Els escríctids corresponen a una família de cetacis amb barbes, que actualment compten amb una sola espècie, Eschrichtius robustus, i de manera comuna se'ls coneix com balena grisa. Alguns estudis indiquen que està força emparentada amb altres cetacis misticets, com els rorquals, més que amb les mateixes balenes. Aquesta espècie va estar a punt de l'extinció a finals del segle XIX a causa de la seva caça massiva, principalment per a l'obtenció d'oli. De fet, durant molts anys es va pensar que estava extinta, fins que es va tornar a identificar al segle XX.
Són animals colossals, amb grans dimensions i capaços de migrar per milers de quilòmetres als oceans. Tot i la gran recuperació poblacional, problemes com el canvi climàtic podrien estar afectant-la actualment. Et convidem a continuar llegint aquesta fitxa del nostre lloc perquè et puguis documentar sobre aquest fabulós mamífer marí conegut com la ballena gris
Característiques de la balena grisa
La balena grisa és un dels cetacis més grans dels oceans. El nom comú fa referència al seu color gris intens; a més presenten pegats blancs al llarg del cos. Un aspecte comú que es visualitza a la pell és la presència d'uns crustacis paràsits, coneguts com a polls de balena i altres anomenats percebes de balenes. Addicionalment, en aquests animals és freqüent observar cicatrius, les quals també es tornen en una coloració blanquinosa. Un adult mesura entre els 11-15 metres de longitud i el pes varia de 30 a 45 tones.
La balena grisa posseeix un cap estreta, de forma relativament triangular, que tendeix a baixar i corbar-se en els orificis nasals que es troben sobre el cap. Posseeix aletes pectorals àmplies en forma de pala i també són evidents les aletes cabals, però la dorsal s'aprecia com una lleu pronunciació o petit gep. A partir d'aquesta i en direcció cabal, es formen unes espècies de artells o bultos carnosos, que tendeixen a variar d'un individu a un altre. La boca es corba cap amunt i és força llarga, cosa que dóna l'aparença de partir el cap en dos. D' altra banda, presenten barbes que no solen superar els 50 cm amb color entre blanc i groguenc.
Per a més informació, us animem a llegir aquest altre article del nostre lloc sobre Característiques de les balenes.
Hàbitat de la balena grisa
En l'actualitat, la balena grisa viu als oceans de països com el Canadà, la Xina, el Japó, Mèxic, Rússia i els Estats Units. S'estima que es troba extinta a Islàndia, la República de Corea i la República Popular Democràtica de Corea. S'ha comprovat l'extinció al Regne Unit i la seva presència és incerta al Vietnam.
Les dades anteriors indiquen que el rang de distribució actual d'aquesta balena es limita al oceà Pacífic Nord, generalment a la zona nerítica (aigües costaneres) dels països esmentats. És important indicar que s'han documentat alguns albiraments de balenes grises fora del seu rang natural de distribució, tal com va passar al mar Mediterrani (costes d'Israel) ia les costes espanyoles. D' altra banda, s'ha reportat un avarament a les costes del Salvador i s'ha identificat una d'aquestes balenes a Namíbia.
Costums de la balena grisa
Aquests animals presenten poca tendència social, encara que neden en petits grups i el seu principal aspecte conductual és la constant mobilització en èpoques específiques de l'any, per la qual cosa és una de les espècies marines de major índex migratori amb finalitats d'alimentació i reproducció. Tenen com a costum alçar la meitat del cos sobre l'aigua en forma vertical, cosa que els permet observar els voltants per uns 30 segons. A això se'l coneix com brinc d'espionatge També, eventualment poden s altar fora de l'aigua, aconseguint treure part del cos i caure fortament, esquitxant gran quantitat d'aigua.
En general solen passar entre 6 a 7 mesos a les seves àrees d'hibernació i, encara que un petit percentatge pot deixar de migrar, la majoria recorre llargues distàncies en els seus viatges, que sumen entre anada i tornadauns 20.000 km L'acostumat recorregut migratori permet veure-les des de la costa o en embarcacions a les zones costaneres occidentals de Mèxic ia regions dels Estats Units com Califòrnia, Oregon, Washington, Columbia Britànica i Alaska. També algunes estimacions indiquen que un petit grup fa un recorregut entre Rússia oriental i la costa asiàtica. Tot i això, estudis més precisos fets a nivell satelital, refereixen que aquests grups migren pel Pacífic cap a les zones d'hibernació a Mèxic.
Alimentació de la balena grisa
Com tot el grup de misticets, s'alimenten per filtració, de manera que succionen l'aigua o fang dels fons, lloc a el que prefereixen capturar l'aliment, i després amb l'ús de la seva llengua empenyen l'aigua o llot contra les barbes, on passa la filtració, quedant atrapats els animals en aquestes estructures, mentre que el component aquós és expulsat. Entre els animals marins que mengen les balenes grises consumeixen trobem una gran varietat de petits crustacis, com larves de crancs, amfípodes, kril i gambetes mísids, i també petites cloïsses i larves de peixos.
Aquests mamífers acostumen a alimentar-se als mars de Bering i Chukchi, però també solen fer-ho a costes del Pacífic adjacents al Canadà i als Estats Units. Durant la hibernació mantenen llargs períodes de dejuni, on subsisteixen aprofitant el greix que han acumulat, i en aquest temps poden perdre fins a un 30% de massa muscular. Contràriament al que sol fer la majoria poblacional, s'ha identificat que un petit percentatge renuncia a migrar i opten per mantenir-se a l'àrea d'alimentació.
Les balenes grises, en alimentar-se del fons, deixen espècies de solcs per la remoció que fan, i molt del fang que expulsen en filtrar conté animals que no aconsegueixen retenir i són aprofitats per les aus marines del lloc. Un aspecte curiós que s'ha detectat en una gran quantitat d'individus és que en alimentar-se al fons marí tendeixen a inclinar-se cap al costat dret mentre succionen el fang.
Reproducció de la balena grisa
Quant a la reproducció, els cetacis que viuen al Pacífic Oriental s'aparellen i tenen les seves cries davant de les costes de Califòrnia i el Golf del mateix nom. Tant mascles com femelles poden estar amb més d'una parella durant el temps reproductiu. L'època d'aparellament s'inicia a finals de tardor, a l'inici del procés migratori, mentre que els naixements i la criança es donen cap a l'hivern.
Generalment neix una sola cria a finals de desembre o principis de març, després d'un període de gestació que va de11-13 mesos Les mares mantenen una estreta relació amb el seu descendent, que s'alimenta d'una llet altament nutritiva fins als 8 mesos de mitjana. La separació dels joves dels seus progenitores sol passar al voltant dels 2 anys aproximadament. És comú que les mares i les cries es mantinguin força a prop de les costes mentre fan el seu recorregut migratori, això molt probablement per evitar els atacs de les orques, encara que la balena grisa és capaç de morir per defensar el seu fill davant qualsevol atac que passi.
Per a més informació, us animem a llegir aquest altre article sobre Com es reprodueixen les balenes?
Estat de conservació de la balena grisa
Com esmentem al principi, la balena grisa va estar a punt de l'extinció i, encara que en diverses regions no va aconseguir recuperar-se, a general la població sí que ho va fer, per la qual cosa en l'actualitat la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura l'ha classificat com a menor preocupació No obstant això, no deixen d'existir certes amenaces per a l'espècie, ja que s'han identificat accidents amb embarcacions, així com l'embolic d'aquestes en trampes per a peixos, cosa que acaba generant la mort d'aquests animals per origen humà.
Es presumeix que un altre aspecte que afecta aquestes balenes, i que podria ser la causa dels exemplars extraviats de les seves rutes habituals, és el canvi climàtic, cosa que repercuteix en les temperatures dels oceans, arribant a pertorbar significativament l'espècie.
Entre les mesures de conservació, la balena grisa de trobada sota diferents programes de protecció, com la Convenció Internacional per a la Regulació de la Caça de Balenes.
En general, els oceans són rics en diversitat animal i durant segles hem atemptant de manera significativa en contra. La balena grisa és un rar però significatiu cas sobre la important recuperació d'una espècie que ha estat a punt d'extingir-se per complet, cosa que ens demostra que podem establir accions contundents per protegir tots els animals del planeta.
