La fauna d'Espanya és molt rica i diversa, posseeix endemismos(espècies animals o vegetals que només existeixen de manera limitada en un únic lloc del planeta) molt especials, sobretot a les illes que formen part de l'Estat Espanyol.
En aquest article del nostre lloc ens centrarem en la fauna de la Península Ibèrica, parlarem d'alguns animals molt coneguts i emblemàtics de la nostra terra i d' altres no tan coneguts. Com que no és possible en un sol article parlar de tots els animals que habiten la nostra regió, no dubteu a comentar si us agradaria conèixer més sobre algun animal en concret.
1. Llop ibèric
Actualment, el llop (Canis lupus) està sent brutalment perseguit, caçat i menyspreat, sense tenir en compte que, com el linx o l'àliga imperial, és una "espècie paraigua", és a dir, s'encarrega de la conservació de l'hàbitat, caçant el que és just per sobreviure i evitant que altres espècies depredadores (com la guineu o la bresquilla) acabin amb la població de preses, sobretot rosegadors i lagomorfs.
D'aspecte similar al pastor alemany, però una mica més petit, el llop mascle pot arribar a arribar als 33 kg de pes. A Espanya, podem observar-ho pel nord-oest. Hi havia una subpoblació a Sierra Morena que, actualment, es dóna per extinta. La seva dieta es basa en ungulats silvestres i estan capacitats per controlar la població. Però el control dels vedats de caça i l' alta disponibilitat de bestiar han desplaçat la presa natural.
Segons la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), per a la categoria global, el llop tenia un estat de conservació de "preocupació menor", però a Espanya hi ha " gairebé amenaçat ". Això vol dir que encara hi ha esperances per a l'espècie.
Però, és cert que els llops ataquen les persones? Descobreix-ho també al nostre lloc, on trobaràs tota la informació relativa basada en estudis reals i contrastats.
2. Visó Europeu
El visó europeu(Mustela lutreola) és un petit mamífer de la família dels mustélidos És de color marró fosc, amb el morro blanc i nas fosc. A la península ibèrica només es troba al nord d'Espanya, a Navarra, La Rioja, País Basc, nord-est de Castella i Lleó i oest d'Aragó.
Viu a zones humides, rius, rierols, llacunes, maresmes, etc. Tenen una alimentació molt variada, des de crustacis fins a petits mamífers. Són animals solitaris i molt territorials, només s'ajunten durant l'època de zel. Les còpules són molt agressives i llargues, de vegades, la femella pot morir.
A Espanya, aquesta espècie està en perill a causa d'una espècie invasora, el visó americà, una altra espècie de mustèlid molt prolífer i oportunista. Aquest visó va arribar a Espanya de la mà de la indústria baralla. Es creu que els culpables que aquests animals acabessin lliures van ser grups animalistes l'any 2001, però realment va ser l'any 1990, quan una granja de visons americans va ser abandonada a la seva sort a causa de la fallida de l'empresa, situada a Terol.
3. Àguila Imperial Ibèrica
àliga imperial ibèrica (Aquila adalberti) és de les aus més gransde la nostra fauna. El seu plomatge és marró molt fosc, amb unes característiques plomes blanques a la zona escapular i algunes plomes cobertores, a simple vista podríem dir que té "espatlles blanques".
Com en moltes aus rapinyaires, la femella posseeix una mida més gran que el mascle i és més pesada. S'estén pel centre i sud-oest de la península i s'ha extingit al nord d'Àfrica 119 i 71 parelles nedants respectivament.
Viuen a zones forestals amb alta densitat de conills, evitant zones on hi hagi éssers humans. A Espanya es troba en greu perill a causa de la destrucció del seu hàbitat, xocs i electrocucions amb línia elèctrica, ús de verins, contaminació i molèsties per part de l'ésser humà.
4. Xoriguer primilla
El xoriguer petit (Falco naumanni) és una petita rapinyaire que viu a colònies amb més membres de la seva espècie. Els mascles tenen el cap, bisbeto (part baixa de l'esquena) i part de les ales de color blavós, la resta del cos és marró. Les femelles són completament marrons amb escombratge fosc.
A Espanya és una espècie vulnerable a causa de l'ús de pesticides, el canvi de l'ús del sòl i la destrucció de llocs de nidificació. Solen niar en edificacions humanes, com ara la catedral de Sevilla. La seva alimentació es basa en insectes i petits mamífers, com ratolins.
5. Escurçó àspid
La víbora áspid (Vipera aspis) és una serp de mida petita(uns 70 cm), posseeix un cap triangular amb el morro una mica aixecat i cos robust. És de color gris pardusco, amb una línia més fosca que recorre la seva columna vertebral, a més té unes petites línies en ziga-zaga per tot el seu cos.
Habiteu el norest d'Espanya i les podem trobar d' alta muntanya fins a platges. Els agraden els terres pedregosos amb zones arbustives per amagar-se. S'alimenten de petits rosegadors i aus.
El seu estat de conservació a la península és de "preocupació menor", però les seves poblacions s'estan veient danyades a causa de la intensificació de l'agricultura, la construcció de zones turístiques i directamentcaçades per l'ésser humà que la veuen com un perill.
6. Gripau parter ibèric
El gripau parter ibèric (Alytes cisternasii) és una espècie endèmica de la península, es localitza al centre i al sud-oest d'Espanya. És de mida petita amb un cos rabassut i rugós. És de color bru i la seva esquena sol estar recoberta amb petites berrugues de color ataronjat.
Viuen en alzinars i suredes. S'alimenta de gairebé qualsevol invertebrat, sobretot formigues. A Espanya és una espècie gairebé amenaçada, a causa de l'ús dels rius per part de l'ésser humà i infeccions per fongs.
7. Esturió
El esturió (Acipenser sturio) és un peix que temps enrere estava molt present en els nostres rius . Les femelles són més grans que els mascles, arribant a mesurar 2, 50 metres i aconseguint un pes de 85 kg.
Igual que el salmó, aquests peixos viuen a zones litorals, habitualment als estuaris dels rius, pujant per ells per reproduir-se. S'alimenten de petits crustacis i altres animals que viuen als llits marins. Quan entren en època de reproducció deixen de menjar.
Segons la UICN, aquesta espècie es troba a estat crític de conservació tant globalment com nacionalment, en els darrers anys no s'ha capturat cap, fet que reforça la hipòtesi que s'ha extingit La seva desaparició es deu a l'explotació pesquera, a la contaminació dels rius i la construcció de preses.
Quins animals de la península ibèrica estan en perill d'extinció?
A continuació us mostrem una llista amb els animals que actualment es troben en perill a la península. Segons el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, aquests animals s'extingiran de la península si els factors que causen el perill continuen actuant. El nombre d'individus que queden de les diferents espècies ha disminuït fins a un nivell crític o els seus hàbitats estan molt malmesos. Algunes de les espècies nomenades poden estar ja extintes, però han pogut ser vistes en estat silvestre en els darrers 50 anys.
Coleòpters:
Cucujus cinnaberinus
Lepidòpters o papallones:
Polyommatus golgus (Nena de Sierra Nevada)
Odonats:
- Lindenia tetraphylla
- Macromia splendens
- Ophiogomphus Cecilia
Ortòpters:
Acrostira euphorbiae (Cigarró pal palmer)
Gasteròpodes:
Patella ferruginea (Lapa ferruginea)
Bibalbos:
- Margaritifera auricularia (Margaritona)
- Margaritifera margaritifera (Nàiade de riu, Madreperla de riu)
- Unio ravoisieri (Nàiade del nord-oest)
Peixos:
- Petromyzon marinus (Lamprea marina)
- Acipenser sturio (Esturió)
- Anaecypris hispànica (Jarabugo)
- Parachondrostoma arrigonis (Loïna)
- Squalius palaciosi (Bogardilla)
- Aphanius baeticus (Salinet, Fartet atlàntic)
- Aphanius Iberus (Fartet)
- València hispànica (Samaruc)
- Cottus aturi (Burtaina)
- Cottus hispaniolensis (Cavilat)
Amfibis:
Calotriton arnoldi (Tritó del Montseny)
Rèptils:
- Testudo hermanni (Tortuga mediterrània)
- Iberolacerta aranica (Sargantana aranesa)
- Iberolacerta aurelioi (Sargantana pallaresa)
- Iberolacerta bonnali (Sargantana pirinenca)
- Lacerta agilis (Llangardaix àgil)
Aus:
- Botaurus stellaris (Avetor comú)
- Aythya nyroca (Porró marró)
- Marmaronetta angustirostris (Cerceta graella)
- Oxyura leucocephala (Malvasia cabeciblanca)
- Aquila adalberti (Àguila imperial)
- Gypaetus barbatus (Quebrantahuesos)
- Milvus milvus (Milano real)
- Tetrau urogallus cantabricus (Urogallo cantàbric)
- Turnix sylvatica (Cargol)
- Fulica cristata (Futxa cornuda o moruna)
- Numenius arquata (Sarapito real; en perill d'extingir-se a Galícia)
- Chlidonias niger (Fumarel comú)
- Uria aalge (Arao comú)
- Dendrocops leucòts (Pico dorsiblanco)
- Lanius minor (Caló noi)
- Emberiza schoeniclus whiterby/lusitànica (Escribano palustre)
Mamífers:
- Galemys pyrenaicus (Desman ibèric)
- Myotis capaccinii (Capinyal patut)
- Ursus arctos (Ós marró)
- Mustela lutreola (Visó europeu)
- Lynx pardinus (Linç ibèric)
- Monachus monachus (Foca monjo del mediterrani)
- Eubalaena glacialis (Ballena basca)
