El dogo de Bordeus o dogue de Bordeaux és un dels gossos molosoides més apreciats pel seu caràcter bonàs i el seu aspecte imponent. I és que moltes persones no imaginen que darrere del seu aspecte s'amaga un gos molt tranquil i fidel, perfecte per a famílies molt diverses.
Si estàs pensant en adoptar un cadell o un gos adult d'aquesta raça, serà fonamental que t'informes apropiadament de les cures que precisa, de la seva educació i de molts altres detalls relatius al comportament. Estar ben informat prèviament és molt important perquè l'adopció es dugui a terme correctament.
No oblidis que hi ha alguns detalls a tenir en compte sobre el dogo de Bordeus que hem de considerar amb anterioritat, com pot ser disposar de la llicència per a gossos PPP. En aquesta fitxa de raça del nostre lloc detallarem tot el que necessites saber sobre el dogo de Bordeus:
Origen del dogo de Bordeus
La història antiga del dogo de Bordeus és pràcticament desconeguda encara que la majoria de fonts apunten a un origen Celta S'estima que s'utilitzava aquest gos per a la caça major i per a la protecció. No obstant això, no va ser fins al segle XIV quan es documenta aquesta raça per primera vegada a França Des de llavors i fins al segle XIX s'usaven els dogos de Bordeus com a gossos de caça major, guardians, gossos de baralla i com a auxiliars de carnissers.
En aquella època existien 3 tipus de dogos francesos: el tipus París, el tipus Tolosa i el tipus Bordeaux L'últim va ser el directe antecessor de la raça actual. El 1863 es va realitzar a París la primera exposició canina al Jardí d'Aclimatació, i va ser també la primera vegada que es va presentar al dogo de Bordeus amb el seu nom actual.
Característiques del dogo de bordeus
La característica més notòria del dogo de Bordeus és el seu enorme cap Es diu que entre totes les races de gossos, aquest dogo francès té el cap més gran en proporció al cos. De fet, l'estàndard de la raça indica que el perímetre del crani al mascle ha de ser aproximadament igual a l'alçada a la creu. A la femella és una mica menor, però també es tracta d'un cap gran.
La pell del cap presenta moltes arrugues, especialment quan el gos està atent. La depressió naso-frontal (stop) és molt pronunciada, ja que el musell forma un angle gairebé recte amb el crani. El nas és ample i pigmentat d'acord amb el color de la màscara. El musell és curt, ample i gruixut. El prognatisme (mandíbula inferior més llarga que la superior) és característic a la raça i la mandíbula inferior es corba cap amunt. Els ulls són ovalats, ben separats entre si i de color avellana a marró Es prefereixen els tons foscos. Les orelles són d'inserció alta, caigudes però no penjades, petites i una mica més fosques que el mantell.
El cos del dogo de Bordeus és de perfil rectangular (més llarg que la seva altura a la creu), musculós i fort. La línia superior és horitzontal. El pit és fort, llarg, profund i ample. Els flancs són lleugerament retrets. La cua és gruixuda a la base i arriba al garrons, però no el supera. El pelatge daquest dogo és curt, fi i suau. Pot ser de qualsevol tonalitat de comú, i es permeten taques blanques ben delimitades a l'ampit i els extrems de les potes. La màscara pot ser negra, marró (anomenada vermella o bistre) o no existir.
Els mascles solen pesar un mínim de 50 quilograms i arriben a una alçada d'entre 60 i 68 cm. Per la seva banda, les femelles pesen com a mínim 45 quilograms i arriben a una altura d'entre 58 i 66 cm.
Caràcter del dogo de Bordeus
El passat del dogo de Bordeus ens pot incitar a pensar que es tracta d'un gos violent o excessivament territorial degut a la seva utilització com a gos de baralla i protecció. Tanmateix, la veritat és que el dogo de Bordeus sol tenir un carácter amigable i tranquil És un gos còmode, intel·ligent i independent, de personalitat molt equilibrada. No sol ser escandalós ni excessivament mogut, és un gos calmat dins de la llar.
Dependrà de cada cas i de l'educació que rebi tenir una personalitat o una altra. El dogo de Bordeus sol ser excel·lent per a tot tipus de famílies incloses aquelles que tenen nens a càrrec seu. Tot i la seva gran mida, el dogo de Bordeus és un gos molt tranquil que aguantarà de forma pacient els més petits i les seves entremaliadures.
No obstant, el caràcter del dogo de Bordeus pot no ser l'ideal si s'hi practiquen tècniques d'atac, no se li brinden les passejades suficients o se'l m altracta deliberadament. Es tracta de un gos molt sensible que s'ha de tractar amb afecte i afecte, altrament pot començar a patir problemes del comportament que l'incitin a estar nerviós ia ser destructiu. Aquest tipus de problemes no són exclusius del dogo de Bordeus, qualsevol gos pot patir aquests problemes si no rep les cures apropiades.
Un detall a tenir en compte, és la gran valentia i l'afecte que professa els seus companys de vida humans. Davant d'una situació que el dogo consideri agressiva cap als qui més vol, el dogo de Bordeus pot actuar de manera negativa, com ho faria qualsevol gos estimat, però la diferència és la seva gran mida i la corpulència que té. Per aquesta raó, serà important avaluar si tenim prou força física i temps adequat d'ensinistrament per oferir-vos.
Cures del dogo de Bordeus
Cuidar un dogo de bordeus és relativament fàcil. Començarem amb el raspallat, que ha de ser dut a terme de forma ocasional ja que amb prou feines perd pèl. Com que és tranquil, no és un gos que s'embrutarà de manera excessiva, per la qual cosa n'hi haurà prou amb un mitó de goma per raspallar-lo de tant en tant i deixar els cabells lluent i lliure de brutícia.
El banyarem quan estigui realment brut o quan faci mala olor però hem de ser curosos de no banyar-lo excessivament per respectar la capa de protecció natural de la seva dermis. Això sí, prestarem molta atenció a netejar totes les seves arrugues, especialment les del seu rostre, que es poden omplir de restes de menjar, bava i brutícia. És important higienitzar totes aquestes zones per evitar laparició de fongs i altres problemes de pell.
Una dada molt important a considerar (especialment si som molt escrupolosos de la higiene i la neteja) és que el dogo de Bordeus és un gos que baveja moltEncara que a primera vista pugui no semblar tan exagerat, la veritat és que amb el pas del temps observarem com les parets de casa nostra comencen a omplir-se de dolces marques del nostre amic. Per aquesta raó, hauràs de tenir en compte que pintar la casa serà una mica regular.
El dogo de bordeus necessita, almenys, 3 passejades diàries que li permetin mantenir-se en forma i exercitar-se de forma moderada. És important comprendre que, per la seva morfologia molosoide, és susceptible a una respiració dificultosa i al cop de calor per la qual cosa mai no ha d'estar exposat a altes temperatures sense la possibilitat de beure aigua o refugiar-se a l'ombra. També per aquest motiu, si necessitem utilitzar el morrió, utilitzarem un de tipus "cistella" que li permeti panteixar i respirar correctament. Durant l'exercici físic us podem animar a jugar i córrer però no serà apropiat fer-vos fer s alts per la seva propensió a la displàsia.
Finalment comentar que és un gos gran que necessitarà un propietari amb capacitat econòmica suficient No oblidem que el dogo de Bordeus consumirà una gran quantitat d'aliment, necessitarà un llit ample així com snacks d'higiene dental de mida gran. Això s'ha de valorar seriosament abans d'adoptar-ne un.
Educació del dogo de Bordeus
El dogo de bordeus és un gos intel·ligent que respon meravellosament a l'educació ia l'ensinistrament basat en el reforç positiu. Cal evitar tant sí com no l'ús de la força i dels càstigs. El dogo de Bordeus és un gos molt sensible que pateix enormement amb aquest tipus dhàbits negatius.
Per començar, serà fonamental socialitzar-lo correctament des de la seva etapa de cadell amb tota mena de persones (incloent nens i adults), altres mascotes (gossos, gats i tots els animals amb els quals tingui contacte en la seva vida adulta) i així com entorns i objectes diversos. La socialització és bàsica per evitar actituds porugues, agressives o impròpies d'un gos. La majoria de gossos que pateixen reactivitat amb altres mascotes o altres problemes del comportament estan directament relacionats amb una mala socialització. A més, hem d'assegurar-nos que totes aquestes experiències siguinpositives per al gos oferint-li sempre llaminadures i reforços variats en aquestes trobades.
Més endavant, començarem a treballar a l'educació ensenyant-li el cadell a orinar al carrer, a mossegar les seves joguines iles ordres bàsiques d'obediència En tots aquests processos utilitzarem el reforç positiu ja que és una forma estupenda d'ajudar a recordar el dogo de Bordeus. Un detall és que aquesta raça sol recordar per sempre tot allò après. No oblidarà mai allò que li ensenyem. Per a una millor estimulació del gos, us recomanem practicar-hi jocs d'intel·ligència i activitats variades que us puguin motivar.
Finalment hauràs de tenir clar que serà fonamental disposar d'un coixí econòmic a què puguis recórrer si el teu gos en alguna etapa de la seva vida pateix algun problema del comportament que pugui complicar el vostre dia a dia. Un etòleg, educador caní i fins i tot un ensinistrador són figures a les quals potser hauràs de recórrer si alguna cosa va malament. No ho oblidis!
Salut del dogo de Bordeus
Tot i tenir una gran fortalesa física, el dogo de Bordeus pot emmal altir amb certa facilitat, per això serà molt convenient visitar al veterinari cada 6 mesosde forma aproximada. Aquest hàbit ens ajudarà a detectar de forma ràpida qualsevol mal altia millorant així la seva recuperació. Les mal alties més habituals al dogo de Bordeus són:
- Displàsia de maluc
- Displàsia de colze
- Torsió gàstrica
- Cop de calor
- Ectropió
- Estenosi aòrtica
- Conjuntivitis
- Cardiomiopatia dilatada
- Cardiomiopatia hipertròfica
- Fongs
- Al·lèrgies
D' altra banda, serà bàsic seguir de forma rigorosa el calendari de vacunació del gos podent així evitar mal alties contagioses i molt greus com el llogaret, la ràbia o el parvovirus caní.
És molt recomanable castrar aquest gos ja que així us ajudarem a eliminar un possible impuls de munta amb altres mascles, evitarem l'aparició d'algunes mal alties, us ajudarem a tenir un caràcter més estable i evitarem que es pugui reproduir. També li desparasitarem de forma interna cada tres mesos i de forma externa cada 30 dies.
Finalment comentar que el dogo de Bordeus tenia fins fa poc una esperança de vida que rondava els 8 anys. Afortunadament, la millora en la sanitat veterinària i les cures que us podem proporcionar avui en dia han augmentat la seva longevitat fins als 8-11 anys aproximadament.
