L'anorèxia als gossos consisteix en la f alta total de gana. No és una mal altia en si mateixa, sinó un signe clínic que acompanya múltiples mal alties. Per corregir-la, cal fer un diagnòstic precís de la patologia que l'està causant, instaurar un tractament específic i oferir-li al nostre gos una dieta més palatable per intentar incrementar la gana i interès pel menjar.
Què és l'anorèxia als gossos?
L'anorèxia als gossos consisteix en una pèrdua total de l'interès pel menjar, o el que és el mateix, una f alta total de gana. L'anorèxia és un signe clínic comú a múltiples patologies. És a dir, no és una mal altia en si mateixa, sinó la manifestació d'una mal altia en concret.
Com saber si un gos pateix anorèxia?
No podem parlar de símptomes d'anorèxia als gossos perquè, com diem, l'anorèxia ja és un signe clínic, no una mal altia. Ara bé, per saber si un gos veritablement està experimentant anorèxia, és important que diferenciem aquest terme d' altres com la «hiporèxia» i la «disrèxia». La hiporexia consisteix en una disminució parcial de la gana o un menor interès pel menjar de l'habitual. La disrèxia fa referència a un “ petit capritxós”, pel qual el gos rebutja el seu menjar habitual, però ingereix un altre tipus d'aliments.
Dit això, sabrem que un gos pateix anorèxia quan no vulgui menjar absolutament res. En funció del temps que porti sense menjar, s'observarà també una pèrdua de pes més o menys notable.
Causes d'anorèxia en gossos
L'anorèxia és un signe clínic molt inespecífic, la qual cosa significa que pot aparèixer associada a múltiples patologies. A continuació, expliquem les principals patologies i situacions patològiques en què podem observar anorèxia en gossos:
- Febre: el Centre Regulador Hipotalàmic (CRH) actua com a “termòstat” regulant la temperatura corporal. Quan el CRH detecta un increment de la temperatura corporal, intentar disminuir la producció endògena de calor, per a això disminueix la gana (entre altres coses). És per això que qualsevol causa que desencadeni febre (tant agents infecciosos com causes no infeccioses) podrà produir anorèxia.
- Dolor: qualsevol procés que causi dolor o malestar en un gos podrà produir anorèxia. Hem de prestar especial atenció al dolor abdominal, dolor al raquis (fonamentalment per hèrnies de disc cervicals) o dolor musculoesquelètic.
- Estrès: l'estrès i l'ansietat ocasionats, per exemple, per la solitud o la separació dels seus tutors, pot ser una causa d'anorèxia als gossos.
- Patologies digestives: qualsevol mal altia que afecti el tracte gastrointestinal pot produir anorèxia, començant per alteracions a la cavitat oral (lesions a la mucosa bucal o patologies dentàries). La mal altia periodontal sol ser una causa habitual d'anorèxia en gossos ancians. El megaesòfag i la gastritis crònica són causes habituals d'anorèxia en gossos adults.
- Patologies hepatobiliars: els primers signes que s'observen en mal alties hepàtiques com l'hepatitis crònica o els shunts portosistèmics són signes inespecífics com l'anorèxia.
- Pancreatitis: la inflamació del teixit pancreàtic origina un fort dolor abdominal que, al seu torn, pot donar lloc a anorèxia.
- Mal altia renal crònica (ERC): els pacients amb ERC solen presentar anorèxia com a conseqüència de la urèmia (acúmul de toxines urèmiques en sang) i l'anèmia. Hem de considerar l'ERC com a possible diagnòstic diferencial especialment en casos d'anorèxia en gossos ancians.
- Patologies endocrines: com hipoadrenocorticisme (Síndrome d'Addison), hiperparatiroïdisme o cetoacidosi diabètica.
- Anèmia: en els gossos anèmics podem trobar signes clínics generals com anorèxia, letargia i debilitat.
- Tumors: alguns tumors poden originar signes molt inespecífics, com anorèxia i pèrdua de pes. Per tant, hem de considerar els tumors com a possible diagnòstic diferencial, especialment en casos d'anorèxia en gossos adults.
- Tractaments quimioteràpics: els fàrmacs antitumorals no només actuen davant de les cèl·lules cancerígenes, sinó també davant de cèl·lules sanes de teixits que es multipliquen molt activament, com és el cas de l'epiteli gastrointestinal. Això fa que alguns fàrmacs quimioteràpics tinguin toxicitat gastrointestinal i originin anorèxia.
- Altres tractaments: alguns fàrmacs com els AINEs (Antiinflamatoris No Esteroideus), l'amiodarona, el metimazol o els acidificants urinaris com el clorur amònic pot produir anorèxia com a efecte secundari.
Diagnòstic de l'anorèxia en gossos
Com ja hem comentat, l'anorèxia és un signe clínic que podem observar en múltiples patologies canines. Per tant, quan un gos presenti anorèxia caldrà determinar quina és la causa que l'està produint per poder corregir-la. El protocol diagnòstic d'un gos amb anorèxia ha d'incloure:
- Exploració física completa: incloent la inspecció, palpació, percussió i auscultació. Serà especialment important fer atenció a l'existència de punts de dolor ia la presència de febre.
- Proves complementàries: depenent dels possibles diagnòstics diferencials, el teu veterinari/a podrà realitzar diferents proves complementàries, incloent tècniques de diagnòstic laboratorial (anàlisi de sang o d'orina, diagnòstic microbiològic, etc.) i tècniques de diagnòstic per imatge (radiografia, ecografia, TAC o ressonància).
Tractament per a l'anorèxia en gossos
Un cop s'ha diagnosticat la causa concreta que està originant l'anorèxia, caldrà instaurar un tractament específicPer tant, el tractament de l'anorèxia dependrà de la causa o patologia específica que l'estigui provocant, podent ser farmacològic o quirúrgic en funció de la causa. Sempre que n'hi hagi, s'instaurarà un tractament etiològic; en cas que no existeixi, cal limitar-se a instaurar un tractament simptomàtic per controlar els signes clínics de la mal altia que es tracti.
A més d'instaurar un tractament específic davant de la patologia causant de l'anorèxia, intentarem incrementar l'interès del nostre gos pel menjar emprant diverses estratègies. A continuació, us expliquem alguns remeis casolans per a l'anorèxia en gos.
Remeis casolans per a l'anorèxia en gos
Per corregir l'anorèxia en gossos, a més d'instaurar un tractament davant la causa específica, hem d'intentar augmentar la palatabilitat del seu dieta. Hem de tenir en compte que com més atractiu i apetitós sigui el menjar, més possible serà que l'ingerís. Per augmentar la palatabilitat, podem emprar diverses estratègies:
- Menjar humit: els gossos solen mostrar un major interès pel menjar humit que pel pinso sec, per la qual cosa pots optar per oferir-li el pinso habitual en la presentació humida per intentar incrementar el seu interès pel menjar. En aquest altre article t'ajudem a escollir el millor menjar humit per a gossos.
- Dieta casolana: com a normal general, els gossos habituats a una dieta basada en pinso comercial solen mostrar especial interès per la dieta casolana. Pots optar per oferir-li menjar casolà, encara que primer és important que consultis amb un veterinari especialista en nutrició animal per evitar qualsevol conseqüència indesitjada. Compartim un vídeo amb una recepta molt senzilla, apta per a problemes digestius ia la qual recomanem afegir proteïna d'origen animal per fer-la més completa.
- Increment del percentatge de greix o proteïna de l'aliment: generalment, les dietes riques en greix i proteïna resulten més palatables per als gossos. Tot i això, recorda consultar amb el teu veterinari abans de modificar els valors d'aquests nutrients a la dieta del teu gos, ja que pot tenir conseqüències molt negatives en cas de mal alts renals o amb pancreatitis.
En qualsevol cas, cal recordar que l'estrès és una de les causes que origina anorèxia als gossos. Per això, és important que en els animals amb la gana disminuïda no forcem la ingesta d'aliments, ja que podem originar un estrès que agreugi encara més l'anorèxia.
En cas que l'anorèxia no remeti amb el tractament i la dieta més palatable, caldrà fer una alimentació assistida mitjançant sonda nasogàstrica o tub d'esofagostomia, gastrotomia o jejunostomia.
