La pancreatitis felina és una de les mal alties més comunes en els gats i que amb més freqüència passa desapercebuda. Això és perquè, a diferència del que passa en els gossos, no sol desenvolupar-se de forma aguda, sinó crònica, de manera que les seves manifestacions clíniques no apareixen de cop i són més difícils de detectar.
D' altra banda, els seus símptomes més representatius, com la primesa i la manca de gana, són comuns en moltes mal alties dels gats, dificultant el diagnòstic. Si vols conèixer millor aquest procés, en aquest article del nostre lloc parlem de la pancreatitis en gats, els seus símptomes i el seu tractament
Què és la pancreatitis en gats?
La pancreatitis és la inflamació del pàncrees, una glàndula que es troba a prop de l'intestí prim (de fet, en part està adherida a ell) i que compleix diverses funcions en l'organisme dels animals i dels éssers humans.
D'una banda, compta amb una tasca endocrina, produint hormones com la insulina. De l' altra, té una funció exocrina, per la qual s'encarrega de fabricar substàncies que ajuden a pair els aliments.
Causes de la pancreatitis en gats
Desgraciadament, la causa de la pancreatits felina no sol arribar a conèixer-se de forma irrefutable, encara que poden estar implicats certs tòxics presents en molts insecticides, i agents infecciosos com a bacteris, virus com el de la peritonitis infecciosa felina, o paràsits, per exemple Toxoplasma.
També pot estar afavorida per una dieta alta en greixos o per fenòmens al·lèrgics, sense oblidar els traumatismes a la zona.
Quins són els símptomes de la pancreatitis en gats?
En gats, el més comú és que la pancreatitis derivi en una insuficiència pancreàtica exocrina, és a dir, que la glàndula no arribi a ser capaç de realitzar correctament la tasca de producció d'hormones digestives. En aquests casos veurem aprimament, pèrdua de gana i, de forma menys freqüent, diarrea i vòmits.
Encara que pot existir una forma aguda, generalment, la pancreatitis en gats és un procés crònic, i aquests símptomes poden no ser molt greus i passar desapercebuts. De vegades, els vòmits recurrents es poden confondre amb els causats per la ingestió de boles de pèl, cosa molt habitual en aquests simpàtics felins. A més, en gats la pancreatits pot acompanyar-se d'inflamació en intestí prim i al fetge, detectant-se en aquests casos ictericia
Diagnòstic
Per diagnosticar la pancreatitis en gats, cal estudiar els símptomes anteriorment esmentats, indagant sobre la durada dels mateixos i intentant endevinar-ne les possibles causes, mitjançant preguntes al propietari de l'animal. Després, convé sotmetre l'animal a una exploració física posant èmfasi en l'estat d'hidratació del gat, la seva condició corporal, la presència de dolor abdominal i el color de les mucoses, que estaran groguenques en els casos d'icterícia.
Per confirmar el diagnòstic, es realitza una anàlisi de sang incloent marcadors específics per detectar la pancreatitis. Les anàlisis de sang també són de gran ajuda per conèixer l'estat general de salut del gat i d' altres òrgans que poden estar afectats en els casos de pancreatitis, com el fetge.
La ecografia és força més útil que la radiografia en aquests casos, i pot posar de manifest el pàncrees inflamat del gat, confirmant el diagnòstic.
Tractament per a la pancreatitis en gats
En els casos aguts, així com en els més greus, el primer és estabilitzar el pacient. Ja que una de les tasques del pàncrees és col·laborar en la digestió dels aliments, es podria pensar que el dejuni podria estar indicat en aquestes primeres etapes per no sobrecarregar el pàncrees de treball, però no és així. En gats, un dejuni prolongat pot provocar problemes seriosos al fetge i, a més, els pacients amb aquesta afecció solen tenir una condició corporal pobra, per la qual cosa una restricció d'aliments comporta un greu risc de desnutrició. Tot i que és cert que en els casos de pancreatitis aguda, que és molt més comú en gossos que en gats, es fa necessari un dejuni de sòlids, aquest s'acompanya amb la administració de sèrum per via intravenosa
D' altra banda, privar d'aigua els gats amb pancreatitis és un error imperdonable que podria acabar amb la vida de l'animal. Si el gat vomita en beure, s'hauran de proporcionar antiemètics per evitar-ho o utilitzar sèrum intravenós.
En qualsevol cas, la dieta per als gats amb pancreatitis ha de ser de fàcil digestió, existint aliments humits específicament indicats que es poden administrar, fins i tot, mitjançant una sonda. També es poden proporcionar analgèsics opiacis per reduir el dolor de l'animal.
Passats aquests primers moments, o en gats amb pancreatitis crònica en què els símptomes no facin témer per la vida del gat a curt termini, el tractament per a la pancreatitis felina es basa en la dieta Aquesta ha de ser fàcilment digerible i baixa en greixos, existint dietes comercials especialment formulades per a gats amb aquesta patologia. També s'aconsellen els suplements vitamínics, i són especialment útils els productes rics en vitamina B12.
