De vegades, podem detectar en un o ambdós ulls del nostre gos una mena de boirina. És habitual que pensem que es tracta de cataractes, però el cert és que hi ha altres trastorns oculars que poden provocar laparició daquesta terbolesa ocular en gossos. No tots causaran problemes, com és el cas de l'esclerosi nuclear, de la qual parlarem en aquest article del nostre lloc.
A continuació, explicarem a què es deu la esclerosi nuclear en gossos, quins símptomes presenta, en què consisteix i com hem d'actuar.
Causes d'esclerosi nuclear en gossos
L'esclerosi nuclear en gossos es relaciona amb l'envelliment. Per tant, la causa que explica la seva aparició és l'edat Així, si el nostre gos és gran i li detectem una mena de boirina en un o els dos ulls, podem incloure l'esclerosi nuclear com a una de les possibles causes, encara que no és l'única, per això es recomana acudir al veterinari perquè ens ho confirmi o descarti. És fàcil que en els gossos avançats l'esclerosi nuclear es confongui amb cataractes i, atès que el tractament és diferent, és molt important tenir un diagnòstic encertat. En canvi, si el nostre gos encara és jove i els seus ulls apareixen tèrbols, no serà per una esclerosi nuclear.
En concret, l'esclerosi nuclear consisteix en una degeneració normal i progressiva del cristal·lí que es produeix com a conseqüència del pas del temps. El que passa és que es formen contínuament fibres a la zona perifèrica del cristal·lí, que pressionen cap al seu centre. Aquestes modificacions són les que es visualitzen com la boirina que observarem nos altres a l'ull. El cristal·lí perd la transparència com a resultat de la compressió que es produeix i, a més, s'endureix.
Diferència entre cataractes i esclerosi nuclear en gossos
Com dèiem, és habitual confondre ambdós problemes pel fet que presenten similituds en la seva simptomatologia. Tot i això, l'esclerosi nuclear passa com una degeneració del cristal·lí pròpia de l'edat, mentre que la cataracta es defineix com l'opacitat del cristal·lí i succeeix per una trencament en el teixitdel mateix. A l'esclerosi no hi ha trencament. Consulta aquest altre article per aprendre a identificar una cataracta i no dubtis a acudir al veterinari en cas de sospitar de qualsevol d'aquests problemes: “Carcades en gossos”.
Símptomes d'esclerosi nuclear en gossos
L'únic símptoma de l'esclerosi nuclear als gossos és la detecció d'una boirina blavosa sobre el cristal·lí El cristal·lí separa els segments anterior i posterior del globus ocular. És una estructura transparent amb forma de lent biconvexa situada després de la pupil·la i la funció de la qual és l'enfocament dels objectes a diferents distàncies gràcies a la contracció dels músculs ciliars, encara que en els gossos aquests són febles, per la qual cosa no destaquen precisament pel seu bona acomodació del cristal·lí.
Un gos amb esclerosi nuclear tindrà, com a conseqüència de les modificacions provocades per l'edat, una boirina de color blavós al cristal·lí. És fonamental saber que aquesta degeneració no suposa cap problema per a la visió. El gos veu com sempre perquè el canvi que es produeix no és significatiu i ha tingut temps d'anar-hi acostumant de mica en mica.
Per tant, en general, una boirina sense cap altre canvi ni símptoma en un gos gran orienta el diagnòstic cap a l'esclerosi nuclear. Al contrari, si la boirina s'acompanya d'un gos desorientat, que ensopega amb els objectes o presenta qualsevol altre mal a l'ull, és més probable que pateixi alguna patologia i no esclerosi nuclear. Però cal tenir en compte que un gos més gran pot presentar alteracions com les esmentades per altres causes, al marge de les oculars. Per exemple, un gos amb síndrome de disfunció cognitiva que es mostri desorientat i, a més, amb la boirina sobre el o els ulls ens pot fer pensar que no veu bé, quan, en realitat, són trastorns independents. Passa el mateix en aquells exemplars que pateixen artrosi i, en moure's menys, ens porten a interpretar, equivocadament, que la causa és un dèficit de visió. D'aquí ve la importància d'anar al veterinari per obtenir un diagnòstic correcte.
De fet, es recomana que tots els gossos a partir de, aproximadament, els set anys de vida, acudeixin almenys una vegada a l'any al veterinari per a una revisió general. Aquesta permetria detectar, de manera precoç, els problemes oculars, entre d' altres. Finalment, cal tenir en compte que en alguns gossos es pot detectar esclerosi nuclear a edats no tan avançades, aproximadament cap als sis anys de vida. Aquests exemples reiteren la necessitat que sigui sempre el veterinari qui confirmi o descarti el diagnòstic.
Tractament de l'esclerosi nuclear en gossos
No hi ha tractament per a l'esclerosi nuclear És una degeneració produïda per l'edat, per tant, és irreversible. En qualsevol cas, tampoc cal tractar, ja que no és una patologia, sinó una alteració que podem considerar fisiològica i que, més enllà del canvi de coloració de l'ull, que no té més repercussions que l'estètica, no afecta gens a la qualitat de vida del gos. Ni el fa mal ni el molesta ni li dificulta gens la seva visió o encara menys provoca ceguesa. Tampoc es complicarà ni perjudicarà la salut ocular de cap altra manera.
Així doncs, si el veterinari diagnostica que el teu gos té esclerosi nuclear, l'únic que has de fer és garantir que gaudeixi d'una bona qualitat de vida i rebi totes les cures que mereix. No et perdis aquest altre article on te'n parlem: "Guia completa de cures d'un gos ancià".
