Conèixer de forma general les mal alties més comunes als gossos ens ajuda a saber cuidar millor les nostres mascotes ia detectar ràpidament qualsevol símptoma de malestar. No oblidem que una ràpida detecció millora enormement les perspectives de gairebé qualsevol tractament.
En aquest article del nostre lloc farem un repàs general per totes aquestes mal alties, assenyalant els detalls particulars de cadascuna per ajudar-te a identificar-les. També parlarem dels paràsits (pulces, paparres i mosquits) o de les mal alties comunes com pot ser la diarrea.
No oblidis que la prevenció és la millor manera d'evitar que el teu gos pateixi qualsevol mal altia. Descobreix com és el calendari de vacunació per a gossos i segueix-lo de manera estricta per prevenir qualsevol problema de salut.
Mal alties parasitàries
Començarem l'article de les mal alties més comunes als gossos parlant dels paràsits, que poden ser interns o externs, depenent d'on s'allotgin:
Paràsits externs
- Pulgas: les puces són paràsits molt petits que afecten amb freqüència els cànids. Es transmeten fàcilment i es reprodueixen amb una facilitat sorprenent. Les podem observar fàcilment a través de l'observació del mantell. Descobreix al nostre lloc com eliminar les puces del teu gos.
- Mosca de l'estable: aquests paràsits són habituals en entorns rurals i s'alimenten de la sang dels animals, cosa que sol provocar-los a més anèmia severa si no es tracta de forma adequada.
- Garrapatas: existeixen moltes espècies de paparres diferents i algunes són veritablement perilloses, podent ocasionar un efecte paralitzant en el gos. Mai no s'han d'estirar ja que podríem deixar restes de l'animal a la dermis del gos. Descobreix-ho tot sobre les paparres als gossos.
- Leishmaniosi: aquests paràsits es transmeten a través d'un vector, el flebotom, i es multipliquen a les cèl·lules blanques del gos. Els símptomes més habituals de la leshmània són l'aprimament del gos, la febre, l'anèmia, l'artritis… No hi ha un tractament efectiu per curar la leishmaniosi, però amb seguiment veterinari es pot oferir una bona qualitat de vida al gos que la pateix.
- Àcars de la sarna: és una mal altia de la pell causada per àcars. Hi ha dos tipus diferents de sarna, la sarcòptica i la demodèctica. És una mal altia parasitària que es transmet molt fàcilment però que té tractament. En alguns casos molt greus pot deixar marques per a la resta de vida del gos.
- Toxoplasmosi: és un paràsit intracel·lular. De manera general podem parlar d'un risc lleu, ja que el tractament és molt senzill, però ens hem de preocupar quan afecta gosses embarassades. Es pot identificar mitjançant símptomes neuromusculars, respiratoris i gastrointestinals. A la majoria de casos apareix en gossos menors d'1 any.
Paràsits interns
- Tenias: són cucs plans que s'allotgen a l'intestí del gos, alimentant-se del propi aliment que ingereix l'animal. Els animals solen contagiar-se en entrar en contacte amb excrements contaminats, carns crues o poc cuinades. Als primers estadis és de difícil detecció.
- Cusos: existeixen diversos tipus de cucs que poden afectar el nostre gos. És possible advertir una infestació de paràsits a través de la femta, que mostren petits cucs, semblants a grans d'arròs.
El veterinari ens ajudarà a prevenir una infestació per paràsits mitjançant el seguiment d'un calendari de desparasitacions Hi ha molts productes disponibles al mercat, com ara pastilles, collarets, pipetes… No obstant, el més important és que siguin sempre productes de prescripció veterinària. A més, serà fonamental seguir de manera estricta les pautes que ens ofereixi el professional.
Mal alties víriques
Existeixen mal alties que estan causades per un virus com per exemple:
- Coronavirus: és una mal altia viral i infecciosa que afecta tot tipus de gossos, però en especial a cadells encara no vacunats. Es pot detectar en el moment que veiem que el gos té abundant diarrea, vòmits i fins i tot observem pèrdua de pes. No hi ha vacuna per al coronavirus caní, serà el veterinari qui contraresti els símptomes que provoca la mal altia.
- Hepatitis: afecta principalment el fetge i pot tenir diferents causes, entre elles la vírica. El tractament principal es basa en alleujar els símptomes i si no es guareix es pot tornar crònica, provocant insuficiència hepàtica. Descobriu més sobre l'hepatitis en gossos.
- El brot: el brot és una mal altia molt contagiosa que afecta principalment gossos joves no vacunats o ancians. No hi ha cap tractament així que el veterinari realitzarà una sèrie de cures al gos infectat per contrarestar els efectes del mocot, identificat bàsicament per secreció nasal a més d' altres símptomes com febre o deshidratació. La vacunació és la millor manera de prevenir aquesta mal altia.
- Parvovirus: és estrany que afecti gossos adults vacunats, aquest virus mortal apareix especialment en cadells i té una durada de 10 dies en els que, si el gos no rep el tractament correcte, té un desenllaç fatal. Com gairebé totes les mal alties víriques no compta amb un antídot concret, sinó que es basa a intentar alleujar els símptomes del pacient. Els símptomes són depressió, febre i deshidratació. Descobreix-ho tot sobre el parvovirus caní al nostre lloc.
- Ràbia: coneguda i temuda, la ràbia és una mal altia tremendament letal. Es transmet a través de mossegades, contacte directe amb les mucoses o saliva. S'identifica per una violència extrema sense cap provocació. Hi ha una antiràbica que s'ha d'administrar quan són cadells, ja que un cop infectat, el gos es considera condemnat a mort, no hi ha vacuna que el pugui tractar. Actualment cada cop menys països tenen casos de ràbia.
Mal alties hereditàries
Les mal alties hereditàries o congènites són aquelles que es desenvolupen a causa de la pròpia herència genètica del gos. Les més comunes són:
- Displàsia de maluc: es desenvolupa al llarg del temps, a partir dels 4 o 5 mesos d'edat, encara que sol aparèixer en gossos d'edat avançada. Afecta gossos grans o gegants generant coixesa o dificultat de moviments i, encara que és un problema hereditari i degeneratiu, intervenen factors que poden agreujar-lo, com el ràpid creixement, la sobrealimentació o l'exercici físic intens. Descobreix més sobre la displàsia de maluc.
- Artosi: l'artrosi és una altra mal altia hereditària que suposa un desgast de l'articulació del gos. Això provoca dificultat en els seus moviments i dolor que cal tractar mitjançant antiinflamatoris prescrits pel veterinari.
- Reumatisme: afecta les articulacions i el cartílag d'aquestes, és una mal altia degenerativa. Els símptomes són la rigidesa, inflamació i dolor. El veterinari pot receptar glucosamina condoitina i altres tractaments que us alleujaran i milloraran la seva condició.
- Glaucoma: es tracta d'una acumulació excessiva de líquid a l'ull del gos. Pot produir-se de forma espontània ja que és una mal altia hereditària però també es desenvolupa en gossos que han patit un excés de pressió al coll (generalment associat al collaret de l'animal). Descobreix-ho tot sobre el glaucoma en gossos.
Mal alties neurològiques
Les mal alties neurològiques són aquelles que afecten el sistema nerviós central i perifèric, que inclou cervell, nervis cranials, arrels nervioses, músculs… Si bé són poc freqüents, és de vital importància detectar-les:
- Epilèpsia: l'epilèpsia en gossos és una descàrrega electroquímica del cervell que pot aparèixer en qualsevol moment. Les crisis es repeteixen pràcticament durant tota la vida del gos que la pateix. Es poden controlar els episodis mitjançant medicació prescrita pel veterinari.
- Síndrome vestibular: a la síndrome vestibular (que és en realitat un símptoma) es poden veure afectades l'oïda interna, el nervi vestíbul coclear, el nucli vestibular i el tracte mitjà anterior i posterior. Observarem que el gos presenta problemes d'equilibri, el cap tort o que va en cercles.
- Meningitis: la meningitis és una inflamació de les meninges, les membranes que recobreixen el cervell. És un problema poc habitual però que s'ha de tractar d'urgència ja que pot tenir conseqüències mortals per al gos. Els símptomes més habituals són la pèrdua de coordinació del gos i elevada febre.
Mal alties bacterianes
Causats per bacteris, aquest tipus de mal alties es poden tractar amb l'ús de antibiòtics:
- Leptospirosis canina: es transmet a través de l'orina i poden ser portadors tant gossos com rates, emmagatzemant el bacteri crònicament sense desenvolupar el mal altia. Si no es tracta a temps, pot causar la mort. Alguns dels símptomes són la febre, diarrea i vòmits amb sang i orina fosca. Descobreix més sobre la leptospirosi canina.
- Periodontitis: afecta el periodont (geniva, teixit, os i lligament) i es deriva de l'acumulació de tosca i placa; que fa possible la proliferació de bacteris. Aquestes, envaeixen a poc a poc el sac, la cavitat on hi ha l'arrel de la dent i acaben provocant infeccions greus o pèrdua de dents. La millor manera d'evitar aquesta mal altia és la prevenció.
- Piòmetra: es tracta d'una infecció per bacteris que es caracteritza per l'aparició de pus dins la cavitat de l'úter o matriu. Els símptomes de la piòmetra són les secrecions de pus a través de la vagina. Antigament, el tractament era únicament quirúrgic i s'extirpaven els ovaris o la matriu de la gossa. Avui dia comptem amb medicaments que fan possible l'estudi abans de l'extirpació.
- Cistitis: és una mal altia produïda per bacteris que afecten el sistema urinari del gos inflamant la bufeta. La cistitis s'ha de tractar ràpidament per evitar que es torni crònica.
Altres mal alties comunes als gossos
A més de les esmentades anteriorment hi ha altres mal alties com per exemple:
- Càncer: pot afectar tot tipus de gossos encara que és habitual que es produeixi en exemplars d'edat avançada. El més habitual és detectar la presència de tumors a la pell del gos però poden desenvolupar-se també de forma interna. És molt important acudir al veterinari per a l'anàlisi de l'embalum.
- Torsió gàstrica: la torsió gàstrica sol produir-se quan el gos menja i beu en excés, realitza exercici després de dinar o té un historial de volvul gàstric. És molt important tractar-se amb urgència per salvar la vida de l'animal.
- Al·lèrgies cutànies: igual que les persones, els gossos també poden patir mal alties de la pell com ara l'al·lèrgia. Hem de ser curosos i acudir al veterinari si observem que el nostre gos la pateix.
- Diabetes: a la llista d'aliments prohibits per al gos consta el sucre, no només perquè fomenta l'aparició de ceguesa sinó perquè a més causa diabetis. Consulta al teu veterinari el tractament que necessita el teu can si observes set extrema, aprimament, cataractes, augment de la gana i que orina amb freqüència.
- Criptorquídia: consisteix en el descens incomplet d'un o dos testicles. Cal diagnosticar el més aviat possible i requereix intervenció quirúrgica. En alguns casos és hereditària.
- Otitis: es tracta de la inflamació de l'orella interna, mitjana o externa. Pot aparèixer per al·lèrgies, bacteris, paràsits o cossos estranys. El teu veterinari investigarà els picors, l'envermelliment o la infecció que pugui tenir el teu gos, netejant-la amb cura i oferint-te un tractament segons el motiu pel qual s'hagi produït.
- Diarrea: és un problema molt habitual, especialment quan canviem l'aliment del nostre gos o li oferim menjar humà. Descobreix remeis casolans per a la diarrea en gossos.
- Refredat:: igual que les persones, els gossos són susceptibles a refredar-se quan estan sotmesos a baixes temperatures. El refredat en gossos és molt fàcil de tractar, però si els símptomes persisteixen és important acudir al veterinari.
