El ós marró (Ursus arctos) és un animal habitualment solitari, només se'ls veu en grups quan són cadells amb la seva mare, que solen estar amb ella durant alguns mesos o fins i tot anys. També formen agregacions al costat de zones de menjar abundant o en època de zel. Tot i el seu nom, no tots els óssos marrons tenen aquest color. Alguns individus són tan foscos que semblen negres, altres tenen un to daurat clar i d' altres poden presentar un pelatge grisenc.
En aquesta fitxa del nostre lloc us explicarem sobre aquesta mena d'óssos que compta amb 18 subespècies (algunes extintes). A Espanya tenim la subespècie ibèrica(Ursus arctos pyrenaica). Parlarem sobre les seves característiques físiques, hàbitat, alimentació i moltes altres curiositats.
Origen de l'ós marró
L'ós marró és originari de Eurasia i Amèrica del Nord, havent existit també a Àfrica, però aquesta subespècie ja està extinta. El seu avantpassat, l'ós cavernari, va ser divinitzat pels antics humans, sent una deïtat per a les cultures antigues
La presència d'óssos a Àsia i Amèrica del Nord és molt homogènia i les poblacions estan poc fragmentades, a diferència de les poblacions a Europa occidental, on la majoria han desaparegut, i queden relegades a zones muntanyoses aïllades. A Espanya, podem trobar óssos marrons a la serralada Cantàbrica i als Pirineus.
Característiques de l'ós marró
L'ós marró té moltes característiques de carnívor, com els seus ullals llargs i punxeguts per esquinçar carn i un tub digestiu curt. Els seus queixals, en canvi, són plans, preparats per picar vegetals. Els mascles poden assolir un pes de 115 kg i les femelles 90 kg.
Són plantígrads, és a dir, recolza completament les plantes de les potes en caminar. També poden alçar-se sobre les potes del darrere per veure millor, assolir menjar o marcar arbres. És capaç de grimpar i nedar. Són animals longeus, viuen entre 25 i 30 anys en llibertat i, alguns anys més quan viuen en captivitat.
Hàbitat de l'ós marró
Els paratges favorits dels óssos marrons són els boscos, on poden trobar una gran varietat d'aliments, fulles, fruits i altres animals. L´ós varia l´ús del bosc segons l´estació. Durant el dia, escava el terra per fabricar-se llits poc profunds i, durant la tardor busca zones més rocoses. Durant l'hivern, utilitzada coves naturals o les excava per hivernar i són anomenades oseras
Depenent de la zona on visquin, tenen territoris més o menys grans Aquests territoris són més amplis en zones boreals, tant a Amèrica com Europa. Els óssos que viuen en zones més temperades, en ser els boscos més espessos, tenen una font d'aliment més gran i necessiten menys territori.
Alimentació de l'ós marró
Malgrat tenir característiques de carnívor, l'ós bru porta una dieta omnívora, molt influenciada per l'època de l'any, on predominen els vegetals. Durant la primavera la seva dieta es basa en herbàcies i algun cadàver d' altres animals. A l'estiu, quan els fruits maduren, se n'alimenten, de vegades, encara que és molt rar, poden atacar el bestiar domèstic i seguir menjant carronya, a més busquen la preuada mel i formigues
Abans de la hibernació, durant la tardor, per augmentar la ingesta de greix, s'alimenten de glans de diferents arbres, com hagis i roures. És el moment més crític, ja que l'aliment comença a escassejar i en depèn l'èxit de supervivència de l'hivern. Els óssos necessiten menjar entre 10 i 16 kg d'aliment cada dia
Reproducció de l'ós marró
El zel de les oses té lloc a la primavera, tenen dos cicles que poden durar entre un i deu dies. Els ossens neixen dins la cova on la seva mare passa el període d'hibernació, durant el mes de gener, i hi passen un any i mig aproximadament, per la qual cosa les femelles poden tenir cadells cada dos anys. Solen néixer entre 1 i 3 cadells
Durant el zel, tant els mascles com les femelles copulen amb diversos individus diferents per així evitar l'infanticidi per part dels mascles, que no saben amb seguretat si són les seves cries o no.
La ovulació és induïda, per la qual cosa només es produeix si hi ha còpula, cosa que augmenta les possibilitats d'embaràs. L'òvul no s'implanta immediatament, sinó que queda flotant per l'úter fins a la tardor, quan es fixa i comença veritablement la gestació que dura dos mesos.
Hibernació de l'ós marró
A la tardor els óssos passen per un període de hiperalimentació, on ingereixen més calories de les necessàries per a la supervivència diària. Això els serveix per a acumular greixos i poder superar la hibernació, quan l'ós deixa de menjar, beure, orinar i defecar. A més, les femelles prenyades necessitaran energia per donar a llum i alimentar els seus cadells fins a la primavera, quan sortiran de l'osera.
En aquest període, el ritme cardíac disminueix de 40 pulsacions per minut a només 10, la freqüència respiratòria baixa a la meitat i la temperatura baixa uns 4 ºC.
