del gat.
  • Dolor ocular.
  • Fotofòbia o intolerància a la llum.
  • Llagrimeig excessiu o epífora.
  • Parpalleig més freqüent o blefaroespasme.
  • Secreció mucopurulenta.
  • Edema corneal.
  • Neovascularització corneal.
  • Infiltrat cel·lular a la còrnia.
  • Protrusió de la membrana nictitant.

En general, es pot sospitar que un gat té un segrest corneal quan té una úlcera que no cicatritza o canvia de color, enfosquint-se, i el gat no vol obrir l'ull totalment, especialment quan hi ha molta llum, a més s'acompanya de dolor, secreció, llagrimeig i parpelleig excessiu.

Aquí podeu trobar més informació sobre l'Úlcera a l'ull del gat, les causes i el tractament.

Segrest corneal felí - Tractament i causes - Símptomes del segrest corneal felí
Segrest corneal felí - Tractament i causes - Símptomes del segrest corneal felí

Causes del segrest corneal felí

Ara que ja sabem què és el segrest corneal felí i els seus símptomes, veurem quines són les causes que el provoquen. Aquestes del segrest corneal felí no estan totalment establertes però es pensa que poden estar induïdes per una irritació contínua de la còrnia derivada de processos com:

  • Entropió
  • Úlceres corneals
  • Triquiasi
  • Alteracions de la pel·lícula llagrimal

La degeneració corneal felina també pot tenir un component hereditari, ser secundària a algun traumatisme i alguns autors suggereixen que la causa pugui ser la distròfia estromal primària.

Una altra causa que s'ha associat a segrest corneal felí inclou la infecció per herpesvirus felí tipus 1 (rinotraqueitis felina) pel fet que és habitual que aquest virus produeixi simptomatologia ocular com úlceres o conjuntivitis, aïllant-se fins al 50% dels casos d'aquesta afecció.

Diagnòstic del segrest corneal felí

Per diagnosticar un segrest corneal en un gat cal fer una exploració completa de l'ull, començant amb visualitzar l'ull amb una llum blanca per veure el color del segrest, notant una taca fosca més o menys centrada en la còrnia que generalment està envoltada de nous vasos sanguinis i que es tenyeix amb Rosa de Bengala i no amb fluoresceïna.

És una bona idea realitzar també un test de Schirmer per determinar la quantitat de llàgrima produïda i el mesurament de la pressió intraocular amb un tonòmetre, així com explorar el fons de l'ull.

Per poder diagnosticar una infecció per herpesvirus felí, caldrà:

  • Prendre una mostra de la conjuntiva.
  • Realitzar una PCR.
  • Ús de la Tomografia de Coherència Òptica: és una tècnica útil per al diagnòstic d'aquesta afecció i que no requereix la sedació del gat en no contactar amb la superfície corneal, per la qual cosa no sent dolor. Aquesta tècnica consisteix en l'emissió d'una font de llum infraroja que penetra als teixits de l'ull i es reflecteix a la retina i que quan torna, la llum crea una interferència que produeix una imatge de color que mostra les estructures de l'ull i les mesures en base a colors, sent els freds els que indiquen menor gruix i els càlids major gruix.

Deta tècnica s'utilitza per al diagnòstic, la decisió de la tècnica quirúrgica de tractament i per al control postoperatori per valorar la continuïtat de les capes i la integració de l'empelt a la còrnia.

Segrest corneal felí - Tractament i causes - Diagnòstic del segrest corneal felí
Segrest corneal felí - Tractament i causes - Diagnòstic del segrest corneal felí

Tractament del segrest corneal felí

El tractament del segrest corneal felí és mèdic o quirúrgic depenent de la gravetat, a més de tractar la causa que l'hagi originat, que va des de lús de fàrmacs a cirurgia per corregir els danys de lull que causin irritació.

Depenent del grau de dolor i profunditat del segrest, es realitzarà un tractament mèdic.

  • En els casos més lleus: consisteix en l'ús de col·liris antibiòtics (freqüentment amb tobramicina, cloranfenicol o ciprofloxacina), antiinflamatoris (prednisolona o dexametasona) o pomades oftàlmiques, juntament amb interferó 2alfa recombinant i tractament antivíric (idoxiuridina, aciclovir, trifluorotimidina) en cas de rinotraqueitis associada.
  • En els casos de més profunditat del segrest i més dolor: caldrà el tractament quirúrgic mitjançant la realització de tècniques com la queratotomia, que consisteix en la retirada del teixit mort perquè la còrnia es pugui regenerar.
  • En els casos de molta profunditat: seran necessaris els empelts corneals per emplenar la zona remoguda. Altres tècniques menys utilitzades són la translació corneo-conjuntival, els penjalls o els trasplantaments de còrnia.

Recomanat: