La incontinència urinària en gossos consisteix en l'evacuació inadequada d'orina i se sol produir perquè el gos perd el control voluntari de la micció. És normal, en aquests casos, la eneuresi nocturna, és a dir, el nostre gos s'orina adormit. També podem notar que orina amb més freqüència o que perd orina quan està nerviós o estressat.
És important tenir clar que no ho fa a propòsit, sinó que no ho poden evitar. En aquest article del nostre lloc parlarem sobre la incontinència urinària en gossos, les causes que la provoquen i el seu tractament.
Incontinència urinària per dèficit hormonal
Aquest tipus d'incontinència urinària en gossos és més freqüent en femelles esterilitzades de mitjana edat en endavant. El seu origen en femelles és el dèficit d'estrògens, mentre que en mascles es produeix per manca de testosteronaAquestes hormones ajuden a mantenir el to muscular de l'esfínter. El gos continua orinant com de costum però, quan es relaxa o s'adorm, perd orina. El veterinari ens pot prescriure fàrmacs per augmentar el to de l'esfínter i corregir així el problema.
Incontinència urinària neurogènica
Aquesta incontinència urinària en gossos es produeix per lesions a la medul·la espinal que afecten els nervis que controlen la bufeta, cosa que va a disminuir-ne el to muscular i la capacitat de contracció. Així, la bufeta s'omplirà fins que el pes desbordi l'esfínter, provocant un degoteig intermitent sobre el qual el gos no té control. El veterinari pot mesurar la força de contracció de la bufeta i determinar on es troba el mal. És una incontinència difícil de tractar
Incontinència urinària per hiperdistensió de la bufeta
Aquest tipus d'incontinència urinària en gossos està produïda per una obstrucció parcial de la bufeta que pot ser deguda a càlculs a la uretra, tumors o estenosi, és a dir, estrenyiments. Tot i que la simptomatologia és similar a la de la incontinència neurogènica, els nervis que acaben a la bufeta no es veuen afectats. Per tractar aquest problema cal eliminar la causa de l'obstrucció
Incontinència urinària per insuficiència renal
Els gossos que pateixen mal altia renal no poden concentrar la seva orina. La produeixen en grans quantitats, cosa que fa que augmentin el consum d'aigua per recuperar líquids, que és el que, alhora, els fa orinar més i en grans quantitats.
En aquest tipus d'incontinència urinària en gossos necessitaran poder evacuar amb més freqüència, així, si viu dins d'una casa els haurem d'oferir més oportunitats de passejarEn cas contrari, no podran evitar miccionar a casa. La mal altia renal pot ser aguda o crònica i observarem símptomes al gos com a aprimament, alè amb olor a amoníac, vòmits, etc. El tractament es basa en un pinso específic i medicació en funció de la simptomatologia.
Micció per submissió o incontinència urinària per estrès
Aquest tipus d'incontinència urinària a gossos és freqüent i es reconeix fàcilment perquè veurem l'expulsió de petites quantitats d'orina quan el gos està nerviós, espantat en situacions d'estrès. És freqüent que observem que el gos s'orina si el renyem o si s'exposa davant de certs estímuls.
Es produeix per la contracció dels músculs de la paret abdominal alhora que es relaxa la musculatura que afecta la uretra. Hi ha medicació que pot augmentar el to muscular i també podem ajudar el gos limitant totes aquelles situacions que li desencadenen estrès o por. En cap cas cal castigar-lo, ja que agreujaria el problema.
Sídrome de disfunció cognitiva
Aquesta afecció afecta a gossos ancians i s'hi produeixen diferents alteracions cerebrals conseqüència de l'edat. El gos es pot veure desorientat, canvia els seus patrons de son i activitat, presenta comportaments repetitius com fer voltes en cercle i, també, pot orinar i defecar a l'interior de la llar.
Aquest tipus d'incontinència urinària en gossos s'ha de diagnosticar primer descartant causes físiques, ja que aquests gossos també podrien estar patint mal altia renal, diabetis o síndrome de Cushing. Com hem dit, hem d'oferir més oportunitats al nostre gos per sortir i, en cap cas, reduir-li la quantitat d'aigua que demani.
A més, els gossos més grans poden patir transtorns musculoesquelètics que limitin la seva activitat. En aquests casos, simplement, l'animal no es vol moure perquè sent dolor. Podem facilitar-vos els desplaçaments a les zones d'evacuació, a més de buscar la causa del seu malestar i, si és possible, tractar-la.
