La Tundra Àrtica correspon a una extensa zona, la més septentrional del planeta que correspon a l'àrea que circumvala els gels polars al Continent Nord-americà i al Continent Euroasiàtic.
En aquesta regió de clima radical coexisteixen diverses espècies animals. Els més coneguts, entre molts altres, són: l'ós polar, la guineu àrtica, la foca ocellada, la beluga, el llop àrtic, la morsa i el narval.
En aquest article del nostre lloc farem un repàs dels animals d'aquesta zona, segueix llegint per conèixer en profunditat la fauna de la Tundra Àrtica.
L'ós polar
L'ós polar, anomenat també ós blanc, és al costat del seu parent l'ós kodiak, l'espècie d'Úrsids més grans del planeta.
Els óssos blancs mascles quan arriben a l'edat adulta tenen un pes que oscil·la entre els 450-600 kg, encara que s'han observat exemplars excepcionals que sobrepassaven la tona. El pes de les femelles oscil·la entre 350-500 kg.
Les femelles adultes d'ós blanc fan fins a 2 metres. Els mascles arriben fins a 2,6 metres.
L'aliment principal de l'ós polar són les foques ocelades, encara que també devoren belugues i altres óssos polars. Ocasionalment també capturen cries de morsa, encara que eviten enfrontar-se a les adultes perquè són els únics animals àrtics que poden ferir-los, i fins i tot matar-los.
La major part de l'existència de l'ós polar es desenvolupa sobre la banquisa, que és la zona d'aigua marina gelada flotant que cobreix immenses extensions de l'Oceà Àrtic. L'ós polar és un gran nedador i es desplaça així durant molts quilòmetres.
Els óssos polars viuen de 30 a 40 anys. L'ós blanc està en perill d'extinció per la contaminació i el canvi climàtic.
La guineu àrtica
La guineu àrtica, Alopex Lagopus, és una guineu de mida petita que viu a la Tundra Àrtica i més cap al sud d'aquesta zona. No és una espècie que estigui en perill d'extinció, ja que s'han adaptat bé a la convivència amb l'ésser humà. Fins i tot hi ha exemplars que han esdevingut mascotes.
Existeixen quatre subespècies de guineu àrtica: Guineu Àrtica de Groenlàndia, Guineu Àrtica d'Islàndia, Guineu Àrtica de les Illes Bering i Guineu Àrtica de les Illes Pribilof. La Guineu Àrtica en concret és de petita grandària, 55 a 85 cm., més la cua que és gairebé tan llarga com el cos del cànid.
Durant l'hivern aquesta guineu llueix un blanc pelatge, per la qual cosa a la Guineu Àrtica, també se'n diu Guineu Blanc. És un pèl molt espès i sedós, el qualllueix un blanc nival que l'ajuda a camuflar-se eficaçment entre el gel i la neu.
En el curt període estival aquesta guineu muda els cabells que s'enfosqueixen fins a tons marrons foscos i ocasionalment alguns exemplars es mostren amb un bell to blau. En mudar els cabells, aquest en redueix la longitud i se'n despobla la quantitat, fins que a finals de tardor torna a mudar els cabells i el mantell recupera el característic to blanc. La Guineu Blanca és omnívor, i aquesta condició li permet la seva còmoda supervivència en aquelles gèlides latituds septentrionals. S'alimenta de lemings, ocells, carronya, etc.
Durant l'hivern desenes de guineus àrtiques segueixen els óssos polars per alimentar-se de les restes que els plantígrads deixen enrere després de les caceres.
La foca ocellada
La foca ocelada és la presa favorita de l'ós polar: són les foques més petites i nombroses de l'Àrtic. Mesuren 100-110 cm. quan són adultes i arriben a pesar 110 kg.
Se les anomena foques ocelades, o tacades, perquè el seu pèl curt d'aspecte metàl·lic està cobert d'unes taques ovalades d'un marró/grisenc més fosques que la resta de pelatge. Els pèls d'aquesta foca semblen truges de raspall de dents. Són curts i aspres.
Construeixen galeries subterrànies a la neu per parir i protegir les seves cries. Els seus enemics principals són: els óssos polars, les orques i les morses.
Viuen a la part superior de la banquisa i cacen els seus aliments sota l'esmentada banquisa. El seu aliment predilecte és el bacallà, encara que també consumeixen crustacis. La seva vida mitjana s'estima sobre els 25-30 anys.
La Beluga
La Beluga és un preciós cetaci de considerables dimensions. Els mascles adults fan entre 3, 4 i 5 metres, amb un pes de 800 a 1500 kg. Les femelles adultes mesuren entre 3, 3 i 4 metres. Elles pesen de 550-800 kg.
En néixer són d'un to gris pàl·lid i el seu color es va aclarint de mica en mica fins a tornar-se d'un blanc ivorià. Són preses eventuals dels óssos polars que les cacen quan emergeixen pels forats disseminats a la banquisa, els quals són emprats també per les foques. Moltes belugues tenen marques a la pell que mostren els seus contratemps amb els óssos blancs.
Les belugues s'alimenten de pops, calamars, crancs i peixos. Són animals gregaris que viuen en grups que oscil·len entre la mitja dotzena d'individus i la trentena. De vegades s'agrupen en congregacions molt nombroses de milers d'exemplars.
El seu estat és de "vulnerabilitat", i és una espècie protegida.
El llop àrtic
El llop polar no viu a la banquisa àrtica, viu a terra ferma, ja sigui a les illes boreals o al continent.
El llop polar és una mica més petit que els llops comuns Els mascles adults mesuren un màxim de 2 metres, cua inclosa. La seva morfologia és més compacta i massissa que la del llop comú. El seu pes oscil·la entre els 45 a 80 kg., sent les femelles més petites que els mascles.
El llop àrtic caça en rajada, igual que la resta de llops. Les seves preses habituals són els bous mesquers i els caribús. També cacen llebres nivals, lemings, foques i perdius àrtiques.
Quan neixen els cadells són de color gris, en créixer el to s'aclareix fins a lluir el color blanc que els distingeix de la resta dels llops comuns.
La Morsa
La Morsa viu a les aigües on els icebergs són habituals. Es reuneixen per a la criança en grups molt nombrosos de centenars d'individus als roquissars del litoral. També solen descansar en petits grups sobre les trompes flotants de la banquisa àrtica.
La forma corporal de la morsa és similar a la de les foques, però molt més gran. Els mascles adults fan fins a 4 metres, amb un pes que pot arribar als 1600 kg. Les femelles tenen una mida menor que pot arribar als 2, 6 metres amb un pes de 1250 metres.
A banda de la mida, la traça més distintiva de les morses són el seu parell de ullals súper-desenvolupats que creixen durant tota l'existència, arribant a mesurar fins a 1 metre als exemplars més longeus. També és característica les espesses vibrises, o bigotis, que posseeixen sobre el llavi superior. Aquest òrgan l'utilitzen per detectar les cloïsses i els crustacis enterrats amb els quals s'alimenten.
Els ullals els utilitzen per desenterrar el seu aliment i per recolzar-se en desplaçar-se sobre el gel. Els predadors de la morsa són l'Orca i l'Ós Polar.
El narval
El narval és un cetaci que viu a les gèlides aigües àrtiques en grups d'uns 20 exemplars. Durant l'estiu s'hi reuneixen centenars d'individus. Els mascles adults mesuren fins a 4, 7 metres, amb un pes de 1600 kg., i les femelles mesuren fins a 4, 2 metres, arribant a pesar 1000 kg.
El narval mascle ostenta un espectacular ullal que creix cap a l'exterior, formant una espècie de banya que creix en espiral. Hi ha exemplars que aquest ullal arriba a mesurar fins a 2, 7 metres.
Els narvals mengen calamars, gambetes, bacallà i altres peixos pelàgics. Els enemics naturals del narval són les orques i els óssos blancs. No corre perill seriós d'extinció, però la seva caça està molt limitada. Només se li permet caçar al poble inuit.
