En aquest article del nostre lloc parlarem d'un fàrmac d'ús habitual en medicina veterinària. En concret, explicarem com s'utilitza la ranitidina per a gossos, quins són els seus efectes i les precaucions que hem d'observar a la seva administració, ja que, com tots els medicaments, pot causar problemes.
Com sempre insistim, totes les medicacions que utilitzem amb el nostre gos han d'estar prescrites pel veterinari i hem de respectar les seves recomanacions per evitar complicacions.
Per què serveix la ranitidina?
La ranitidina per a gossos és un fàrmac que funciona a nivell digestiu, regulant l'acidesa gàstrica i minimitzant el risc d'aparició d'úlceres. També es fa servir en els casos de reflux o quan el gos ha de tractar-se amb corticoides de manera prolongada, ja que poden causes úlceres.
En resum, la ranitidina redueix el dany que l'àcid clorhídric pot produir sobre la mucosa gàstrica. Per tant, el veterinari el pot prescriure quan el nostre gos pateix alguna patologia que afecta el sistema digestiu, que sol provocar-los vòmits o diarrea.
La dosi ha de pautar-la el facultatiu, ja que cada gos presentarà variacions que serviran perquè el veterinari es decanti per la dosificació més adequada. La ranitidina es pot administrar per via oral, intramuscular o intravenosa, que és la manera d'ús més habitual en els gossos que estan ingressats i sotmesos a fluidoteràpia. Són gossos que estan deshidratats perquè han perdut líquids a través de vòmits i diarrea i no els poden reposar perquè vomiten tot allò que ingereixen.
En aquests casos, com que vomitarien també la medicació, solen ser ingressats per a administrar-los fluids i fàrmacs intravenosos. Un cop milloren es pot passar a administrar-los la ranitidina per via oral, ja a casa, juntament amb altres fàrmacs que se li haguessin prescrit. Es pot donar amb menjar sense que afecti la seva absorció.
Contraindicacions de la ranitidina
La ranitidina en gossos és d'ús comú per tractar quadres clínics gastrointestinals o situacions com les que hem descrit, però hem d'anar amb compte a l'hora de donar-lo a gossos que pateixin mal altia renal, ja que part del fàrmac s'elimina pel ronyó, a cadells o gosses gestants o lactants, ja que la ranitidina es excreta a la llet maternaTambé cal tenir precaució en gossos amb insuficiència hepàtica
En aquests casos el veterinari valorarà els riscos i els beneficis de la seva administració i prendrà una decisió. Mai no hem de medicar pel nostre compte als animals.
Efectes secundaris de la ranitidina per a gossos
Encara que la ranitidina no sol produir efectes adversos, com tota medicació, pot causar alguns problemes com vòmits, diarrea, arítmia (batec irregular del cor), somnolència, trombocitopènia (disminució en el nombre de plaquetes), respiració accelerada o tremolors.
Si el nostre gos està prenent ranitidina i presenta algun d'aquests signes l'hem de comunicar al veterinari també al veterinari per si hi hagués alguna incompatibilitat entre els medicaments.
Alguns gossos, encara que no és comú, podrien ser al·lèrgics a la ranitidina, patint un xoc anafilàctic en consumir-la, cosa que suposa una emergència veterinària. Òbviament, a aquests gossos no cal tornar a prescriure'ls la ranitidina i caldrà substituir-la per un altre fàrmac d'efectes similars. En qualsevol cas, no se solen donar efectes adversos sempre que seguim el protocol d'administració prescrit.
Sobredosi de ranitidina en gossos
Un excés de ranitidina en gossos es pot produir si ens equivoquem en administrar el fàrmac i donem més quantitat de la indicada pel nostre veterinari o si el gos, de manera accidental, ingereix tot el medicament. En aquests casos es pot produir una sobredosi amb símptomes com tremolors, vòmits o taquipnea(respiració accelerada).
Si el nostre gos ha empassat gran quantitat de ranitidina o li hem donat una dosi més gran ho hem de posar immediatament en coneixement del nostre veterinari Aquest pot prescriure algun producte que neutralitzi el fàrmac o disminueixi la seva absorció o fins i tot realitzar un rentat gàstric
