La rinotraqueítis felina és una mal altia vírica altament contagiosa, per la qual cosa la seva expansió es veu facilitada en els gats que viuen en col·lectivitats com les colònies del carrer, les protectores o els vivers. És una mal altia molt comú que segur que ens trobarem si en algun moment som cuidadors d'un gat, sobretot si aquest compta amb pocs mesos de vida.
En aquest article del nostre lloc parlarem de la rinotraqueítis felina, els símptomes que produeix així com el tractament més adequat. Tot el que cal saber, a continuació:
Què és la rinotraqueítis felina?
La rinotraqueítis és una mal altia vírica que pot estar causada per herpesvirus, calicivirus o ambdós i que afecta les vies respiratòries altes. És una patologia específica dels gats, molt contagiosa entre ells a través de les secrecions, però que no afectarà altres animals ni els humans.
Per això, hem d'implementar mesures per a evitar la seva propagació, canviant-nos de roba si contactem amb algun gat sospitós o aïllant el gat mal alt a casa si és que en tenim més d'un.
Es dóna amb molta més freqüència en gatets de pocs mesos d'edat o en adults que pateixen alguna altra afecció que faci que el vostre sistema immunitari es trobi debilitat. La millor prevenció és seguir el calendari de vacunació felí ja que, tot i que és una mal altia curable, pot arribar a causar greus danys i fins i tot la mort
Els símptomes de la rinotraqueítis felina
Aquesta mal altia provoca tos, esternuts i dificultats per ingerir aigua i aliment. A més s'acompanya de secreció nasal, cosa que afecta la respiració però, també, l'olfacte del gat, cosa que fa que senti menys atracció encara pel menjar. La secreció també pot ser ocular i és habitual que es compliqui el quadre amb l'aparició de infeccions bacterianes secundàries
Si en el procés intervenen calicivirus és normal que es presentin ferides a la boca El dolor que produeixen també incideix en la capacitat d'ingesta del gat, que, a més, és freqüent que presenti febre i letargia. Tot aquest quadre condueix a una deshidratació que, si no es tracta, pot acabar amb la mort del gat.
D' altra banda, la conjuntivitis felina, sense tractament, pot arribar a perforar la còrnia i causar finalment l'extirpació de l'ull afectat. És important, doncs, que acudim al nostre veterinari si observem algun d'aquests símptomes.
El tractament de la rinotraqueítis felina
Aquesta mal altia se sol diagnosticar en observar el quadre clínic que provoca. Les opcions terapèutiques dependran de la gravetat del quadre. En general es basen en hidratar el gat, animar-lo a menjar i administrar-lo antibiòtics, generalment d'ampli espectre, per combatre les infeccions bacterianes.
També es pot afegir analgèsia si el gat està molt adolorit o algun altre fàrmac per a símptomes concrets. La hidratació en els casos més greus haurà de ser intravenosa, cosa que suposarà l'ingrés del gat a la clínica. És molt important que mengi, per la qual cosa es recomana oferir-li aliment humit o algun que li agradi especialment. Si escalfem una mica el menjar ajudem a que li arribi millor la seva olor, incentivant-lo a menjar.
És molt important que complim el tractament fins al final, encara que vegem que hi ha milloria abans. També és bàsic el tractament ocular, que habitualment consisteix en un col·liri antibiòtic aplicat diverses vegades al dia.
Consideracions sobre la rinotraqueítis felina
Per acabar amb aquest article, us oferirem alguns consells:
- En tractar-se d'una mal altia molt contagiosa hem de extremar les mesures d'higiene.
- Encara que el nostre gat no surti a l'exterior nos altres podríem introduir el virus a la llar, per això es recomana vacunar-lo.
- Afecta més els gats més vulnerables com els de poca edat, els ancians, els immunodeficients o els que pateixen ja alguna altra mal altia.
- Les secrecions poden arribar a ser molt espesses, formant crostes en assecar-se al voltant del nas i els ulls. Hem netejar-les freqüentment amb una gasa o cotó mullat.
- Que el gat begui i coma és molt important pel que li hem de facilitar la tasca, especialment en aquells que presentin úlceres bucals.
- Encara que és possible curar-la, si no es tracta o l'animal està molt afeblit pot causar-li la mort.
- El virus roman a l'organisme del gat, convertint-se en portador de per vida amb possibilitat de seguir eliminant el virus, i la mal altia se'l pot tornar a manifestar en qualsevol moment.
- Al primer símptoma hem de procurar assistència veterinària per evitar que el quadre es compliqui.
- Els danys als ulls poden ser molt greus, arribant fins i tot a provocar lesions tan greus que obliguen a extirpar-los.
- Els gats que es recuperen poden tenir seqüeles.
- Mantenir el gat en bones condicions, ben alimentat i sense estrès afavoreix el seu sistema immunitari i, per tant, la resistència a aquesta i altres mal alties.
