Si el nostre gos apareix amb una inflamació sota les orelles que ens recorda a les g alteres que podem patir les persones, ens podem preguntar: " el meu gos pot tenir g alteres ?". La resposta és sí, encara que no és una mal altia freqüent i és estrany aquest tipus de transmissió, el nostre gos pot haver-se contagiat del virus que les causa en les persones, un virus emparentat amb el que provoca la mal altia del mocot caní que tant ha de sonar a els cuidadors de gossos.
Què són les g alteres en gossos?
Es denomina paperes a la inflamació de les glàndules salivals paròtides(parotiditis), que tenen forma de V i es localitzen sota cada orella del nostre gos, a la base del cartílag auricular. Les glàndules salivals majors canines consisteixen en quatre parells glandulars: paròtides, submandibulars, sublinguals i zigomàtiques que controlen la producció de saliva; al gat s'hi afegeix un quart parell, les glàndules molars. La saliva conté un enzim anomenat amilasa que descompon el midó en glucosa perquè sigui aprofitat per l'organisme, per això comença el procés digestiu.
En cadells, s'anomena paperes del cadell a la cel·lulitis juvenil, també anomenada pioderma juvenil o dermatitis granulomatosa estèril juvenil. Aquesta mal altia afecta gossos de menys de quatre mesos i causa edema del musell i regió periocular, amb pústules que passen a crostes a la regió del pavelló auricular que poden afectar la porció vertical del conducte auditiu tornant-se la zona engrossida i calenta al tacte amb possible desenvolupament d'otitis. El quadre progressarà a alopècia, enduriment de la pell i posteriorment apareixeran erosions i úlceres al musell i la barbeta. Es pot produir un augment dels nòduls limfàtics mandibulars que es poden ulcerar. La inflamació profunda (cel·lulitis) pot lesionar els fol·licles pilosos donant lloc a cicatrius.
Causes de g alteres en gossos
La patotiditis en gossos pot ser deguda a:
- Traumatismes com a cops amb inoculació de cossos estranys que poden inflamar i infectar la glàndula.
- Secundària a altres processos com una faringitis o càlculs salivals encallats en el conducte parotídeo que produeixin refredat del mateix amb inflamació de la glàndula. Pot ser també com a conseqüència de la mal altia del brot caní.
- De vegades, aquesta patologia està causada per una transmissió del virus que produeix g alteres en els humans a causa del contacte estret amb una persona amb la mal altia, és rar però hi ha hagut casos. Les persones són el reservori del virus i es transmet mitjançant contacte directe per aerosols, fòmits o orina. A més, també es pot produir en gats.
El virus causant de les g alteres pertany a la mateixa família que la mal altia coneguda com brot caní, un Paramyxoviridae, però a diferència del gènere al qual pertany el brot, que és un Morbillivirus, el virus de les g alteres pertany al gènere Rubulavirus. Es tracta d'un virus ARN que s'aïlla a la saliva, líquid cefaloraquidi, orina, encèfal, sang i altres teixits.
Símptomes de g alteres canines
El virus de la parotiditis té com a primera localització les glàndules paròtides, causant-ne una tumefacció dolorosa amb augment de la zona donant-los l'aspecte característic de les g alteres. El gos afectat mostrarà els següents signes clínics
- Inflamació de les paròtides més o menys manifesta
- Envermelliment i/o pus a la glàndula
- Enduriment de les glàndules per augment del teixit conjuntiu
- Febre
- Dolor
- Anorèxia
- Decaïment
- Letargia
- Pèrdua de pes
Depenent de la gravetat del procés, es pot prolongar la inflamació a les glàndules submandibulars i fins i tot afectar el nervi facial, causant una paràlisi facial. En cas d'observar qualsevol dels símptomes de g alteres en gossos, és fonamental acudir al veterinari.
Diagnòstic de les g alteres en gossos
La parotiditis lleu pot confondre's sobretot amb inflamació del teixit conjuntiu immediat o dels ganglis limfàtics subparotídeos, especialment si també han estat afectats. Amb la ecografia es pot diferenciar les g alteres d' altres patologies com adenitis, abscessos o càlculs als conductes salivals.
El diagnòstic d'aquesta mal altia es basa principalment en els antecedents, és a dir, cal completar una història clínica de l'animal, quan va iniciar el procés, si ha tingut algun incident que la va poder causar o si ha estat en contacte amb algú mal alt de g alteres.
El següent pas serà la palpació de la zona per determinar la gravetat de la inflamació, si es tracta realment d'una inflamació de les paròtides o es tracta d'un altre procés, així com la seva propagació als teixits i nervis immediats.
Un cop s'ha determinat que es tracta d'una afecció a les glàndules paròtides, s'hauran de fer anàlisi de sang al gos:
- A l'hemograma es veuran els leucòcits totals normals o disminuïts amb un augment dels limfòcits.
- Si la determinació de l'amilasa en sèrum està augmentada de 269-1462 U/l, es pot sospitar de patologia de les glàndules salivals (parotiditis o càlculs glandulars), entre altres processos com a mal altia pancreàtica, mal altia renal oligúrica (poca producció d'orina), trastorns intestinals o del fetge.
S'obtindran mostres de saliva, exsudat faringi o mucosa oral i es cercarà l'aïllament del material genètic del virus mitjançant PCR, o anticossos davant d' altres infeccions.
Com curar les g alteres als gossos? - Tractament
No hi ha cap medicament específic disponible per a les g alteres en gossos d'origen víric, el tractament de les g alteres en gossos serà simptomàtic, és dir, per pal·liar els símptomes que produeix la mal altia, com:
- Antipirètics i antiinflamatoris per baixar la febre i la inflamació.
- Fluidoteràpia subcutània o intravenosa si hi ha deshidratació per l'anorèxia.
- Nutrició amb aliments tous, fàcils d'ingerir i amb aigua abundant.
En cas de ser bacteriana, s'apliquen antibiòtics i s'han de drenar precoçment els abscessos en cas que n'hi hagi.
Pronòstic
En general, el pronòstic és bo i en menys de dues setmanes se solen curar Això sí, cal acudir a un centre veterinari perquè realitzin el diagnòstic correcte al nostre gos i li pautin el millor tractament, podent ajudar-se d'algun remei casolà, però sempre com a complement i no com a substitució a la consulta veterinària. Com a prevenció, si algú de la família té g alteres, ha de limitar el contacte també amb els seus gossos o gats a causa del risc de transmissió a aquests.
Remeis casolans per a les g alteres en gossos
Alguns remeis que es podrien realitzar per alleujar una mica el nostre gos és aplicar draps refrigerats sobre la zona, amb o sense substàncies amb propietats antiinflamatòries com el llençol de l'àloe vera o la camamilla. Un altre remei que pot alleujar una mica el dolor i la inflamació per les seves propietats antiinflamatòries és una pasta amb l'arrel fresca de gingebre col·locada directament a la zona inflamada.
Encara que aquests remeis poden resultar excel·lents complements al tractament veterinari, insistim, és molt important acudir a un professional perquè diagnostiqui la mal altia i la tracti.
