presa canari, també conegut com a dogo canari, és el símbol nacional de l'Illa de Gran Canària (Espanya) i un de els gossos més antics del país. Destaquen les seves poderoses característiques físiques i el seu caràcter noble i fidel Si estàs pensant a adoptar un cadell o un gos adult d'aquesta raça no ho dubtis i segueix llegint aquesta fitxa completa del nostre lloc on t'informarem apropiadament sobre les cures, l'ensinistrament i els diferents problemes de salut que poden afectar la raça:
Origen del presa canari
Com el seu nom suggereix, aquest molós prové de l'Arxipèlag Canari, principalment de les Illes de Tenerife i Gran Canària (Espanya). De fet, una llei del Govern de les Canàries nomena el dogo canari com a un dels símbols de l'illa de Gran Canària.
Aquests gossos descendeixen dels antics gossos "majorers", que existien a l'arxipèlag des de temps prehispànics, abans del segle XIV. En aquesta època, els grans gossos de les illes eren usats pels indígenes com a guardians, protectors i també com a gos de bestiar. Més endavant, amb l'arribada d'europeus a les illes i particularment amb la posterior conquesta de les mateixes per part de la Corona de Castella, els majorers es comencen a fer servir com a gossos auxiliars de carnissers. També es comença a experimentar amb el mestissatge amb altres gossos arribats des del continent.
No obstant això, la raça moderna acaba de definir-se al segle XVIII, quan ocorre una forta migració anglesa cap a les illes. Els anglesos van portar a l'arxipèlag gossos tipus bulldog i bull terrier que feien servir en les cruels baralles de gossos, tan populars en aquella època. Lògicament, els molosos locals també van ser emprats per a aquesta horrible afició, així com creuaments entre majorers i gossos tipus bull.
Així, el dogo canari actual, té principalment sang dels majorers locals de les illes, però també té sang de gossos molosoides anglesos. En l'actualitat, el presa canari, com és conegut també aquest dogo, és un gos molt popular a gairebé tot el món. Com passa amb altres races, el presa canari és considerat un gos potencialment perillós a Espanya i altres països.
Característiques del presa canari
El dogo canari és un gos molós de grandària mitjana-gran. El seu aspecte és imponent i encara que la seva alçada a la creu és semblant a la del gos pastor alemany, és molt més robust i musculós. Les mesures del presa canari són:
- Macles: altura d'entre 60 i 66 cm a la creu i pes d'entre 50 i 65 kg.
- Femelles: alçada d'entre 56 a 62 cm a la creu i pes d'entre 40 i 55 kg.
El cap d'aquest dogo és massís, compacte i presenta pell gruixuda i solta. El nas és negre i la depressió naso-frontal (stop) és pronunciada. El musell és més curt que el crani, ample i poderós. Els ulls són mitjans a grans, lleument ovalats i de color marró. Les orelles són mitjanes i cauen a banda i banda del cap. L'estàndard actual no exigeix que siguin amputades, però malauradament encara podem veure molts d'aquests gossos amb les orelles tallades.
El cos és més llarg que alt (perfil rectangular). La línia superior és recta i s'eleva lleugerament des de la creu fins a la gropa. El pit és profund i ample, mentre que els flancs són lleugerament recollits. La cua és gruixuda a la base, d'inserció mitjana i no ha de sobrepassar el garrons.
El pelatge d'aquest gos de presa és curt, llis i aspre. D'acord amb l'estàndard racial aprovat per la Federació Cinològica Internacional (FCI), els cabells han de ser d'alguna tonalitat de tigrat i sempre amb màscara negra També se'n poden presentar algunes marques blanques al pit, la gola, els peus davanters i els dits dels peus del darrere, però aquestes marques han de ser mínimes. Estàndards reconeguts per altres organitzacions també permeten el color negre sòlid
Caràcter del presa canari
El dogo canari destaca per ser un gos tranquil i amb un temperament calmat. Sol ser molt atent i especialment segur de si mateix. El seu passat com a gos guardià el predisposa a tenir una actitud tímida i reservada amb desconeguts, però molt noble i serena amb els seus familiars propers. És sens dubte un dels gossos més lleials que hi ha. A més, el presa canari és un gos molt obedient, amb el qual podrem treballar estupendament obediència i altres activitats que incloguin l'estimulació mental, com les habilitats canines i els diferents exercicis d'obediència.
Cures del presa canari
El presa canari és un gos de cures senzilles. N'hi haurà prou amb un raspallat setmanal per eliminar les restes de pèl mort o brutícia, per a això, utilitzarem un peine tou i de truges curtes, ja que el seu pelatge no té doble capa i l'ús de raspalls metàl·lics podria irritar o fer malbé el seu dermis. D' altra banda, el bany haurà d'oferir-se cada 6 o 8 setmanes, tot i que és recomanable esperar que realment estigui brut per no eliminar la capa de protecció natural de la pell.
El dogo canari necessita, com a mínim, entre 2 i 3 passejades diàries moderadament llargues (d'entre 30 i 40 minuts) per exercitar musculatura i mantenir-se actiu. A més, és fonamental dedicar una part del passeig a l'exercici físic, activitat que us alliberarà de l'estrès i la tensió que pugui acumular.
Educació del presa canari
El dogo canari no és la raça més adequada per a propietaris novells i inexperts ja que necessita al seu costat una persona responsable i experimentada que pugui guiar-lo en l'educació i la socialització de manera correcta. Un gos d'aquestes característiques ha de ser correctament ensinistrat per evitar conductes no desitjades o problemes del comportament.
La socialització del cadell és probablement un dels factors més importants a tenir en compte a l'hora d'ensinistrar un dogo canari ja que serà fonamental que sigui capaç de relacionar-se amb altres persones, gossos o mascotes diverses. Hem de presentar-li, a partir dels 3 mesos de vida, tota mena de persones i animals, així, en arribar a la seva etapa adulta no reaccionarà de forma reactiva. Si evitem socialitzar el nostre gos per millorar el seu “instint guardià” podem arribar a enfrontar-nos a un problema seriós en el futur quan no siguem capaços de convidar persones a casa nostra o haguem de considerar que el nostre propi gos és “perillós”.
Un altre aspecte fonamental de la seva educació és l'obediència bàsica, imprescindible per a la vostra seguretat, la d' altres persones i animals i per a la nostra tranquil·litat. Per a una millor resposta i comunicació amb el nostre dogo canari pot ser interessant visitar un ensinistrador caní professional que ens ajudi a treballar amb ell i ens indiqui els exercicis que hem de practicar de forma regular per consolidar les ordres.
Recorda que quan estan correctament socialitzats, els dogos canaris són excel·lents companys, però tot i així solen ser reservats amb els estranys i grans protectors, hauràs estar present sempreen les relacions socials amb persones que no el coneguin. A més, pot resultar una mica maldestre durant els jocs amb els nens per la seva fortalesa. L'ensinistrament no és difícil amb aquesta raça, però cal tenir en compte el seu temperament independent i treballar amb l'ensinistrament en positiu, que funciona molt bé sempre que l'entrenador sigui consistent i ferm.
Finalment recordar que si es vol educar un presa canari en protecció, defensa o guàrdia és imprescindible acudir a un professional, mai no hem d'intentar instruir els nostres gossos en aquest tipus d'activitats que poden ser perilloses per a nos altres i el nostre entorn així com per a la pròpia salut mental del nostre millor amic.
Salut del presa canari
Les cures que puguem oferir al nostre gos ens ajudaran a mantenir un bon estat de salut, però, igual que passa amb altres gossos de mida gran, el gos presa canari és susceptible a patirles següents mal alties :
- Displàsia de maluc
- Displàsia de colze
- Epilèpsia
- Torsió gàstrica
A més de seguir el calendari de vacunació del gos de forma estricta així com la seva desparasitació (interna i externa) serà fonamental acudir a l'especialista cada 6-12 mesos per assegurar-ne el bon estat de salut i detectar-lo a temps qualsevol mal altia. Recordeu que les mal alties degeneratives, com la displàsia de colze o de maluc, poden ser menys greus si es detecten amb rapidesa. Si segueixes els nostres consells gaudiràs d'un gos sa i feliç molt de temps, recorda que la seva esperança de vida se situa entre 9 i 11 anys
