El dogo argentí és un dels gossos més populars del continent americà. És un molosoide tipus dogo. Destaca per la gran mida, el pelatge de color blanc i l'aspecte poderós. És sens dubte un dels gossos més impactants que hi ha.
Si estàs pensant en adoptar un dogo argentí, ja sigui cadell o adult, serà molt important que t'informis a fons sobre els detalls de la seva educació i ensinistrament, de les seves característiques i de les cures que necessitarà per estar feliç i sa.
En aquesta fitxa del nostre lloc us explicarem tot el que necessiteu saber sobre el dogo argentí, ja sigui relatiu al seu caràcter, a l'estil de vida que més us convé o algunes de les mal alties que us poden afectar. Continua llegint sobre el dogo argentí i no oblidis comentar per compartir les teves fotografies i experiències.
Origen del dogo argentí
El dogo argentí és l'única raça argentina que no s'ha extingit. Va ser desenvolupada a la província argentina de Còrdova durant la dècada de 1920, pel Dr. Antonio Nores Martínez qui buscava un gos excepcionalment fort i resistent, que fos un veritable lluitador. Aleshores, les baralles de gossos eren molt comuns en els camps argentins i en altres llocs del món. A Còrdova s'usaven els anomenats "gossos de baralla cordovesos" per a aquestes activitats. Nores Martínez va fer servir aquests gossos com a progenitor per al dogo argentí, però buscava més estabilitat de caràcter i més control de l'agressivitat.
Quan les baralles de gossos van començar a ser mal vistes per la societat, Nores Martínez va orientar el dogo argentí cap a la munteria i la caça majorEl resultat aconseguit va ser l'esperat, i el dogo argentí es va convertir en un caçador de porcs senglars, pumes, pecaris i guineus.
Per aconseguir l'estàndard que avui dia coneixem, es van creuar moltes altres races de gossos. A més dels gossos de baralla cordovesos, el dogo argentí té a la seva sang tals avantpassats com el bull terrier, el bulldog anglès, el gran danès, el mastí dels Pirineus, el bòxer, el mastí espanyol, el dogo de Bordeus, l' irish wolfhound i el pointer. La raça va ser reconeguda oficialment per la Federació Cinològica Argentina el 1964 i per la Federació Cinològica Internacional (FCI) el 1973
Característiques del dogo argentí
El dogo argentí és un gos atlètic de grans dimensions. És imponent, robust i molt musculós, però de proporcions harmòniques. El cap és poderós sense presentar angles abruptes, i fins i tot la depressió naso-frontal (stop) està poc definida. El nas és negre. Els ulls són mitjans, de forma ametllada, ben separats entre si i de color fosc o avellana. Les orelles són d'inserció alta, amples, planes i gruixudes. El cos és un 10% més llarg que alt, de manera que té un perfil rectangular. És poderós i presenta un pit ampli i profund, continuat amb el ventre una mica recollit. La cua és d'inserció mitjana, en forma de sabre, llarga i gruixuda.
El pelatge del dogo argentí és curt, llis i suau al tacte, però la seva densitat varia segons el clima. En climes càlids, els cabells són rals i poden deixar translucir la pell. En climes freds és gruixut i dens, podent fins i tot presentar subpèl. Ha de ser de color íntegrament blanc, però s'admet una taca negra o de color fosc al voltant de l'ull, sempre que no superi el 10% de la superfície del cap.
Els mascles solen assolir una alçada fins a la creu d'entre 60 i 68 cm, mentre que les femelles se situen sobre els 60 i 65 centímetres. D' altra banda, el pes mitjà ronda els 40-45 quilograms en mascles i 40-43 kg en femelles.
Caràcter del dogo argentí
Malgrat el seu passat com a gos de baralla i gos de caça, el dogo argentí és una mostra més que l'educació que oferim al nostre gos contribuirà enormement a fixar un caràcter apropiat per a una vida en família. El dogo argentí és un gos afectuós i lleial, certament protector però tolerant amb altres gossos i persones si se li ofereix la socialització apropiada, un tema del qual parlarem a continuació.
Es tracta d'un gos intel·ligent i devot, molt sensible, que crearà un vincle molt fort amb els qui considera la seva família. És perfecte per als que tinguin nens una mica més grans a casa seva, ja que gaudeix enormement jugant i oferint petons afectuosos, cosa que sorprèn i captiva moltes persones. És molt pacient i bondadós, molt fiable si s'ha tingut l'oportunitat d'educar-lo des de la seva etapa de cadell.
No obstant això, el dogo argentí no és un gos apropiat per a tothom. La seva gran intel·ligència fa que s'avorreixi amb certa facilitat i per això necessita una persona experimentada en la tinença responsable d'animals, en l'educació i l'ensinistrament i en la motivació correcta del gos per oferir noves experiències i activitats positives. També necessitareu una família dinàmica que comprengui les necessitats d'aquest gos i que s'emmotlli a un estil de vida proactiu.
Finalment afegirem que és molt important supervisar totes les interaccions que tingui un dogo argentí adoptat a la seva etapa adulta. Com pot passar amb qualsevol gos, el m altractament i la manca de socialització poden perjudicar aquesta raça tan noble tornant-li una mica nerviós, tímid o reactiu, dependrà de cada cas. És una recomanació que faríem amb qualsevol raça, independentment de la seva morfologia, però en aquest cas és més important degut a la capacitat física i la força que ostenta. Així mateix, encara que adoptem un cadell, s'ha de valorar prèviament si podrem subjectar-lo en cas que sorgeixi una enemistat amb un altre gos. L'ús de l'arnès antitirons esdevé imprescindible en aquests casos.
Cures del dogo argentí
El dogo argentí no requereix excessives cures per ser feliç però és important valorar-ne alguns. Per començar parlarem de la cura del seu pelatge, el qual necessitarà un raspallat setmanal per retirar els cabells morts. No obstant això, cal tenir en compte que el dogo argentí perd molt de pèl, per la qual cosa caldrà netejar la casa amb certa regularitat. És apropiat banyar-lo cada mes o mes i mig, o quan estigui realment brut. Pot ser indicat acudir a un perruquer caní o fer el bany a l'exterior.
No oblidem que el seu dermis és molt sensible i per això serà recomanable no exposar-lo al sol intens i anar amb compte amb les baixades de temperatura. El dogo argentí no tolera bé el fred.
El dogo argentí necessitarà entre 2 i 3 passejades al dia, on li permetrem olorar, investigar i relacionar-se amb altres animals. També serà útil animar-lo a fer exercici moderat ja sigui mitjançant jocs i joguines o activitats variades com pot ser completar un circuit d'agility. El dogo argentí gaudirà de l'estimulació mental que us proporcionarà aquest tipus d'activitat.
És molt recomanable proporcionar-vos un espai ampli per viure, com pot ser una casa amb jardí, però poden adaptar-se perfectament a un estil de vida en un ambient urbà si se li proporciona l'activitat física i mental apropiada. Dins de casa, el dogo argentí sol ser un gos tranquil.
Educació del dogo argentí
El dogo argentí és un gos que respon meravellosament al reforç positiu però de manera molt negativa als càstigs, la força física i, en general, a qualsevol hàbit que li provoqui malestar o ansietat. Davant d'una situació de m altractaments, el dogo argentí es pot tornar un gos destructiu, cosa que també es pot fer si no se li brinden les passejades i l'exercici apropiat.
Abans de començar amb l'educació recordarem que és imprescindible fixar unes normes que compleixin tots els membres de la família perquè el gos no se senti confús. Per exemple, si decidim no deixar-lo pujar al sofà, tots hem de seguir aquesta mateixa norma. En cas contrari, el gos se sentirà desorientat. També és bo valorar alguns aspectes futurs com és la seva gran mida. Si us animem a pujar damunt de les persones en la seva etapa de cadell, probablement farà el mateix en la seva etapa adulta (i no serà tan divertit), valoreu tots aquests detalls abans d'adoptar-lo.
L'educació del gos començarà pel procés de socialització en què acostumarem al cadell a la presència i al joc amb altres gossos, persones i als diferents entornsi objectes que tindrà a la seva vida adulta. Aquest és sens dubte el pilar de l'educació ja que en dependrà que el nostre gos sigui estable, social i calmat. La manca de socialització provoca conductes porugues, reactives i fins i tot problemes del comportament en el gos, per la qual cosa serà bàsic treballar-ho a fons amb ell.
Més endavant començarem amb les ordres d'obediència, una activitat que entusiasmarà el dogo argentí. Com que és un gos tan intel·ligent i devot, se sentirà útil i recompensat sempre que practiqueu obediència junts, a més de fomentar la vostra relació. Recomanem dedicar entre 10 i 15 minuts diaris a repassar i aprendre coses noves.
Salut del dogo argentí
El dogo argentí és una raça força saludable. Per assegurar-ho, serà útil visitar el veterinari cada 6 mesos i assegurar-nos que no pateix cap problema. També seguirem adequadament algunes rutines com és el calendari de vacunació del gos i la desparasitació (tant externa com interna). Aquests hàbits ens ajudaran a prevenir algunes mal alties contagioses així com la presència de paràsits al gos. No oblidem que és molt recomanable la castració. Les mal alties més habituals del dogo argentí són:
- Sordera hereditària
- Displàsia de maluc
- Cremades solars
A més de tot el que hem esmentat anteriorment, li hem d'oferir una alimentació de qualitat, i una rutina higienica apropiada: netejar les dents, les orelles, buidar les seves glàndules anals i fins i tot treure les lleganyes cada matí són alguns hàbits molt recomanables a seguir. L'esperança de vida del dogo argentí se situa sobre els 10 o 12 anys, però aquesta xifra pot ser superada si se'l cuida de forma apropiada.
