La criptococosi felina és la mal altia sistèmica causada per fongs més freqüent en el gat, però, la seva incidència en la població felina és baixa. La criptococosi ocorre amb més freqüència a la zona nasal, mostrant un inflament que de vegades pot arribar a ser molt manifest, a causa del desenvolupament d'un granuloma fúngic. Altres vegades, la criptococosi afecta el pulmó, ulls, sistema nerviós o de forma sistèmica, quan passa a diverses zones del cos en distribuir-se per via hematògena o limfàtica. El tractament es basa en l'ús de teràpia destinada a acabar específicament amb el llevat i, de vegades, es realitza també la resecció del granuloma fúngic al gat.
En aquest article del nostre lloc parlarem sobre la criptococosi en gats, els seus símptomes i tractament, perquè coneguis millor aquesta mal altia tan comuna i aprenguis a identificar-la.
Què és la criptococosi felina?
La criptococosi felina és una mal altia infecciosa que afecta els gats i és causada per fongs, en concret l'agent fúngic més freqüentment aïllat és Cryptococcus neoformans, sent una mal altia associada a hàbitats on hi ha aus, especialment coloms, per trobar-se en la femta. També pot ser causada per Cr yptococcus gattii, generalment en zones de clima tropical o subtropical, i la font d'infecció són la matèria vegetal de certs arbres.
Es tracta d'un llevat de mida petita i de distribució per tot el món. Posseeix una càpsula, que a més de protegir-ho de la dessecació, dificulta que el sistema immune del gat el reconegui i desencadeni la resposta immunitària necessària per a la seva eliminació. No obstant això, és una mal altia amb baixa incidència.
En els gats, un factor de risc per al desenvolupament de la criptococosi per C. neoformans és la presència de mal alties immunosupressores com la leucèmia felina o la immunodeficiència felina. Tot i això, la infecció per C. gattii pot donar-se en individus sense afecció del sistema immune. Això no obstant, en els individus immunocompromesos la infecció sol ser més greu, mentre que els que tenen un sistema immune fort la infecció sol localitzar-se a la zona nasal, sense disseminar-se.
Com és la patogènia de la criptococosi?
La font d'infecció principal és la inhalació dels llevats, dipositant-se a l'aparell respiratori superior on produeixen granulomes nasals. Si arriben a les vies pulmonars baixes, causen granulomes al pulmó.
El fong es pot disseminar a altres llocs, com el sistema nerviós central per via sanguínia, limfàtica o per invasió local a través de la làmina cribosa de l'os etmoides que comunica cervell amb cavitat nasal. També poden arribar a altres localitzacions, com ara els ulls, la cara i la pell. Si es produeix una forma sistèmica greu de la mal altia, el llevat es pot disseminar a òrgans com la melsa, el cor, els ronyons, els òrgans digestius, el múscul o els nòduls limfàtics.
Símptomes de la criptococosi en gats
La criptococosi pot donar lloc a signes clínics molt diferents segons la localització del llevat i el seu grau de disseminació. Hi pot haver diversos tipus de criptococosi en gats: nasal, pulmonar, nerviosa, ocular i sistèmica.
Criptococosi nasal
En la criptococosi nasal en gats, els símptomes més comuns són els respiratoris, sent més freqüents els signes de vies respiratòries altes com:
- Secreció nasal uni o bilateral mucopurulenta o sanguinolenta.
- Rinitis.
- Finxó nasal.
- Granulomes.
- Estornuts.
- Estertors respiratoris.
- Dolor.
- Dificultat respiratòria.
Criptococosi pulmonar
Quan el llevat afecta els pulmons es produeixen granulomes, focus de pneumònia i infiltrats al voltant dels bronquis que produiran signes de vies baixes com:
- Tos.
- Dificultat respiratòria.
- Febre.
- Sons pulmonars.
Criptococosi nerviosa
La criptococosi també pot arribar al sistema nerviós, on es poden veure signes nerviosos que poden ser conseqüència de l'encefalitis o la meningitis per la presència del llevat al sistema nerviós central, com:
- Dilatació pupil·lar (midriasi).
- Alteració de la marxa.
- Incoordinació.
- Indiferència.
- Ceguera total o parcial.
Criptococosi ocular
Quan el llevat es dirigeix a l'ull, es produeix:
- Neuritis del nervi òptic.
- Coriorretinitis.
- Midriasi.
Criptococosi sistèmica
Quan la criptococosi afecta diverses localitzacions, es poden presentar multitud de símptomes, sent la forma més greu de la mal altia. Entre ells, destaquen aquests símptomes:
- Febre.
- Tos.
- Condensació pulmonar.
- Anorèxia.
- Pèrdua de pes.
- Debilitat.
- Ataxia.
- Úlceres en mucoses.
- Coixeres.
- Vòmits.
- Diarrea.
- Granulomes cutanis.
- Augment dels nòduls limfàtics.
Diagnòstic de la criptococosi en gats
El diagnòstic es realitza, a més de pels signes clínics i per la història clínica de l'animal, per proves de laboratori i complementàries, entre elles l'aïllament i la identificació del microorganisme mitjançant citologia i cultiu, així com la determinació de l'antigen de la càpsula del llevat. Detallem aquestes proves:
- La citologia es realitza mitjançant la punció de zones afectades, com els nòduls limfàtics, masses de la zona nasal o pell. Posteriorment, s'observa al microscopi amb una tinció, com ara Gram, blau de metilè, Wright i tinta xinesa, per visualitzar el microorganisme. Es tracta d'un organisme fàcil de detectar per la seva característica càpsula de polisacàrids.
- El cultiu es realitza a partir de mostres de líquid cefaloraquidi o exsudats. S'han d'incubar les mostres al mig agar Sabouraud o agar sang, a una temperatura entre 25 i 35 ºC. Després de 36-72 hores, en cas de ser positiu, apareixeran colònies brillants de color blanc crema. Les colònies de C. neoformans són menys mucoses que les de C. gattii. Per detectar el llevat cal visualitzar la càpsula i confirmar-ne les característiques bioquímiques com la capacitat de reducció de nitrats a nitrits i la d'hidrolització de la urea.
- Per detectar l'antigen de la càpsula, es realitza la prova d'aglutinació en làtex o ELISA, amb mostres de sèrum sanguini, líquid cefaloraquidi o orina. Aquesta prova té una elevada sensibilitat i especificitat al gat.
La radiografia de tòrax pot ser útil en el cas de la criptococosi pulmonar per visualitzar alteracions pulmonars i bronquials.
Tractament de la criptococosi felina
El protocol terapèutic de la criptococosi inclou el tractament amb antifúngics per acabar amb el llevat i la resecció quirúrgica dels granulomes. La resecció quirúrgica es realitza en gats amb granulomes en cavitat nasal com a complement del tractament mèdic amb antifúngics.
Els antifúngics més emprats per al tractament de la criptococosi felina són:
- Fluconazol: és l'antibiòtic d'elecció avui per ser el més efectiu i segur. Es fa servir una dosi de 50 mg/12 hores per via oral. També és efectiu en cas d'infeccions nervioses per travessar la barrera hematoencefàlica.
- Itraconazol: també és efectiu com el fluconazol, però pot ser tòxic per al fetge.
- Ketoconazol: és eficaç, però no és útil en la criptococosi nerviosa i pot donar lloc a efectes secundaris com vòmits i inapetència als gats.
- Amfotericina B amb 5-fluorocitosina és un tractament molt útil quan hi ha signes nerviosos. S'usava més fa uns anys.
En qualsevol cas, és important acudir a la clínica veterinària perquè sigui un professional qui confirmi la mal altia i estableixi el millor tractament. Mai no s'ha d'automedicar un gat.
