Sabies que hi ha una raça de gossos molosos pròpia de les Illes Balears anomenada dogo mallorquí o ca de bou? En català, ca de bou significa 'gos de bous' i van rebre aquest nom perquè antigament, aquests gossos s'enfrontaven als bous en baralles organitzades per humans, si és que se'ls pot anomenar així. Afortunadament, avui dia aquests costums sàdics i cruels han desaparegut i els cans de bou són uns bons gossos guardians, súper fidels amb els seus amos i molt valents
Amb una socialització adequada des de cadell i una bona educació, el dogo mallorquí es convertirà en una mascota molt familiar a la qual li encantarà passar molt de temps juntament amb la seva família i fer llargues passejades diàriament, ja que necessita una bona dosi dactivitat física i mental per realitzar-se i ser un gos sa i feliç. Llegeix aquesta fitxa de raça del nostre lloc i assabenta't de tot el que necessites saber sobre el ca de bou abans d'adoptar-lo i ser un amo responsable.
Origen del ca de bou
El 1232 el rei Jaume I va conquerir l'arxipèlag de les Illes Balears. Al costat del rei viatjaven diversos gossos de grans dimensions i fortalesa, entre alans i dogos de la Península Ibèrica. Aquests gossos donarien origen a l'actual dogo mallorquí o ca de bou.
El 1713 mitjançant el tractat d'Utrecht, les Illes Balears van passar a ser colònies angleses. Durant el domini anglès sobre les illes, es van fomentar les baralles de gossos i les baralles entre gossos i bous, "esports" comuns a l'Anglaterra de l'època.
Va ser en aquella època que es van començar a creuar els gossos existents a les illes amb la finalitat d'aconseguir el gos de baralla més adequat per a les altes temperatures de les Balears. Per descomptat, gossos bulldog i altres molosoides anglesos també van ser usats en aquests encreuaments.
El resultat va ser el dogo mallorquí. Les baralles de gossos i toros no només ocorrien a les sorres esportives, sinó també perquè els gossos eren usats per carnissers per controlar i ajudar a matar els bovins. Per això el nom de Ca de Bou, que en català significa 'gos de toros'
Anys després. amb el retorn de les illes Balears a la Corona Espanyola i la prohibició de les baralles de gossos, els dogos de Mallorca van seguir usant-se com a gossos guardians i com a ajudants de carnissers.
Avui dia la raça és poc coneguda fora de l'arxipèlag que els veiés néixer, i fins i tot a Mallorca i les altres Illes Balears la seva població és petita.
Característiques físiques del ca de bou
Aquest dogo mallorquí és d'alçada mitjana, però tan robust i musculós que pot intimidar fins i tot el més valent. L'alçada a la creu dels mascles és de 55 a 58 cm i de les femelles oscil·la entre els 52 i 55 c. El pes ideal pels mascles és entre 35 i 38 kg i el de les femelles, entre 30 i 34 kg.
El cap és fort, massís, gran i amb tendència a ser quadrat. La depressió naso-frontal (stop) és ben marcada, igual que el solc frontal. Els maxil·lars són forts i prominents. El nas és negre i ample. Els ulls són grans, ovalats i de color fosc. Les orelles s'insereixen ben amunt i lateralment al cap, i són petites, tirades cap enrere i corbades (orelles "en rosa").
El cos del dogo mallorquí és una mica més llarg que alt, robust i musculós. La línia superior s'eleva lleugerament des de la creu fins a la gropa. El pit és ampli i profund. La cua és d'inserció baixa i arriba al garrons.
El pelatge és curt i aspre al tacte. Pot ser atigrat, comú o negre. Són admeses les taques blanques en peus anteriors, pit i musell. També s'admet la màscara negra en gossos de qualsevol color.
Caràcter del ca de bou
El ca de bou modern conserva el temperament dels seus antecessors. És un gos dur, valent i decidit. Com molts gossos molosos, el dogo mallorquí també és tranquil i equilibrat, i molt fidel amb els seus, per la qual cosa és un guardià excel·lent i protector de la seva família.
No sol bordar sense motiu però és molt desconfiat amb els estranys i tendeix a ser agressiu amb altres gossos si no està ben socialitzat, igual que les altres races. En canvi, si ha rebut una correcta socialització des de cadell, el ca de bou serà un gos pausat i molt casolà a qui agradarà molt la vida casolana amb la seva família humana.
Cures del ca de bou
La cura del pelatge del ca de bou no demana gran esforç. És més que suficient amb el raspallat una o dues vegades per setmana. Tampoc no és necessari ni aconsellable banyar aquest gos molt seguit. Només cal banyar-lo quan s'embruta.
Aquests gossos necessiten una bona dosi d'exercici diari Les passejades diàries poden brindar gran part d'aquest exercici alhora que ajuden a mantenir la socialització del gos. Encara que no són gossos molt alts, no s'adapten bé a la vida en departaments petits ni en àrees urbanes densament poblades, per la qual cosa és recomanable facilitar al can un ampli espai on viure i, si és a l'aire lliure, molt millor.
El dogo mallorquí pot ser un excel·lent company familiar si se'l tracta amb respecte, afecte i amor, i se l'educa de forma correcta, però generalment no és el gos adequat per a un propietari novell perquè no és fàcil d'ensinistrar.
Educació del ca de bou
Per les seves característiques naturals, és evident la importància de socialitzar aquests gossos des de primerenca edat i començar l'ensinistrament caní també quan són cadells Un dogo mallorquí que no tingui una correcta socialització i ensinistrament pot esdevenir un gos destructor. Tanmateix, ben educat i socialitzat, el gos de presa mallorquí pot ser una bona mascota, sempre que el seu amo comprengui la raça.
Per norma general aquests gossos són molt amigables amb els integrants de les seves famílies, fins i tot si són agressius cap a estranys, però tendeixen a ser independents i poc afectuosos.
Com tots els animals, els ca de bou no toleren bé l'ensinistrament basat en càstigs i m altractaments (que difícilment es pot anomenar ensinistrament), però responen bé a l'ensinistrament en positiu. Un Ca de bou difícilment serà un campió d'obediència canina, però no hi ha impediment perquè sigui una mascota exemplar i ben educada, encara que com ja hem esmentat anteriorment, és millor que el seu amo sigui una persona experimentada que conegui bé el comportament i les cures dels gossos.
Salut del ca de bou
No hi ha dades oficials sobre les mal alties més comunes a la raça, i això podria ser perquè es tracta d'una raça molt saludable o molt poc coneguda. No obstant això, per la seva constitució robusta i semblant a altres gossos molosos, val la pena parar atenció a problemes com:
- displàsia de maluc
- displàsia de colze
- torsió gàstrica
- ectropió
- entropió
- problemes respiratoris
