Estàs pensant a acollir un gos bòxer? Sense cap dubte aquesta és una excel·lent idea ja que el bòxer és un gos idoni per a la vida familiar, ja que és un gos dòcil, lleial, aferrat i idoni per conviure amb nens.
El bòxer pot arribar a pesar 33 kg. i disposa d'un organisme fort, robust i amb la musculatura especialment desenvolupada en potes del darrere, tòrax i coll. Aquest aspecte pot fer que sembli un gos agressiu, però aquest pensament és molt lluny de la realitat, el bòxer, adequadament ensinistrat i socialitzat, és un excel·lent company.
Com succeeix en acollir qualsevol animal a casa nostra, és important adquirir la suficient responsabilitat perquè la nostra mascota pugui gaudir d'una bona qualitat de vida, per facilitar-te aquesta tasca, en aquest article d'Expert Animal, et parlem de les mal alties més comunes en gossos bòxer
Sordera en gossos bòxer blancs
El bòxer de color blanc no s'accepta com a raça bòxer per la F. C. I, no obstant, molts vivers consideren que aquest si és un gos bòxer de raça pura, només que d'un color diferent.
Primerament hem d'aclarir que el bòxer blanc no és un gos albí, l'albinisme està causat per uns gens que són diferents dels que causen el color blanc al bòxer, coneguts com a gens sw semi-recessius.
El bòxer blanc no ha de patir alguna mal altia, però lamentablement un percentatge elevat d'aquests pateixen sordesa, iniciant-se aquest trastorn auditiu en les primeres setmanes de vida. Es creu que aquest problema es produeix per la manca de cèl·lules productores de pigment al teixit intern del conjunt auditiu.
Lamentablement aquesta situació no té tractament, cosa que no implica que no puguem millorar la qualitat de vida del gos sord.
Displàsia de maluc
La displàsia de maluc és especialment comú en els gossos de raça gran, com el pastor alemany, pagès retriever, golden retriever o gran danès, si bé el gos bòxer no posseeix una mida "gegant" també és susceptible davant d'aquesta afecció. La displàsia de maluc és una mal altia degenerativa que afecta l'articulació coxofemoral, que és la que uneix el maluc amb el fèmur.
Els símptomes d'aquesta mal altia varien depenent de la gravetat i progressió d'aquesta mal altia, però sempre s'observen signes de malestar i dolor en exercitar-se, evitant l'extensió completa de les potes del darrere. Progressivament s'anirà observant pèrdua del teixit muscular.
El tractament farmacològic únicament es destina a alleujar els símptomes, per això, una de les millors opcions és la intervenció quirúrgica, encara que només el veterinari pot decidir si el pacient és apte o no per sotmetre's a aquest tipus de tractament.
Problemes cardíacs
La raça bòxer és una raça amb predisposició a patir problemes cardíacs, principalment distingim entre aquestes dues afeccions:
- Miocardiopatia dilatada canina (MDC): Es tracta d'una de les mal alties coronàries més freqüents. A la MDC una porció del miocardi (el múscul cardíac) es troba dilata i en conseqüència produeix errors en la contracció, cosa que limita el bombament de sang.
- Estenosi aòrtica: L'artèria aorta és l'encarregada d'enviar la sang neta a tot l'organisme. Quan hi ha estenosi, el flux des del ventricle esquerre cap a l'artèria aorta es veu compromès a causa d'una estretor produïda a la vàlvula aòrtica. Això compromet la salut coronària i la irrigació sanguínia a tot l'organisme.
Els principals símptomes de problemes cardíacs en gossos són la fatiga excessiva durant l'exercici físic, la dificultat respiratòria i la tos. Davant aquests símptomes és imprescindible acudir urgentment al veterinari perquè faci un diagnòstic i determini el tractament més indicat.
Al·lèrgies
Els gossos bòxer són molt susceptibles davant dels problemes d'al·lèrgia. L'al·lèrgia es pot definir com una reacció patològica del sistema immunològic, que fa que l'organisme reaccioni d'una manera exagerada davant d'un al·lergen, aquest al·lergen pot provenir de l'alimentació o del medi ambient, entre d' altres. El gos bòxer és especialment susceptible davant de les al·lèrgies tant cutànies com alimentàries.
Les al·lèrgies cutànies es manifestaran a través d'inflamació, envermelliment, lesions i picor principalment. En canvi, les al·lèrgies alimentàries causen vòmits, nàusees, diarrea, flatulències o pèrdua de pes.
És imprescindible brindar-li al bòxer un pinso d'excel·lent qualitat per evitar les al·lèrgies alimentàries, així com acudir al veterinari si observem a la nostra mascota signes d'al·lèrgia cutània o alimentària.
Hipotiroïdisme
Alguna de les al·lèrgies que pot patir un gos bòxer estan íntimament vinculades al sistema endocrí, que en aquests gossos és especialment susceptible davant de diversos trastorns, sent un dels més importants l'hipotiroïdisme.
La glàndula tiroide és essencial per a un adequat funcionament de l'organisme, en el cas de patir hipotiroïdisme, aquesta glàndula no segrega prou hormones tiroïdals.
Els símptomes principals són la fatiga, la letargia, la pèrdua de gana, l'augment de pes i les lesions cutànies. Afortunadament l'hipotiroïdisme es pot tractar a través de fàrmacs que substitueixen les hormones tiroïdals pròpies de l'organisme.
Observar per tractar a temps la mal altia
Conèixer bé el nostre gos és essencial per tractar-lo de la manera adequada i mantenir-lo en òptim estat. Per això, és imprescindible passar temps amb ell i observar-ho.
Si observem la freqüència amb què menja, beu i realitza les seves necessitats, així com el seu comportament habitual, ens serà molt més fàcil advertir a temps qualsevol canvi que pogués ser indicatiu de mal altia.
Un seguiment adequat del calendari de vacunes, així com exercici físic regular i una bona alimentació, seran també claus per prevenir la mal altia.
