El dragó comú (Tarentola mauritanica) és un rèptil pertanyent a la família dels geconids (Gekkonidae) coneguts popularment com "geckos". Són presents a la Península Ibèrica, Itàlia i molts altres països. A causa de la seva curiosa morfologia, algunes persones es pregunten, la dragon és verinosa? La veritat és que no, és un animal totalment inofensiu. A la següent fitxa del nostre lloc et mostrarem tot el que necessites saber sobre la salamanquesa comuna, el seu origen, característiques i hàbitat, entre altres coses. Continua llegint, et sorprendràs en saber més sobre aquest petit rèptil!
Origen del dragó comú
La dragon comú és originària del mediterrani Occidental, encara que actualment es troba dispersa arreu del món, degut principalment a les activitats comercials, que l'han traslladada a racons tan llunyans i exòtics com Àfrica o Amèrica. També per mediació humana va arribar a les illes Balears ia les Açores. Però a més, el dragó comú ha estat capaç d'adaptar-se estupendament a noves condicions climatològiques i geogràfiques, a causa de les seves característiques morfològiques.
En concret, la varietat present a la Península Ibèrica i Balears es denomina Tarentola mauritanica mauritanica. Encara que en aquests llocs hi ha tres llinatges genètics diferents, tots s'engloben dins de la mateixa subespècie. A Espanya les poblacions més grans es registren al centre, l'est i del sud peninsular, malgrat trobar-se dragons pràcticament en qualsevol punt geogràfic de la península. A les Illes Canàries trobem 4 espècies de dragons endèmics, podent resultar perillosa la convivència amb el dragó comú, encara que no s'hagin realitzat encara estudis exhaustius sobre això.
Característiques de la dragon comú
Algunes de les característiques del dragó comú són les següents:
- El dragó és un rèptil de mida petita: sol mesurar entre els 80 mm i els 90 mm de longitud, arribant a assolir els 190 mm si es té en compte la cua, que és especialment llarga.
- El seu cola és extremadament llarga: sol representar al voltant de un 44% i un 51% de la longitud total dels nadons, així com un 50% i fins a un 56,5% de la longitud total en exemplars adults.
- La dragon té la cola, el cos i la cap " aplanats": és a dir, estan "aixafats" dorsoventralment. Això facilita que puguin escapolir-se fàcilment i accedir a intricats racons de difícil entrada per a altres animals.
- Pot regenerar la seva cua, després de caure per algun motiu: aquesta apareix sense embalums ni protuberàncies, lluint llisa i suau al tacte.
- La dragon comú té 12 laminetes subdigitals adhesives: les seves potes acaben en cinc dits eixamplats lateralment on es troben aquestes laminetes. Aquestes els permeten enfilar fins i tot per les superfícies més planes i relliscoses, com els vidres o el metall.
- Només les dragons femelles tenen ungles als cinc dits: els mascles només les tenen al tercer i al quart.
- Presenta escames amb formes de polígon: es troben al cap, que és ample i triangular.
- Té un marcat pesco: que es troba al coll.
- Presenta uns grans i prominents ulls de pupil·les verticals i uns marcats orificis nasals.
- Els dragons comuns poden ser de color grisenc tirant a terrós: podent presentar una alta variabilitat que recull des del gris gairebé blanc a un tan fosc que sembla negre. La zona ventral sol presentar un to força més clar que la resta del cos. Una particularitat pel que fa al color és que aquest canvia del dia a la nit, sent més fosc durant el dia per tolerar millor la incidència dels raigs solars.
Hàbitat del dragó comú
Malgrat estar distribuïda per una àmplia varietat de zones geogràfiques, el dragó comú prefereix climes temperats o tropicals, ja que no suporta bé el fred excessiu, és per això que normalment es troba a llocs per sota dels 600 metres d'alçada, encara que s'han trobat poblacions que s'estableixen a llocs a més de 2.350 metres d' altitud, com és el cas de Sierra Nevada, a Granada.
Els dragons no necessiten gaire per viure, només tenir refugi disponible en troncs, penyals o edificacions, com cases i murs. Solen veure's a zones de matoll, però no tant en boscos o zones de cultiu i plantacions. És comú veure-les fins i tot a ciutats grans, ja que troben fàcilment llocs on aixoplugar-se.
Reproducció del dragó comú
Com es reprodueixen les dragons? El cicle reproductiu del dragó comença al gener, quan els mascles comencen a sentir-se estimulats per buscar una parella amb la qual procrear. Però és a la primavera quan es produeix la còpula, en concret a la zona sud de la península ibèrica, aquesta succeeix entre març i juliol Una curiositat de la reproducció de la dragon és que, durant aquest procés el mascle mossega la femella al ventre
Es poden produir fins a 6 o 7 postes, d'1 o 2 ous de la dragon, que solen mesurar al voltant de 10x12 mil·límetres, per la mateixa femella en una mateixa temporada de cria. S'han registrat vuit casos en què diverses postes de diverses femelles es concentren en un mateix espai, reunint més de 50 ous.
Normalment la posada es porta a terme en un lloc arrecerat, com buits als troncs o en esquerdes dels murs enterrades a terra. La femella incuba els ous de dragon entre 45 i 70 dies, depenent del temps d'incubació de les temperatures, sent menor en cas de climatologia favorable. Quan les cries neixen mesuren entre 40-58 mm de longitud total.
Alimentació del dragó comú
Els dragons són animals principalment insectívors, encara que en èpoques de fam i escassetat de recursos poden fins i tot practicar el canibalisme, menjant-se a exemplars de dragon de mida més petita. Els insectes més consumits són les mosques i mosquits, arnes, aranyes, papallones o grills, depenent dels tipus d'invertebrats que més abundin a la zona en qüestió.
En ser animals nocturns, el seu pic d'activitat s'arriba al vespre, moment en què fan la ingesta d'aquests insectes. Encara que no és comú tenir una dragon com mascota, si decidíssim tenir-ne una a casa, hauríem de proporcionar-li un terrari que compleixi les necessitats bàsiques d'espai i higiene, així com basar la seva dieta en insectes com mosques, grills i altres.
Descobreix altres Animals nocturns en aquest article del nostre lloc que et recomanem.
Quant viu un dragó?
Si t'estàs preguntant quant viuen els dragons, la resposta és realment sorprenent. Entrant en detalls, l'esperança de vida de la dragon és de entre 6 i 12 anys aproximadament, una xifra veritablement extraordinària donat el seu ritme i nivell de vida.
