El complex granuloma eosinofílic felí és un grup de mal alties freqüents en els gats que pot presentar tres formes clíniques: úlcera indolent, placa eosinofílica i granuloma eosinofílic. Estan constituïts per una histologia semblant, una inflamació amb abundants eosinòfils (cèl·lules que intervenen en la resposta immunitària davant infeccions, reaccions al·lèrgiques o processos inflamatoris, entre d' altres), sent l'úlcera indolent la que menys presenta, així com tampoc picor ni dolor. S'aprecia degeneració del teixit de col·lagen en el cas del granuloma eosinofílic i la placa eosinofílica causa molta picor en els gats afectats. El diagnòstic definitiu que el diferenciarà d' altres mal alties amb lesions semblants serà la histopatologia, a partir d'una biòpsia, encara que la citologia també pot ser molt útil per al mateix.
Què és el complex granuloma eosinofílic felí?
El complex granuloma eosinofílic comprèn un grup heterogeni de lesions cutànies, mucocutànies i de la cavitat oral, que són patrons d'una reacció cutània resultat d'hipersensibilitats subjacents. S'agrupen des del punt de vista histopatològic i clínic en tres formes: placa eosinofílica, granuloma eosinofílic i úlcera indolent Aquestes formes clíniques es poden presentar al mateix gat totes a alhora o de forma successiva.
En totes les formes és comú el component predominant eosinòfil als teixits, a causa d'una acció quimiotàctica o d'atracció que fan certs agents, entre ells microorganismes, paràsits com les puces o reaccions d'hipersensibilitat com a dermatitis atòpica, reacció adversa a l'aliment oa les puces o mosquits. Com a conseqüència, es produeix una reacció inflamatòria amb permanència dels eosinòfils que farà que aquesta reacció persisteixi, cosa que portarà a la formació d'un volum amb grànuls d'eosinòfils, que alliberen proteïna bàsica principal o catiònica i comporta, en alguns casos, una necrosi del col·lagen.
Símptomes de complex granuloma eosinofílic en gats
Com diem, principalment es presenta en tres formes, per la qual cosa detallarem els símptomes que pot presentar un gat a cadascuna d'elles:
Símptomes de la placa eosinofílica
És la forma clínica més pruriginosa (causa molta picor), que afecta especialment els gats entre els 2 i els 6 anys i es limita a les zones ventrals com l'abdomen, la cara interna del cuixa o la zona inguinal i es pot acompanyar de augment de grandària dels nòduls limfàtics Sol ser més freqüent a la primavera per la sensibilitat a les puces o al·lèrgens ambientals, així com també per al·lèrgens de l'aliment.
Les lesions tenen forma oval o circular, desproveïdes de pèl i amb vores circumscrites, simples o multifocals, molt inflamatòries, amb picor, envermellides i constitueixen plaques amb molta exsudació que provoca que el gat no pari de llepar-se.
Símptomes del granuloma eosinofílic
També s'anomena granuloma lineal o col·lagenolític, on la zona afectada pateix dany al col·lagen. Les lesions no semblen ser pruriginoses ni tenir predisposició a cap raça, edat o sexe. Solen trobar-se com línies de lesions elevades al·lopèciques, envermellides i d'aspecte granulat a la regió posterior de les cuixes, en un patró associat a l'empolainament del gat.
Altres localitzacions són el mentó, llavi inferior, cavitat oral i fins i tot el nas, musell i les unions dels coixinets i la pell dels dits. Els nòduls de la cavitat oral es troben generalment en la llengua o el paladar tou i es poden observar en ocasions focus blanquinosos que corresponen a les zones on s'ha produït el dany al col·lagen i no solen interferir en la masticació i l'aprehensió.
Sol ser degut a una hipersensibilitat a puces, al·lèrgia, dermatitis atòpica o al·lèrgia alimentària.
Símptomes de l'úlcera indolent
També es diu úlcera eosinofílica i afecta principalment les femelles entre 5 i 6 anys, limitant-se a la unió mucocutània del llavi superior Son lesions al·lopèciques, brillants, ben delimitades que s'engruixen i augmenten de coloració (eritema), donant-los aspecte de "carn cuita" i fins i tot s'ulceren. Tot i això, malgrat la seva aparença desagradable, no causen ni dolor ni picor.
Pot començar amb un petit embalum que s'ulcera i s'estén cap al nas, especialment si el gat es llepa repetidament, cosa que causa més mal que la mateixa lesió. Hi ha alguna evidència que pot ser deguda a una al·lèrgia a les puces o altres al·lèrgens, però en moltes ocasions és impossible saber-ne la causa i es cataloga com a "idiopàtica".
Diagnòstic del complex granuloma eosinofílic felí
Reconèixer les lesions del complex granuloma eosinofílic en gats no sol tenir gaire complicació i amb una anamnesi i història clínica detallada es pot arribar a plantejar la causa al·lèrgica possible. Sempre s'ha de fer un diagnòstic diferencial amb altres mal alties de pell o que poden donar lesions semblants a l'úlcera indolent oa úlceres i granulomes de la cavitat oral felina, com:
- Mastocitoma.
- Carcinoma de cèl·lules escamoses.
- Herpesvirus.
- Calicivirus.
- Criptococosi.
- Pènfig vulgar.
- Linfosarcoma.
- Fibrosarcoma.
- Estomatitis plasmocitaria.
Es poden realitzar cultius bacterians i antibiograma per donar més informació sobre un possible origen bacterià i l'antibiòtic adequat per al tractament. D' altra banda, els raspats cutanis permeten descartar un origen parasitari. Així mateix, a l'anàlisi de sang, especialment al granuloma oa la placa eosinofílica, hi pot haver eosinofília (augment de recompte dels eosinòfils).
El diagnòstic definitiu ho donarà la citologia o la biòpsia, per la qual cosa s'ha de prendre mostres de la lesió per a la seva anàlisi i detecció dels canvis associats a les lesions del complex del granuloma eosinofílic felí:
- A la citologia de les lesions categoritzades com a placa o granuloma eosinofílic s'evidenciaran macròfags i eosinòfils, mentre que l'úlcera indolent no hi haurà tanta predominància d'eosinòfils, però sí abundants macròfags i bacteris.
- A la biòpsia cutània, l'examen histopatològic mostra en el cas del granuloma eosinofílic inflamació granulomatosa amb àrees focals de degeneració del col·lagen envoltades de abundants eosinòfils, seguits d'un menor nombre de macròfags i mastòcits i cèl·lules gegants multinucleades en empalitzada. En el cas de la placa eosinofílica, s'observa inflamació espongiòtica a la dermis i predomini d'eosinòfils que es pot estendre al teixit subcutani; les cèl·lules ordi, macròfags i limfòcits també poden estar presents, però en menor nombre. A l'úlcera indolent, s'observaran infiltrats difusos d'eosinòfils juntament amb neutròfils, macròfags i mastòcits, però moltes vegades les biòpsies es realitzen en fase crònica i es veurien limfòcits, cèl·lules plasmàtiques, neutròfils (més com més gran sigui el grau d'ulceració). macròfags i fibrosi. L'anàlisi histopatològica és molt útil per descartar altres mal alties com ara tumors o mal alties immunomediades, ja que el tractament i el pronòstic seria molt diferent.
Tractament del complex granuloma eosinofílic felí
El principal és identificar i eliminar la causa d'hipersensibilitat o al·lèrgia. Cal aplicar un tractament antipulces i dieta d'eliminació per trobar una intolerància alimentària. Això no obstant, això últim és un procés molt més llarg i complicat, per la qual cosa se sol començar a tractar aquestes lesions mitjançant els tractaments següents:
- Glucocorticoides per reduir el nombre dels eosinòfils i millorar les lesions. Són considerats el tractament d'elecció per a les tres formes del complex granuloma eosinofílic felí. Es pot utilitzar prednisolona a 2-4 mg/kg/dia per via oral al començament per reduir a 2 mg/kg cada 48 hores fins a la desaparició de les lesions. També es pot fer servir dosi de 4 a 5 mg/kg d'acetat de metilprednilsolona per via subcutània o intramuscular cada 2 setmanes, amb un màxim de 3 aplicacions, o dexametasona a dosi de 0, 1-0, 2 mg/kg cada 24 hores al començament i 0,05-0,1 mg/kg cada 72 hores per a manteniment per via oral o afegida al menjar. Si els corticoides són suspesos abans de la curació total de les lesions, aquestes tornaran a aparèixer.
- Immunosupressors per immunomodular el sistema immune a través de la immunosupressió. Es pot fer servir ciclofosfamida a dosis d'1 mg/kg per via oral, 4 dosis setmanals fins a les 4-6 setmanes i la resposta en la reducció de les lesions pot trigar entre 1-4 setmanes. També és freqüent l'ús de ciclosporina per reduir els eosinòfils amb dosis de 7 mg/kg cada 24 hores durant 4 setmanes i, si s'aprecia una bona resposta, es pot disminuir a dies alterns i després a 2 cops per setmana. El clorambucil és el fàrmac que s'escull quan els gats són refractaris als glucocorticoides, podent ser administrat juntament amb aquests a dosis de 0, 1-0, 2 mg/kg/dia o cada 2 dies fins a les 4-8 setmanes, però una vegada sigui determinada una resposta favorable a les lesions, cal reduir primer la dosi de glucocorticoides, seguides de la de clorambucil, sempre que segueixin remetent. El que es busca amb aquests tractaments és trobar la menor dosi possible que permeti la remissió de les lesions.
- Antihistamínics quan el gat presenti atòpia, hipersensibilitat a picades de puces o etiologia idiopàtica. Es poden fer servir maleat de clorfenamina i clorhidrat d'hidroxicina durant 15 dies consecutius. Tot i això, si no se sap la causa o el procés és molt crònic o incontrolable, sempre seran més útils els corticoides.
- Antibiòtics com amoxicil·lina-àcid clavulànic a 12, 5 mg/kg/cada 12 hores o trimetoprim-sulfametoxazol a 30 mg/kg /cada 12 hores, però el millor és l'antibiòtic determinat per l'antibiograma. El mínim de durada del tractament antibiòtic és de dues setmanes, i es prolongarà almenys fins a 10 dies després de la curació. Són especialment efectius en els casos d'úlcera indolent, ja que el seu origen s'associa principalment a bacteris.
- Àcids grassos sobre el menjar com a suplement en casos crònics durant 4-6 setmanes. Són més efectius per al granuloma eosinofílic.
- Cirurgia, criocirurgia o radiació per a determinat tipus de lesions que ho requereixin per ser molt cròniques, refractàries o difícils, especialment en els casos d'úlcera indolent.
En els gats tractats amb glucocorticoides es requereixen anàlisis de sang, bioquímica i anàlisi d'orina amb cultiu per controlar la supressió de la medul·la òssia i vigilar les complicacions com el desenvolupament d'una mal altia renal, infecció del tracte urinari o diabetis.
No has d'automedicar mai el teu gat perquè, com veus, és imprescindible realitzar un diagnòstic per establir el tractament.
Pronòstic
Els gats amb complex granuloma eosinofílic solen tenir bon pronòstic amb el tractament i les revisions adequades, tenint una major taxa de recidives de la mal altia els gats que són refractaris als glucocorticoides, necessitant un tractament més agressiu. Si s'aconsegueix determinar la causa desencadenant i evitar, les lesions haurien de desaparèixer per sempre.
De manera que, davant l'aparició de qualsevol lesió dermatològica de les que hem comentat al nostre gat (úlceres al llavi superior, lesions bucals, plaques a les zones ventrals o lesions a la cara posterior dels cuixes…), li piquin o no, és indispensable la visita al veterinari, per poder trobar aquest problema a temps i poder tractar-lo.
